Diferència entre revisions de la pàgina «Parlar cerdà»

506 bytes afegits ,  fa 6 anys
== Lèxic ==
 
abab! (compte!), abelitrar (atacar o cridar algú de manera grollera), acampar (empaitar), agraviar (faltar al respecte), aixanicar (espavilar), alberany (crit fort), algom (quelcom), allà-ahir (abans-d’ahir), anoll (bou o vaca d’un any a dos d’edat), apria! (compte! aquest de mal humor), aquissar (provocar), arramassar (arreplegar), arriat -ada (ferm -a, ben plantat -ada, eixerit -ida), arruix (soroll estrident), atomegar (estomacar, pegar, apallissar), atracassar (cansar en excés), atrapar (trobar), aujam (aviram), ausvirar (albirar), avisar (veure, albirar, adonar-se), ba (bes), baleja (escombra), balejar (escombrar), baloni -ònia (estrafolari -ària, rodamón), barguet (estri de fusta que empraven les dones quan anaven a rentar roba), barralla (tanca feta de barres o branques), beç (bedoll), bigós (aixada de ferro amb dues puntes), bogor (xafogor), bolitroc (nyanyo, bony), bolilla de picolat (mandonguilla), borromba (esquella grossa més estreta de baix que de dalt), bot de les nines (cornamussa, sac de gemecs, gaita), botir (botar, inflar), bregafaient (maldecap, problema), buscallada (bastonada), cabracoc (esquella que duen les cabres), calastró (seny, senderi), camalliga (lligacama), camilleres (caramelles), capil (capdamunt), carnyot (tros de carn malmesa), cenrer (terra bona per plantar-hi llavors), cervellí (esvalot produït pels esquellots), clampsar (panteixar), coflinca (societat, grup de gent associada), colga (placenta), colissa (col d’hivern), confletada/congletada (tempesta amb calamarsa), conjuminar (ajustar, posar d’acord diverses coses), corbell (sàrria), corriment (interès), corrons (ronyons-renyons), crion (llapis. gallicisme), currafoles (gènere de bolets), currutaco -a (amant, parella amb qui es té relacions d’amagat), cremallola (carrerola, cama-sec), cremalls (clemàstecs), cuga (cua), cutisser (brutícia), dellà-ahir (abans-ďahir), disesset (disset), domatge (és una pena. gallicisme), desgall (pèrdua econòmica), donques (doncs), einam (estris de cuina; bateria de cuina), empixonat (embalaït), encanatrar (encastar), enrepteir (enrampar), entemat -ada (tossut -uda), esbramatec (bramul), escavallico (pruna silvestre), escorniflaire (xafarder -era), escorredissa (truita de riu), escorronar (escórrer), escrassadora (estri de cuina que es fa servir per treure d’una olla alguna part sòlida de manera que se’n separi l’aigua), escurar (rentar, esbandir), esquitnet (crit estrident, xiscle), estalabre (astrolabi, talòs, pesat -ada), estartany (branquillot que seur del tronc d’un arbre), estenebres (cleca), estivant (estiuejant), estiló (bolígraf), estiralló (branc sec), estirgonyar/estringonyar (estirar; esgarrinxar), estomac (estomacada, pallissa), estorlocat -ada (eixelebrat -ada, esbojarrat -ada), estorrellar (torrar), estossar (estossinar, matar a cops), estrebar (estirar), estrebranquejar (caminar o córer més del que es pot, forçadament), estregina (teranyina), estriboc -a (estrafolari -ària, extravagant), estuf (orgull), estufarrat -ada (estarrufat -ada, cofoi -a), esventrellat -ada (empatxat -ada), esvoletegat -ada (esvalotat -ada), etzibori -òria (estrafolari -ària, esverat -ada), fagot (feix de llenya), faniant (mandrós. gallicisme), facècia (ocurrència graciosa, peripècia), fagot (feix de llenya), fajuc -a (pòtol -a, rodamón, indigent), falsa (golfa), fanç (falç), feda (ovella), ferrussa (brogit, soroll), ficel·la (cordill), firla (mica), flostis (despenjat -ada, indigent, bohemi, baliga-balaga), forrar (avortar), franquejar (ésser franc, actuar amb franquesa), fredorada (fred vingut de sobte, onada de fred), frejar (mandrejar, fer mandra), fumaterri (fumera), fumineja (xemeneia), galera (golafre), gansillar (panteixar, respirar anhelosament o amb la boca oberta a causa del cansament), garifaldi (fat, destí), garrau (gavarreró, fruit de la gavarrera), garrotar (estrènyer fort amb una corda), gasalla (companyia grata, tertúlia), gaspa (rapa de raïm), gatesca (vetllada a la vora del foc), gicar (deixar), girola (rossinyol), gorja (gana de menjar), gralla (gallina), gresala (cassola grossa de terrissa o metall on es cou i serveix el menjar), grifuls (esgarrifança), gripi (menjadora), hasarderia (atreviment), lero -a (babau -a, beneit -a, pallús -ussa), llapí -ina (conill -a), llenar (cansar, ofegar), llimpiar (netejar), llit (placenta), llunetes (ulleres), madolat -ada (masegat -ada), mangala (bastó, penis), manxiula (escampador, llufa), manyaga (carícia), marmanyer -era (xafarder, xerrameca, dona buscada perquè plori als enterraments), marrà -ana (tossut -uda), merangina (aire i núvols), miolat -ada (trist -a), mirvar (minvar), mofle -a (tou -ova), molinar (moldre), monja (mongeta), mordir (mossegar), mundo (bagul per guardar-hi roba, objectes de valor, documents, etc.), ninyol (fil encerat o empegat amb què els sabaters cusen les sabates), ordiga (ortiga), ordiguer (ortiguer), palarinapadrí vell (manteletaavi), pallago -a (noi -anen), pamort -a (persona que es deixa portar), panari (furòncol), papos (poca-solta, ximple), pasquer (pastiu), patuleia (grup o colla de gent de no gaire fiat), patusca (embriac -aga, borratxo -a), peçolar (lligar amb un nus les potes de les ovelles per tondre-les, dels conills per portar-los penjats, al corral, etc.), peirer (paleta), pelerina (manteleta. gallicisme), perdulari -ària (deixat -ada, baliga-galaga), pelfa (puta, bagassa, prostituta), pernabatre (estirar la pota, morir-se), perol (galleda), pesenar (arrossegar, tibar), peutrigar (peucalcigar, trepitjar), pica (fregador, basseta), pioxa (mula), pinsó -ona (ànec -ega), pistaixa (futilesa, ximpletia, bajanada), pivet (avet), pixacalces (covard -a), pixa-rabent (persona que sempre té pressa), pixa-rellisques (primmirat -ada), pixatinters (escrivent -a, oficinista), pla (certament, prou), plaga (trapella, de poca confiança), plapa (clapa, herba), plaure (agradar), pollar (covar), poela (estufa i cuina de llenya, construïda amb ferro, de forma circular), populina (pollanc de capçada ampla i fulles triangulars), posella (prestatge, lleixa), prilló (panelló), procavietat (qualitat de prolífic), prou (sí, certament), prunyó (aranyó, fruit de l’aranyoner), punxent -a (punxegut -uda), quisca (brutícia acumulada), quitllar-se (dreár-se, reaccionar amb actitud seriosa), ransonejar (rondinar, remugar), ratadís (ratadura, clotet o altre senyal que resta a la pell a conseqüència de la verola o d’altres malalties), recola (recoladura, multitud), recossirar (regonèixer, mirar atentament una cosa per comprovar-ne l’estat, per cercar-hi quelcom), refastinyós -osa (llepafils), refistolar-se (refer-se d’una malaltia o situació negativa), reflectir (pensar, reflexionar), regal (llàgrima), remball (condició social, tren de vida), remeniot -a (manefla, tràfec -ega), repeix (àpat), rescald (brasa viva), rossam (bestiar equí), rufaca (rufaga, rufa, torb), sàbat (xivarri), sabot (sabata amb sola de fusta), sacar/cecar (treure, buscar, cercar), sapandall (trasto, persona que no val gran cosa, que fa més nosa que servei), sarda (sardina; arengada), sarrill (serradures), seguisseu (persona que sempre en segueix una altra), serrar (tancar, acordar), sirgar (funcionar, treballar), solaç (esbargiment, entreteniment agradable), sol-rajaire (persona que sempre s’està al sol), sonsònia (acordió), suarda (brutícia acumulada per la suor), sunyar-se (resistir-se a fer una cosa, tenir-hi repugnància), taleja (diners, estalvis, beneficis, negoci), tambanada (patacada, topada, estavellada), tampa (tapa de metall o de ferro, porta d’un armari, porticó), tamperi (soroll estrident, terrabastall), tampis (tant se val), tanaor (temor, temença), tangí (gibrell, perol d’aram, ferro o alumini emprat per fer crema, confitura, etc.), tanyut -uda (ferm -a, endurit -ida), tapaboques (bufanda), tartallotja (persona que entra poc en raó, tossut -uda, pesat -ada), tartera (xerraire), tavella (mongeta tendra), teixir (patir, esforçar-se), tempsada (temps atmosfèric), terramena (bona peça), timbau (estimball, abisme), tinorca (tanoca, babau -a, pallús -ussa, pesat -ada), tiró -ona (ànec -a), tocadora (vara d’avellaner), tocar (pegar les vaques amb la vara), tomacaldo (efeminat, homosexual), tomany (babau -a, tanoca, pallús -ussa), trabucar (ensopegar), tracàs (feina excessiva, preocupació agitada, estrès), traginar (remenar, desordenar, buscar insistentment), trapar (atrapar, agafar, arribar, aconseguir, trobar), traucar (travessar), trialla (peladura), trossa (bolquers, conjunt de roba d’un infant), trumfa (patata), trumpon (eina per inclinar la roda del carro), tupí (olla de petites dimensions, cervell), tupina (olla més grossa que el tupí), veire (got, vas), ventejar (gloriejar, lloar, encomiar), ventresca (vísceres abdominals), vetaquit (vet ací, vet aquí), viampes (vejam, a veure), vinclar (doblegar, corbar), volalla (aviram), xafagleves (distret, despistat), xafernat mullena, xipoll), xaiar (anyellar, parir l’ovella), xalabotar (vessar l’aigua d’un recipient), xera (foc, flama del foc), xerinada (foc petit), xerxar (remenar), xicra (tassa petita), xingar (copular, fer l’acte sexual), xixamaixeta (torracollons, titafluixa), xormollar (sanglotar), xormollat (congestió nasal).
 
Com el català septentrional té occitanismes: beç (bedoll), feda (ovella), gaspa (carràs)...
9.641

modificacions