Revisió del 20:36, 19 des 2014 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.194 edits m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. ← Edició anterior		Revisió del 20:08, 11 ago 2015 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula de pintura\| mida imatge = 300px \| image_file =Francisco_de_Goya,_Saturno_devorando_a_su_hijo_(1819-1823).jpg \| títol= Saturn devorant un fill \| artista=Francisco de Goya \| any = [[1819]]- [[1823]] \| tècnica = Tècnica mixta, pintura a l'oli sobre guix, traslladada a llenç \| alçada=146 \| amplada=83 Línia 11: }} El quadre '''Saturn devorant un fill''' era originalment una pintura mural, a l'oli sobre guix, que va formar part de la decoració dels murs de la casa que [[Francisco de Goya]] va adquirir el [[1819]], a la finca anomenada la [[Quinta del Sordo]]. Pertany a la sèrie de les [[Pintures Negres]]. [[Fitxer:Pinturas Negras de Goya, Saturno, foto de Laurent en 1874, VN-03194 P.jpg\|thumb\|240px\|left\| Fotografia de [[Jean Laurent\|J. Laurent]], de la pintura mural '''Saturn''', a la casa de Goya, l'any [[1874]].<ref>Carlos Teixidor, "Fotografías de Laurent en la Quinta de Goya", en revista ''Descubrir el Arte'', nº 154, Desembre de 2011, pàg. 48-54.</ref> Aquesta pintura estava emmarcada per un marc de paper.]]▼ L'obra, juntament amb la resta de les «Pintures Negres», va ser traslladada de la paret a llenç a partir de [[1874]] per [[Salvador Martínez Cubells]] per encàrrec de Frédéric Émile d'Erlanger,<ref>{{Cita\| Salvador Martínez Cubells (1842 - 1914), restaurador del [[Museu del Prado]] i acadèmic numerari de la [[Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando]], va traslladar les pintures a llenç per encàrrec del qual en aquell moment, 1873, era propietari de la quinta, el baró Fréderic Emile d'Erlanger (1832 - 1911). Martínez Cubells va realitzar aquest treball ajudat pels seus germans Enrique i Francisco (...)\|Valeriano Bozal (2005) p.247 }}</ref> Linha 19 ⟶ 17: Ocupava un lloc a l'esquerra de la finestra, al mur del costat est, oposat a l'entrada del menjador de la planta baixa de la Quinta del Sordo. Representa el déu [[Cronos]], com és habitual indiferenciat de ([[saturn (mitologia)\|Saturn]] en la [[mitologia romana]]), aen l'acte de devorar a un dels seus fills. La figura era emblema al·legòric del pas del temps, ja que Saturn es menjava els fills acabats de néixer de [[Rea (mitologia)\|Rea]], la seva dona, per temor a ésser destronat per un d'ells. == Anàlisi del quadre == ▲[[Fitxer:Pinturas Negras de Goya, Saturno, foto de Laurent en 1874, VN-03194 P.jpg\|thumb\|240px\|left\| Fotografia de [[Jean Laurent\|J. Laurent]], de la pintura mural '''Saturn''', a la casa de Goya, l'any [[1874]].<ref>Carlos Teixidor, "Fotografías de Laurent en la Quinta de Goya", en revista ''Descubrir el Arte'', nº 154, Desembre de 2011, pàg. 48-54.