|
|web = [http://www.parcarqueologic.cat/cat/imgpcn/home.asp /www.patrimonigava.cat]
}}
lol
Les '''Mines de [[Gavà]], '''conegudes en el món científic com a Mines Neolítiques de Can Tintorer,<ref>{{Ref-llibre|cognom = VILLALBA, M.J; BAÑOLAS, L.; ARENAS, J.; ALONSO, M. 1983|nom = |títol = Les Mines Neolítiques de Can Tintorer, Gavà. Excavacions 1978-80|url = |edició = primera|llengua = català|data = 1983|editorial = Exacavacions Arqueològiques a Catalunya, 6. Generalitat de Catalunya|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = }}</ref> formen un dels [[patrimoni cultural|patrimonis]] arqueològics més importants del [[neolític]] europeu i un dels principals jaciments prehistòrics [[Catalunya|catalans]].<ref>{{ref-llibre | cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 63 | isbn=84-393-5437-1}}</ref> La seva importància radica en el fet que formen el conjunt de [[Mina (enginyeria)|mines]] estructurades en galeries més antic de tota [[Europa]]. L'antiguitat del jaciment és de 6000 anys (4000 aC) i les restes [[arqueologia|arqueològiques]] testimonien una explotació permanent durant un miler d'anys, amb l'objectiu d'extreure un [[mineral]] verd denominat [[variscita]], que els antics pobladors empraven per fer [[joia|joies]] i atuells, i intercanviar-les amb altres pobles.
Dintre d'algunes de les galeries es van trobar eines que s'utilitzaven per fer joies i per excavar aquestes galeries. Els primers ''“miners”'' en quant s'exhauria la variscita abandonaven les cambres on era trobada i reutilitzaven aquestes per llençar les restes de menjar, materials etc. A més a més algunes d'aquestes galeries també es van utilitzar com a cambra funerària, encara que això va ser més endavant. Aquestes societats encara no coneixien el [[metall]] i, per tant, utilitzaven eines d'[[ós]], [[fusta]] i [[pedra]], dels quals també s'han trobat restes a algunes de les cambres.
Amb el descobriment de les mines s'ha deduït que les vivendes d'aquests homes i dones havia de ser a prop de les mines, tot i que no s'han trobat restes. 700 anys després aproximadament les mines es van abandonar i no va ser fins 2000 anys després amb l'arribada dels [[ibers]] que es van tornar a obrir i a utilitzar com a mines, en aquest cas no per a l'extracció de variscita sinó per la de [[ferro]].
Les mines es van ''redescobrir'' el [[1975]], quan una excavadora en va trobar les restes fent unes obres i varen restar abandonades fins a l'any 1978, en què el nucli originari de l'actual CIPAG (Col·lectiu per a la investigació de la prehistòria i l'arqueologia del Garraf-Ordal) inicià la seva excavació metòdica, científica i programada.<ref>{{Ref-publicació|cognom = ALONSO, M; EDO, M; GORDO, L; MILLAN, M; VILLALBA, MJ. 1978|nom = |article = Explotación minera neolítica en Can Tintoré, Gavà, Barcelona|publicació = Pyrenae 13-14. Universitat de Barcelona.|url = |data = 1978|pàgines = 7-14}}</ref> Des d'aquell moment s'han descobert més de 200 [[hectàrea|hectàrees]] de mines, però no es descarta que n'hi hagi moltes més.<ref>{{ref-publicació | cognom = Calpena | nom = Enric | enllaçautor = Enric Calpena | article = Dins de les entranyes de la prehistòria | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 55 | data = maig 2007| pàgines = p. 63|issn = 1695-2014}}</ref>
== Situació geogràfica i geològica ==
Les mines de Gavà se situen a la dreta de la desembocadura del riu Llobregat, al peu dels vessants orientals del massís del Garraf, en els sectors coneguts com a Ferreres, Rocabruna i can Tintorer, al terme municipal de Gavà.
