Carbonera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de Pitufina2004 (discussió) a l'última versió de PereBot
Afegides referències i reorganització introducció.
Línia 1:
[[Fitxer:SitjaMila under kolning.jpg|300px|thumbthumbnail|Undreta|Una rotllecarbonera [[Suècia|sueca]] de sitjaprincipis del [[segle XX]], a [[Östergötland]].]]
 
[[Fitxer:Sitja2.jpg|300px|thumb|Un rotlle de sitja amb la cabana al fons.]]
Una '''carbonera''', també coneguda com a '''pila de carbó''' o '''sitja''', és un apilament de [[llenya]] tapada amb diferents capes de llenya verda, vegetals i [[terra]] que s'usava per obtenir [[carbó vegetal]]. Per fer-ho s'iniciava una combustió lenta al centre de la pila, per un forat central, i es regulava la [[carbonització]] de la fusta limitant la circulació d'[[aire]] mitjançant uns forats laterals.<ref>{{GEC |id= 0167150 |nom= carbonera |consulta= 11 agost 2015}}</ref>
Una '''sitja''', '''pila de carboner''' o '''carbonera''' és un apilament de [[llenya]] tapat amb terra que s'usava per fer [[carbó]]. Normalment s'emprava llenya d'[[alzina]]. Als llocs on es plantava una sitja, es feia una esplanada anomenada '''rotlle de sitja''' sobre la qual s'hi posava la llenya. Solia tenir a prop una petita construcció (anomenada de '''[[cabana]] de carboner''') que és on s'allotjava el [[carboner]] els dies que durava el procés de fabricació del [[carbó vegetal]]. Era un mètode molt estès a [[Europa]], però ja fa anys que no s'utilitza, ja que els combustibles fòssils han desplaçat l'ús de carbó.
 
Generalment es feien servir [[branques]] petites d'[[alzina]], que feia un carbó més energètic, però també s'emprava [[roure]], [[om]] i [[faig]]. Un cop triada la fusta, s'apilava sobre un rotlle de sitja i es carbonitzava. El procés solia durar uns vuit dies. El producte final s'usava com a font d'energia a les [[Farga catalana|fargues pirinenques]] i a les cuines, ja que mantenia el poder calorífic de la fusta però pesant menys.{{sfn|Llorenç Ferrer|2013|p=86}}
 
Aquesta pràctica estava molt estesa a [[Europa]] i es va iniciar durant l'[[Edat Mitjana]], perdurant fins la [[dècada dels 50]], quan es va anar substituint pels [[combustibles fòssils]] o l'[[electricitat]]. A [[Catalunya]] aquesta feina la duien a terme picadors i carboners, que hi estaven especialitzats. Com que aquests treballadors vivien al costat mateix de la carbonera a prop hi solia haver una [[cabana]] de carboner que és on s'allotjava el carboner.<ref>{{citar ref | títol = Activitat carbonera a la Comuna de Bunyola | editor = PAS | obra = | data = 11 juny 2014 | url = http://www.elcami.cat/camipedia/activitat-carbonera-la-comuna-de-bunyola | llengua = català | consulta = 11 agost 2015}}</ref><ref>{{citar ref | títol = Les carboneres al bosc de Poblet | editor = Cel rogent | obra = | data = | url = http://www.13itineraris31propostes.scea.cat/web/wp-content/uploads/material_complementari/iti9-CARBONERES.pdf | llengua = català | consulta = 11 agost 2015}}</ref>
 
== Procés de construcció ==
[[Fitxer:Charbonniers et leur chèvre.jpg|300px|thumbnail|dreta|Carboners dels [[Alps]] vigilant una sitja.]]
 
# Distribució dels troncs en tres eixos perquè la majoria no toquin a terra i es faciliti el pas de l'aire per la part inferior de la carbonera.
# Col·locació de l'espitllera central fent un clot o finestra, posant-hi una teula subjectada amb fang. Es tapa amb branquetes de pi perquè no pugui caure cap objecte.
Linha 14 ⟶ 20:
# En fer el marge es formen dues espitlleres, una a cada costat, amb dos pedres i una llosa al damunt.
 
== Referències ==
<gallery>
{{Referències|2}}
File:Duhamel 1.jpg|Il·lustració mostrant les diverses fases d'elaboració de les carboneres (s. XVIII)
 
File:SI Netphen-Walpersdorf Kohlenmeiler 06.jpg|Formació del nucli o pilar sobre el que s'apilarà la resta de fusta.
== Bibliografia ==
File:Kohlenmeiler.JPG|Apilament en diversos nivells, noteu la presència d'una base que permet la circulació de l'aire
* {{citar ref | cognom = Llorenç Ferrer| nom = Alòs | títol = Eines i feines de pagès | editorial = BRAU edicions | lloc = Figueres | data = 2013 | pàgines = 139 | url = | llengua = català | isbn = 978-84-15885-01-6}}
File:Stavba milire2.jpg
File:Hessenpark Köhler.JPG|Cobertura amb terra de la pila
File:Charcoal pile01.jpg|Secció d'una pila carbonera a tall d'exemple
File:Il Pojat.jpg|Operacions de manteniment i regulació de la combustió
File:SI Netphen-Walpersdorf Kohlenmeiler 02.jpg|Pila encesa
</gallery>
 
== Enllaços externs ==