Diferència entre revisions de la pàgina «Charles Romeu»

m
cap resum d'edició
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
m
 
== Biografia ==
Charles Jean-Baptiste Marie Joseph (de noms de fonts) Romeu era fill de l'advocat <ref name=legio/> i [[Llista d'alcaldes de Prada|alcalde de Prada]] [[Jean-Baptiste de Romeu|Jean-Baptiste Romeu]] i de Marie-Henriette Bordade Bordas. Féu la carrera de dret i es [[#tesi|doctorà]] a la [[Universitat de Tolosa|universitat de Tolosa de Llenguadoc]] el 1874. Va ser conseller municipal (regidor) de Perpinyà. El 15 de març del 1887 va ser nomenat veguer d'Andorra, i exercí el càrrec durant 47 anys.
 
Maldà per estendre la influència francesa a, l'aleshores molt retardat, país pirenaic, i se li deu l'arribada del telègraf i del primer servei de correus, així com la construcció de la carretera al [[Pas de la Casa]]. Impulsà les escoles franceses, i atorgà beques als millors estudiants. Organitzà la participació andorrana a l'[[Exposició Universal de París (1889)|Exposició Universal de París]] de 1889, on obtingué una medalla de bronze gràcies a una generosa mostra d'objectes d'artesania, productes naturals i gastronòmics, com minerals, esquelles, teixits, vi ranci, que va ser un èxit. Conjuntament amb el veguer episcopal [[Josep de Riba]], va dictar el 7 de maig del 1919 el primer decret <ref>{{ref publicació|nom=Carles|cognom=Pont Sorribes|nom2=Jaume|cognom2=Guillamet i Lloveras|títol=Orígens i evolució de la premsa andorrana. De les publicacions editades des de l'exterior a l'edició de diaris gratuits|publicació=Exlibris Casa Bauró. Fulls de bibliografia|editorial=Biblioteca Nacional d'Andorra|exemplar=núm. 13|any=2010|pàgines=24-30|url=http://www.academia.edu/2011980/BOSCH_Joan_Garriga_Joaquim_Miralpeix_Francesc_El_cat%C3%A0leg_sobre_les_arts_de_l_%C3%A8poca_moderna._a_Andorra_segles_XVI-XVIII_un_salt_quantitatiu_en_el_coneixement_de_l_art_i_la_cultura_visual_del_Principat_}}</ref> que regulava la publicació de periòdics a Andorra.
 
Visqué a cavall França, on fou conseller de la [[Prefectura dels Pirineus Orientals|prefectura]] i fundà el dispensari departamental d'Higiene social i l'Associació politècnica
<ref name=luengo>{{ref publicació|cognom=Luengo|nom=Andrés|títol=Vida de Romeu, el veguer etern|publicació=El Periòdic.ad|url=http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/33312-vida-de-romeu-el-veguer-etern.html|data=10.4.2014}}</ref> i d'Andorra, on va ser Jutge del Tribunal Superior. Els darrers anys de la seva vida es veieren enterbolits<ref name=luengo/> per la desconfiança de l'alta administració francesa que, per mitjà del [[Llista de prefectes dels Pirineus Orientals|prefecte François Taviani]] que l'imposà un "veguer adjunt" (''sic''), JosepJoseph Carbonell, per a controlar o desacreditar en Romeu. En aquest sentit, la identificació de Romeu amb la nació andorrana cada vegada havia estat més gran, i poc abans de morir avisà públicament <ref>{{ref publicació|nom=Theodore A.|cognom=Ediger|títol=Andorra, Free 1.000 Years, Fears French Annexation|publicació=New York Evening Post|data= 2 setembre 1933|pàgina=5|url=http://fultonhistory.com/newspaper%2011/New%20York%20Evening%20Post/New%20York%20NY%20Evening%20Post%201933%20Grayscale/New%20York%20NY%20Evening%20Post%201933%20Grayscale%20-%203936.pdf}}</ref> d'una suposada intenció francesa per transformar el principat en una colònia gal·la. Mort el veguer Romeu, l'adjunt Carbonell fou destituït, i mai més no s'usà la figura del "veguer adjunt".
 
Charles Romeu es casà amb Eugénie Lafabrègue (Barcelona 1869 - ?Prada 1896, membre <ref>{{ref web|títol=Foto i breus dades biogràfiques, a la pàgina "Réseaux de pouvoirs transfrontaliers aux XIXe et XXe siècles: le cas des Pyrénées-Orientales" del web de l'Associació per a la Promoció de la Història dels Pirineus Orientals|url=http://www.aphpo.fr/articles/articlereseauxdepouvoirs.html|consulta=1de juliol del 2015|llengua=francès}}</ref> d'una família de banquers pradencs establerta la capital del Principat), amb qui tingué una filla, Cécile, morta jovea les poques hores de néixer. En enviudar d'Eugénie, s'uní a Suzanne Faurie (1875 - 1940?1943) que, en el traspàs, l'acomiadà amb la fórmula següent:
{{Caixa de citació| width = 30% | align=center|qalign = center | quote =''CHARLES ROMEU<br/>AVOCAT<br/>VIGUIER d'ANDORRE<br/>DE<br/>1884 a 1933<br/>Chevalieur de la Legion d'Honneur<br/>Juge au Tribunal Supèrieur d'ANDORRE<br/> Conseiller de Préfecture Honoraire<br/>Président du Bureau d'Assistance Judiciaire<br/>Fondateur du Dispensaire Dèpartemental<br/>d'Hygiène Sociale<br/>Fondateur de l'Association Polytéchnique<br/>Homme de bien dans toute l'Acception<br/>du terme<br/>Mort victime du plus méprisable<br/>de ses concitoyens<br/>1854-1933''|salign=right|font=Làpida de Romeu al cementiri de Prada <ref>{{ref web|títol=Fotografia de la làpida, feta per Ludmilla Lacueva|url=https://llibreriadepioners.files.wordpress.com/2015/03/foto-placa-cementiri.jpg|consulta=1 de juliol del 2015}}</ref>}}
 
Tingué una vena literària i, a relarran d'un viatge, redactà i publicà diversos [[#obres|textos]] sobre Grècia. També compongué poesies en francès, com ''Une fleurFleurs de neige à la main'', distingida als Jocs Florals de Tolosa el 1896, i en català, com <ref>{{ref publicació|nom=François|cognom=Tresserre|títol=Prose pour trois lauréats pradéens : Mgr Tolra de Bordas, l'avocat Tolra, Charles Romeu|publicació=Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales|volum=vol. LVIII|any=1934|pàgines=45-53|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k65653865/f47.image.r=}}</ref> ''La Professo de Sant Galdric''. Féu algunala [[#coromines|traducció]] del català al francès del llibre ''La vida austera'' de Pere Coromines. Un nebot-nét, Claude François Rostain, fou veguer d'Andorra els anys 1972 a 1977. Romeu va ser distingit amb el grau de cavaller de la [[Legió d'Honor]] francesa <ref name=legio>{{ref web|títol=Expedient de la Legió d'Honor|url=http://www.culture.gouv.fr/LH/LH191/PG/FRDAFAN83_OL2375028V001.htm|llengua=francès|consulta=1 de juliol del 2015}}</ref> el 14 de gener del 1902.
 
== Obres ==
52

modificacions