L'estructura geològica de la zona correspon a pissarres i calcàries de l'era paleozoica, formades entre els sistemes silurià i devonià, fa 408 milions d'anys. Pissarres i calcàries estan disposades en capes fortament inclinades i presenten nombrosos plecs, falles i encavalcaments, a causa dels plegaments durant l'orogènia herziniana (fa 290 milions d'anys) i la posterior alpina (fa 65 milions d'anys). La geologia presenta dues alineacions que varien entre WNW-ESE i W-E. Una crosta calcària i argiles vermelles formades a principis del quaternari (fa 1,64 milions d'anys) cobrien les pissarres i calcàries del paleozoic.<ref name="Ref">{{Ref-llibre|cognom = Estrada|nom = Alícia i Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural de Gavà|títol = Guia del Parc Arqueològic Mines de Gavà|url = |edició = |llengua = Català - Anglès|data = 2007|editorial = Ajuntament de Gavà|lloc = Gavà|pàgines = |isbn = 978-84-606-4395-1}}</ref>
== L’extracció de la variscita: mines, estructures i utillatge miner ==
Durant el neolític, els sistema d'extracció de la variscita va ser subterrani, amb una distribució i morfologia d'estructures d'extracció adaptades a la geologia de la zona. L'activitat minera se centra en el context de les pissarres aluminiques silicítiques grises on trobem dos tipus diferents de mineralitzacions de fosfats. D'una banda, nivells monomineràlics d'estringita, variscita i apatita, i, de l'altra, vetes de variscita, sobretot, però també amb estingita i fosfosiderita, als quals s'associa alunita i jarosita.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Bosch|nom = Josep i Alícia Estrada i M. José Noain|article = Minería neolítica en Gavà (Baix Llobregat, Barcelona),|publicació = Trabajos de Prehistoria, nº 53|url = http://tp.revistas.csic.es/index.php/tp/article/view/405/413|data = 1996|pàgines = 59-71}}</ref>
Les estructures subterrànies presenten diferents graus de complexitat. Les més senzilles es troben en en llocs on podia haver afloraments de minerals. Són estructures aïllades, amb pou d'accés i una galeria de longitud i inclinació variable que poden finalitzar amb alguna bifurcació. Les estructures més complexes tenen interconnexions entre elles, amb galeries, pous interiors i cambres obertes per resseguir els minerals. Es poden trobar galeries de prospecció, la finalitat de les quals era accedir a zones de pissarres riques en minerals. Fins a l'actualitat, s'han localitzat 109 punts d'extracció minera.
L'utillatge usat per a l'extracció minera s'ha recuperat dels mateixos farciments de les mines. Era divers i alhora especialitzat. D'una banda s'ha recuperat utillatge pesat, com pics i maces de corniana. S'han recuperat els caps els quals, de vegades, presenten marques d'encaix de possibles mànecs de fusta. Aquest tipus d'utillatge s'utilitzava probablement per a trencar grans blocs. D'altra banda, hi ha utillatge d'os, com cisells fets a partir de metàpodes de bou, que s'usaven amb percussors de quars, la finalitat del qual era el trencament de les esquerdes i capes de pissarra per a l'extracció del mineral. És de suposar l'ús d'altre tipus d'utillatge fet amb fusta o matèries orgàniques, però que no ha perviscut, així com tot una diversitat d'utillatge auxiliar per a la seva elaboració i reparació.<ref name="Ref"/>
== Parc Arqueològic Mines de Gavà ==
[[Fitxer:Mines de Gavà 003.JPG|thumb|Vista general de l'interior del Parc Arqueològic Mines de Gavà]]
{{AP|Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà}}
El '''Parc Arqueològic Mines de Gavà''' ofereix un acurat programa de visites que inclou: diverses exposicions de restes trobades a les excavacions; projeccions audiovisuals que, emprant les més modernes tècniques de reproducció tridimensional, presenten com era la vida al neolític; demostracions pràctiques de les eines que empraven i una visita a una reproducció de les mines en la qual s'hi han inclòs tots els elements que apareixen a les mines reals.<ref>{{ref-llibre|cognom=Magriñà|nom=Anna-Priscila|títol=Guia xafardera de Catalunya : 69 històries per a ments inquietes |pàgines=43-44|lloc=Barcelona|editorial=Angle|any=2012|isbn=9788415695042|edició=1a ed.}}</ref> Per a habilitar el Parc, inaugurat el [[2007|2006]] però projectat als anys noranta,<ref>{{Ref-publicació|cognom = Borrell, M.; Bosch, J.; Carreté, J.M, Verdaguer, M.T.|nom = |article = "Projecte integral Mines Prehistòriques"|publicació = Puig Castellar, núm. 6|url = |data = 1995|pàgines = }}</ref> el govern va haver de fer una inversió d'aproximadament nou milions d'euros.
== Vegeu també ==
* [[Llista de jaciments arqueològics de Catalunya]]
* [[Venus de Gavà]]
* [[Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà]]
== Referències ==
<references />
==Enllaços externs==
{{commonscat}}
* [http://www.patrimonigava.cat/parc Parc Arqueològic Mines de Gavà]
* [http://parcarqueologic.blogspot.com.es/ Bloc del Parc Arqueològic Mines de Gavà]
* [http://www.tv3.cat/videos/1033089 Reportatge sobre les mines de variscita de Gavà al programa ''Quèquicom'' del Canal 33]
* {{ref-web|url=http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=61|títol=Museu Mines Prehistòriques de Gavà - Gavà - Pobles de Catalunya<!--Títol generat per bot-->}}
{{Jaciments prehistòrics de Catalunya}}
{{coord|41.310428|2.000208|type:landmark_region:ES-CT|display=title}}
{{ORDENA:Mines De Gava}}
| 