Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Plowright»

cap resum d'edició
(Creada per traducció de la pàgina «Joan Plowright»)
 
{{Infobox person
|image =
| name = <small>The Right Honourable</small><br/>The Lady Olivier of Brighton<br><small>[[Order of the British Empire|DBE]]</small>
| birth_date = {{Birth date and age|1929|10|28|df=y}}
| birth_place = [[Brigg]], [[Lincolnshire]], ANglaterra
| birth_name = Joan Ann Plowright
| spouse = Roger Gage (1953-1960), divorci<br>[[Laurence Olivier]] (1961-1989), mort
| children = 3
| occupation = Actriu
| years_active = 1948–2014
}}
'''Joan Plowright''', [[Orde de l'Imperi Britànic|DBE]] (Brigg, North Lincolnshire, [[Regne Unit]], [[28 d'octubre]] de [[1929]]) és una actriu britànica.
 
Des de jove va manifestar interès cap al teatre, i va intervenir cap a finals dels anys quaranta en obres com ''Si les parets parlessin'' i ''Mayor Barbara.''
 
<nowiki> </nowiki>Finalitzades aquestes representacions, Joan Plowright va ingressar en The Bristold Old Vic, on va romandre entre [[1950]] i [[1952|1952.]] Conclosa la seva formació professional, va contreure matrimoni amb Roger Gage. EnEl [[1954]] va debutar a Londres amb ''The Duenna'', a la qual seguirien peces com ''The Chairs'' i ''El gresol'', basada en la peça d'Arthur Miller, en la qual s'abordava de forma metafòrica una denúncia cap a la caça de bruixes empresa pel senador [[McCarthy]] duranta finals dels quaranta, alhora que proposava un discurs sobre la importància de dir la veritat.
 
Mentrestant va iniciar els seus primers passos al cinema amb una breu actuació ena ''[[Moby Dick (pel·lícula de 1956)|Moby Dick]]'' ([[John Huston]], [[1956]]), i en un thriller dirigit per Joseph Lossey. Per aquestes dates es va sumar a la Companyia de Teatre Nacional.
 
EnEl [[1958]] Joan va obtenir la seva primera candidatura als [[Premi Tony|Premis Tony]] per ''l'animador'', obra teatral que ella mateixa protagonitzaria al cinema al costat de [[Laurence Olivier]] enel [[1960]], any en el qual tots dos representarien -al costat de la dona d'aquest últim (Vivien Leigh)- ''Rhinocero'', dirigida per [[Orson Welles|Orson Welles.]].
 
<nowiki> </nowiki>Aquest any, d'intensa activitat professional va coincidir amb el seu divorci. Olivier a l'any següent es va separar de Vivien i es va casar amb Joan, quique es portarias'enduria aquest any el Tony per ''The Taste of Honey''.
 
EnEl [[1962]] va néixer el primer fill del matrimoni, Richard Olivier. Després del part, Joan va obtenir dues ocasions de lluïment ena ''Saint Joan'', en la qual va interpretar a [[Joana d'Arc|Juana d'Arc]], i ena ''[[L'oncle Vània|Oncle Vania]]'' d'Anton ChéjovTxejov, en la qual va incorporar a Sonya, una dona enamorada, l'ancià marit de la qual dificultava la consecució de la seva felicitat.
 
EnEl [[1966]], després del naixement de la seva filla (Juliet Kate Olivier), va protagonitzar la versió teatral de ''[[Molt soroll per no res|Molt soroll i poques nous]]'', en el mateix paper que un any abans [[Maggie Smith]] havia representat: Beatrice, dona d'enginy i caràcter, que al final acceptava casar-se amb el seu amic-rival Benedicto. Frank Finlay, [[Derek Jacobi]] i Robert Stephens van ser els seus companys de planterrepartiment. Sense proposar-li-ho, Joan Plowright començava a configurar-se com una actriu destinada a interpretar a dones actives, amb capacitat per dirigir la vida dels altres, però que en el fons amagaven un cor d'or, així com [[Judi Dench]] començava a destacar-se com un rostre associat a l'alta cultura anglesa, donada la seva adscripció a peces que en aquells dies gaudien de prestigi.
 
A l'any següent va interpretar l'obra de [[Molière]] ''[[Tartuf, o l'impostor|Tartufo.]]''
 
<nowiki>El </nowiki>En [[1969]], convertida ja en una actriu respectada per la crítica, va dirigir tres obres de teatre: ''Evasion of Women'', ''Rites'' i ''The Travails of Sancho Panza''.
 
EnEl [[1970]] va ser dirigida pel seu marit en la pel·lícula ''[[Les tres germanes|Tres germanes]]'', després del rodatge de les quals es va pujar de nou als tabloidesescenaris amb ''El mercader de Venècia''.
 
EnEl [[1975]] va obtenir el seu major èxit amb ''[[La gavina]]'', en la qual va compartir escenari amb [[Alan Bates|Alan Bats]] i [[Helen Mirren]].
 
EnEl [[1977]] Joan va aconseguir una candidatura al Premi [[BAFTA a la millor actriu secundària|BAFTA a la millor actriu de repartiment]] per la pel·lícula ''[[Equus (pel·lícula)|Equus]]'', en la qual va encarnar a la pacient ajudant de [[Richard Burton|Richard Burton.]] En teatre, va estrenar ''Filumena'', una de les seves intervencions més recordades.
 
