Polifonia: diferència entre les revisions

[[Fitxer:BachFugueBar.png|thumb|Un compàs de la [[Fuga]] núm. 17 en Lab M, BWV 862 del [[Clavecí ben temperat]] (Part I), un clar exemple de polifonia a 4 [[veu (polifonia)|veus]]]]

La '''polifonia''' (del [[grec]] πολις [''polis''] = "moltes" i φονος [''phonos''] = "sons, melodies") és la tècnica consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interaccionen en simultaneïtat. L'aparició de l'art polifònic va suposar la creació d'un nou llenguatge [[música|musical]]. La [[monofonia]] constituïda per una sola línia melòdica del [[cant gregorià]], senzill i auster, representa en la música el que l'arquitectura romànica significa per a l'art de la construcció, mentre que el nou art polifònic esdevé com l'art gòtic. En els tímids inicis de la polifonia, que té el seu origen documentat a [[França]] amb [[Pérotin]] i [[Léonin]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=López Rodríguez |nom=Javier María |títol=Breve historia de la música |url=http://books.google.cat/books?id=fUW81wpJ_GgC&pg=PA52&dq=L%C3%A9onin+perotin+polifonia&hl=ca&sa=X&ei=vFWuUc_qC82O7Qbxr4HwBg&ved=0CD4Q6AEwAQ#v=onepage&q=L%C3%A9onin%20perotin%20polifonia&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones Nowtilus |data=2011 |pàgines=52 |isbn=8499672353}}</ref> els oients no quedaven indiferents. Pot afirmar-se que el nou llenguatge adquireix categoria artística cap a finals del [[segle XII]] i començaments del [[segle XIII|XIII]].

* El [[discantus]] o discant, on les veus ja no es mouen per moviments paral·lels sinó per moviments contraris, normalment nota contra nota

* El [[motet]], compost per tres veus o més, i amb la melodia gregoriana, anomenada tenor, se situa en la veu més greu.

 

== Referències ==

 

== Vegeu també ==

 

[[Categoria:Teoria de la música|Polifonia]]