Erté: diferència entre les revisions

| nacionalitat = francès- rus

'''Romain de Tirtoff''', conegut com '''Erté''', <!--(Sant nascut Roman Petrovich TyrtovPetersburg, i més conegut pel pseudònim '''Erté''', per la pronunciació en francès de les inicials R.T.{{sfn|Aldrich|2002|p=180}}--> (23 novembre de 1892-París, 21 d'abril 1990)<ref name=bnf /> fou un artista i dissenyador rus nacionalitzat francès, que destacà dins una gran varietat de camps, incloent el [[disseny de moda]], de joies i [[disseny interior|d'interiors]], litografia, il·lustració, escenografia, pintura i escultura.

Tirtoff, nascut Roman Petrovich Tyrtov, va ser fill únic dins una distingida família de l'aristocràcia militar, d'arrels que es remuntaven fins al 1548, a l'època de la Rússia tsarista.{{sfn|Erté|1989|p=12}} Va dissenyar un primer vestit de nit als cinc anys i als set ja va planificar una escenografia representant un ballet, influenciat per la seva mare «de refinada elegància» i que el va inspirar al llarg de la seva vida en les seves imatges de dones «fatals i sinuoses».<ref name=en /> El seu pare, almirall naval, esperant que el seu fill perpetués la tradició familiar i esdevingués un oficial de la marina, el va fer estudiar primer a l'Acadèmia de Sant Petersburg i a l'estudi Ilja Iefimovitch Repine. Mentrestant, sota elels pseudònimpseudònims R.T.Pitch i Tir per evitar deshonrar la seva família, publicà esbossos de moda femenina per la revista ''Damsky Miret''.{{sfn|Aldrich|2002|p=180}}<ref name=ad />

L'any 1907, amb quinze anys, viure un any a París i va fer diversos treballs artístics ja sota el pseudònim Erté, per la pronunciació en francès de les inicials R.T.{{sfn|Aldrich|2002|p=180}}. Sobre aquest període va dir «no vaig descobrir [[Aubrey Beardsley|Beardsley]] fins quan ja hi portava un any a París». Al 1912 es va establir definitivament a la capital francesa<ref name=bnf>{{ref-web|url=http://catalogue.bnf.fr/servlet/autorite?ID=11901860&SN1=0&SN2=0&idNoeud=1.1.1&FormatAffichage=0&host=catalogue|consulta=10 agost 2015|títol=Erté (1892-1990)|editor=Biblioteca nacional de França}}</ref> per fer-se una carrera com a dissenyador, malgrat les fortes objeccions del seu pare i va estudiar art amb [[Ilya Repin]] i a l'[[Académie Julian]].{{sfn|Aldrich|2002|p=180}} Va ser deixeble de [[Paul Poiret]] de 1913 a 1914.<ref name=bnf /> El 1915, va aconseguir el seu primer contracte important amb la revista  ''[[Harper's Bazaar]]''{{sfn|Jijena Sanchez|2004|p=11}} —entre 1915 i 1937, Erté va dissenyar més de 200 cobertes per la revista— <ref name=bnf /> i les seves il·lustracions també van aparèixer a publicacions com ''[[The Illustrated London News]]'', ''[[Cosmopolitan (revista)|Cosmopolitan]]'', ''[[Ladies' Home Journal]]'', ''[[Vogue]]'' i la ''[[Gazette du Bon Ton]]''.<ref name=nyt>{{ref-web|url=http://www.nytimes.com/1990/04/22/obituaries/erte-a-master-of-fashion-stage-and-art-deco-design-is-dead-at-97.html|consulta=10 agost 2015|títol=Erte, a Master of Fashion, Stage and Art Deco Design, Is Dead at 97|obra=The New York Times|editor=The New York Times Company}}</ref>{{sfn|Aldrich|2002|p=180}}

Al mateix temps es va iniciar en el disseny de vestuaris i escenografies; el 1913 va dissenyar el vestuari de la ballarina [[Mata-Hari]] per a l'obra ''[[Le Minaret]]'' que es representava al [[Teatre de la Renaissance]] de París,<ref name=ad /> confeccionat per Poiret, que es caracteritza per una arrogant teatralitat art déco, un estil derivat, segons el mateix Erté, de les miniatures índies i perses i de les formes lineals de les pintures de la ceràmica grega.{{sfn|Aldrich|2002|p=180}}

Erté és potser més conegut pels seus elegants dissenys de moda que porten l'essència de l'època, l'[[Art déco]]. Un dels seus primers èxits va ser el disseny del vestuari pel ballarí francès [[Gaby Deslys]]. Les delicades i sofisticades figures són fàcilment identificables i, les seves idees i estil d'art encara influeixen a la moda al segle XXI. Els seus vestits, dissenys d'escenarisescenografies, i els conjunts i sèries van ser presentats al [[Ziegfeld Follies]] el 1923, a moltes produccions del [[Folies Bergère (París)|Folies Bergère]] de París i al [[George White's Scandals]] de Nova York.{{sfn|Jijena Sanchez|2004|p=12}}

;EscenògrafDirector artístic i directorde artísticvestuari de cinema

El 1925 [[Louis B. Mayer]], un dels presidents de la Metro-Goldwing-Mayer, el va convidar a Hollywood{{sfn|Jijena Sanchez|2004|p=12}} per dissenyar els escenaris i vestuari per la pel·lícula muda ''[[Paris (pel·lícula de 1926)|Paris]]''; hi van haver molts problemes de guió així que se li van donar a Erté altres feines, com elsles dissenysescenografies i vestuari per pel·lícules com ''[[Ben-Hur (pel·lícula del 1925)|Ben-Hur]]'', ''[[The Mystic]]'', ''Time'', ''The Comedian'' i, ''Dance Madness'' o ''[[La Bohème]]'' de [[King Vidor]]. El 1920 va dissenyarse l'escenariel idirector vestuariartístic perde la pel·lícula ''The Restless Sex'' amb [[Marion Davies]] i finançada per [[William Randolph Hearst]].<ref>{{ref-web|url=http://www.imdb.com/title/tt0011623/fullcredits?ref_=tt_ov_st_sm|consulta=10 agost 2015|títol=The Restless Sex, Full Cast & Crew|editor=IMDb}}</ref>

El seu treball i dissenys es troben a col·leccions de diversos museus com al [[Victoria and Albert Museum]], el [[Metropolitan Museum of Art]], el [[Museu d'Art del Comtat de Los Angeles|Los Angeles County Museum of Art]] (LACMA) o al [[Museum 1999]] de Tòquio.<ref name=ro />