EnEl [[1984]] va compartir protagonisme amb [[Maggie Smith]] de l'obra ''The Way of The World''.
 
EnEl [[1986]] es va posar en la pell de la Poncia a ''[[la casa de Bernarda Alba]]'', la criada testimoni de la tragèdia ideada per [[Federico García Lorca]].
 
EnEl [[1989]] Joan va enviduar d'Olivier. Aquest mateix any la seva carrera cinematogràfica, sempre aen segon pla fins llavors, va començar a desenganxarenlairar-se. En efecte, [[Lawrence Kasdan]] va sol·licitar els seus serveis per ''tT'estimaré fins que et mati'', on l'actriu es va posar en la pell d'una sogra disposada a enverinar al seu gendre ([[Kevin Kline]]) a la menormínima ocasió.
 
[[Barry Levinson]] la va contractar enel [[1990]] per ''[[Avalon (mitologia)|ÁvalonAvalon]]'', on va interpretar a Eva Krinchinsky, una dona polonesa establerta a Baltimore, que anys després de la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]] rep notícies d'un germà al que no coneixia. Aquest perfil que havia conreat en el teatre començava a correspondre's amb el qualque es llaurava en la gran pantalla. Eva Krinchisky constituïa la peça angular de la seva llar i al final de la seva vida va sofrir l'abandó de la meitat de la seva família, la qual ni tan sols va assistir al seu enterrament.
 
[[1992]] va ser el seu gran any. Primer va incorporar a la dona de [[Ióssif Stalin|Stalin]] en un telefilmetelefilm que portava el nom del dirigent rus. Després es va unir a l'elenc d'''Un abril encantat'', on va encarnar a Miss Fisher, una dona major aferrada al passat i que després de passar una temporada en la [[Toscana]] comprenia que havia de tornar a aprofitar el temps del que disposava, obrint-se a nova gent i experiència. Ambdues interpretacions van ser recompensades amb sengles [[Premi Globus d'Or|Globus d'Or]] i una candidatura a l'[[Oscar a la millor actriu de repartimentsecundària]], i que va ser, per a sorpresa de tots els periodistes, per [[Marisa Tomei]].
per a sorpresa de tots els periodistes, a [[Marisa Tomei]].
 
Arran de la seva renovada popularitat, Joan es va convertir en una actriu de repartimentsecundària freqüent en pel·lícules comercials com ''Daniel l'entremaliat'' -en la qual es va posar en la pell de l'amable senyora Wilsonn-, ''L'últim gran heroi'' -on tenia una aparició com l'afable propietària d'un cinema-, ''The Scarlet Letter'' -on era acusada de bruixa-, ''101 dálmatasdálmates'' -on donava vida a la fidel Nanny- o ''Sobreviure a Picasso'', on va interpretar a l'àvia de Françoise Gilot, una dona preocupada pel romanç de la seva néta amb [[Pablo Picasso]].
 
Els seus papers més destacats d'aquesta època van ser els duts a terme en ''El bec de les vides'' -on va encarnar a Mrs. Doggy, una dona que dominava la vida del poble i sense complexos per difamar sense pensar-li-ho-, Hotel Sorrento, i Jane Eyre, en la qual va iniciar una llarga col·laboració amb [[Franco Zeffirelli]], qui, satisfet de la seva interpretació com Mrs. Fairfax -una majordoma que sofreixpateix en veure la turmentada vida del Senyor Rochester-, la va contractar per protagonitzar ''Te amb Mussolini.'' En aquella pel·lícula Joan va defensar el paper de Mary Wallace, una secretària que es feia càrrec de l'educació d'un nen bastardo anomenat Lucca.
 
EnEl [[2001]] va escriure les seves memòries ''And That's Not All'' i va preparar el seu retorn a les taules amb ''Absolutly'' (2003). Al cinema va executar petites comeses en ''Es va muntar la grossa'' i ''CallesCallas Forever'', en la qual va incorporar a la periodista Sarah Keller, una amiga de [[Maria Callas|Maria Calles]] preocupada per l'estat anímic d'aquesta.
 
EnEl [[2005]] va aconseguir un paper protagonista en Mrs. ''Palfrey At Claremont'', en la qual Joan va interpretar a una dona major que entaulava una amistat amb un jove solitari. A la fi d'any, l'actriu va rebre una candidatura als Golden Satellites.
 
== Premis ==
|-
|1992
|[[Oscar a la millor actriu secundària|Millor actriu de repartiment]]
|''Un abril encantat''
|Candidata
|-
|1977
|[[BAFTA a la millor actriu secundària|Millor actriu de repartiment]]
|''Equs''
|Candidata
! '''Any'''
! '''Categoria'''
! Pel·lícula/Telefilme Telefilm
! '''Resultat'''
|-
|'''1992'''
|'''[[Globus d'Or a la millor actriu secundària|Millor actriu de repartiment]]'''
|'''''Un abril encantat'''''
|'''Guanyadora'''
|-
|'''1992'''
|'''[[Globus d'Or a la millor actriu secundària en sèrie, minisèrie o telefilm|Millor actriu de repartiment de sèrie, miniserie o telefilme]]'''
|'''''Stalin'''''
|'''Guanyadora'''
|}
 
=== APEXReferències ===
{{Referències}}
[[Categoria:Actors de cinema anglesos]]
81.134

modificacions