</ref> Aquesta pintura estava emmarcada per un marc de paper.]] El tema de Saturn està relacionat, segons [[Sigmund Freud\|Freud]],{{CN}} amb la malenconia i la destrucció i aquests trets estan presents a les ~~pintures~~[[Pintures ~~negres~~Negres]]. Amb expressió terrible, Goya ~~ens~~ situa l'espectador davant l'horror caníbal de les boques obertes, els ulls en blanc, el gegant revellit i la massa del cos sanguinolent del seu fill. El quadre no només al·ludeix al déu Saturn, que immutable governa el curs del temps, sinó que també era el rector del setè cel i patró dels septuagenaris, com ho era ja Goya. Linha 28 ⟶ 27: L'acte de menjar-se al seu fill s'ha vist, des del punt de vista de la psicoanàlisi, com si fos una figuració de la impotència sexual, sobretot si es posa en relació amb un altre dels frescs que decoraven l'estada, Judit matant Holofernes, tema pictòric en el que la bella jove jueva [[Llibre de Judit\|Judit]] invita un banquet libidinós al vell rei assiri [[Holofernes]], aleshores en guerra contra Israel i, després d'unir-se sexualment a ell, ho decapita. El fill devorat, amb un cos ja adult, ocupa el centre de la composició. Igual que a la pintura de Judit i Holofernes, un dels temes centrals és el del cos humà mutilat. I no només hi està el cos atroç del nen, sinó també les cames del déu sumides a partir del genoll en un buit ~~inmaterial~~immaterial, en la negror, mitjançant l'emmarcament escollit i la il·luminació de clarobscur extraordinàriament contrastada. Empra una gamma de [[blanc]]s i [[~~negra\|negres~~negre]]s, aplicada en taques de color grosses, només trencada per l'ocre de les carnacions i la flama fúlgida en blanc i vermell de la carn viva del fill. Sánchez Cantón ho va comparar{{CN}} al que va pintar [[Rubens]] el [[1636]] per a la Torre de la Parada del [[Palau del Pardo]] de [[Madrid]]. En el seu estudi assenyala com la violència del de Goya és molt superior, despullat del seu pretext mitològic, prefigurant amb això l'[[expressionisme]]. ▼ ▲Empra una gamma de [[blanc]]s i [[negra\|negres]], aplicada en taques de color grosses, només trencada per l'ocre de les carnacions i la flama fúlgida en blanc i vermell de la carn viva del fill. Sánchez Cantón ho va comparar al que va pintar [[Rubens]] el [[1636]] per a la Torre de la Parada del [[Palau del Pardo]] de [[Madrid]]. En el seu estudi assenyala com la violència del de Goya és molt superior, despullat del seu pretext mitològic, prefigurant amb això l'[[expressionisme]]. == Referències == {{Referències}} Línia 36: ==Bibliografia == * BOZAL, Valeriano, ''Francisco Goya, vida y obra'', (2 vols.) Madrid, Tf. Editores, 2005. ISBN 84-96209-39-3. * D'ORS FÜHRER, Carlos, y MORALES MARÍN, Carlos, ''Los genios de la pintura: Francisco de Goya'', Madrid, Sarpe, 1990, ~~pág~~pàg. 93. Sección «Estudio de la obra seleccionada», por Carlos D'Orf Führer, ~~págs~~pàgs. 83-93. ISBN 84-7291-543-3 * GLENDINNING, Nigel, ''Francisco de Goya'', Madrid, Cuadernos de Historia 16 (col. «El arte y sus creadores», nº 30), 1993, ~~págs~~pàgs. 116-122. * HAGEN, Rose-Marie y HAGEN, Rainer, ''Francisco de Goya'', Colonia, Taschen, 2003, ~~pág~~pàg. 76. ISBN 3-8228-2296-5 == Enllaços externs == {{commonscat}} * [http://www.theartwolf.com/goya_black_paintings_es.htm Situació dels frescos a la Quinta del Sordo (reconstrucció virtual)]▼ * [http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/obra/saturno-devorando-a-un-hijo/?no_cache=1 Fitxa de l’obra al Museu del Prado.] ▲* [http://www.theartwolf.com/goya_black_paintings_es.htm Situació dels frescos a la Quinta del Sordo (reconstrucció virtual)] {{Goya}} ▼ {{ORDENA:Saturn Devorant Un Fill}}▼ ▲{{Goya}} [[Categoria:Quadres de Goya]]▼ ▲{{ORDENA:Saturn Devorant Un Fill}} [[Categoria:Quadres al Museu del Prado]] ▲[[Categoria:Quadres de Goya]]

Saturn devorant un fill: diferència entre les revisions