Díptic de Crucifixió i Judici Final: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata) |
format referències |
||
Línia 26:
L'ala esquerra descriu la [[Crucifixió de Jesús|Crucifixió]] i mostra en primer pla els seguidors de Crist amb mostres de dolor, soldats i espectadors situats al centre de la imatge, als peus de les tres creus amb els cossos crucificats, un retrat brutal que se situa a la part superior. L'escena es retalla contra un cel blau cel i una vista llunyana de [[Jerusalem]]. L'ala de la dreta conté escenes associades amb el [[Judici Final]]: un paisatge de l'infern a la part baixa de la imatge, els ressuscitats esperant el judici a la part central, i una representació de [[Maiestas Domini|Crist en Majestat]] flanquejat per una [[Deisi|gran deisi]] de sants, [[apòstol|apòstols]], clergat, verges i noblesa en la part superior.
L'obra inclou inscripcions [[grec|gregues]], [[llatí|llatines]] i [[hebreu|hebrees]].{{sfn|MET|2000}} Els marcs [[daurat]]s originals contenen passatges Bíblics en llatí dibuixat a partir dels [[Llibre d'Isaïes|llibres d'Isaiah]], [[Deuteronomi]] i [[Apocalipsi]]. Segons una data escrita en rus al revers, la pintura va ser transferida de [[oli sobre fusta|fusta]] a [[oli sobre tela|tela]] el 1867. La documentació més antiga sobre l'obra data de 1841, quan es creia que eren ales d'un [[tríptic]] perdut.{{sfn|Smith|2004|p=144}} Les taules varen ser adquirides pel [[Metropolitan Museum of Art]] el 1933 i en aquell moment es va atribuir a [[Hubert van Eyck|Hubert]], germà de Jan van Eyck.{{sfn|Van Veen|2005|p=216}}
== Format i tècnica ==
Línia 56:
Van Eyck estén l'alçada de les creus fins a un grau irreal per deixar que la crucifixió domini el terç superior de la taula. Crist mira directament l'espectador, mentre que les creus dels dos lladres es posen en angle a ambdós costats.{{sfn|Viladesau|2008|p=70}} Els lladres estan lligats amb cordes en lloc d'estar clavats.{{sfn|Weale|2012|p=146}} El cos del [[Dimas el Bon Lladre|lladre penedit]] a la dreta, què és esmentat a l'[[Evangeli segons Lluc|Evangeli de Lluc]], està mort. El [[Gestes el Mal Lladre|"mal" lladre]] al costat esquerre, està morint torçat de dolor, i segons l'historiador d'art James W.H. Weale, descrit com "lluitar desesperadament, però en va".{{sfn|Weale|2012|p=147}} Les mans dels dos homes s'han tornat negres per la manca de flux sanguini.{{sfn|Smith|2004|p=144}} Hi inclou la placa amb la inscripció [[INRI]], preparada per [[Pilat]] o pels soldats romans, acrònim en hebreu, llatí i grec de ''Iesvs Nazarenvs Rex Ivdaeorvm''.{{sfn|Labuda|1993|p=10}}
La taula capta el moment de la mort de Jesús,{{sfn|Weale|2012|p=146}} tradicionalment era el moment després de trencar les cames dels lladres. Crist està despullat amb l'excepció d'un [[perizonium]] transparent, amb part del seu pèl púbic visible.{{sfn|Viladesau|2008|p=70}} Les seves mans i peus es claven a la fusta; la sang des del clau que aguanta els seus peus a la creu taca el ''hipopòdium'' o base de fusta.{{sfn|Smith|2004|p=144}} Les seves mans s'estiren sota el pes del seu cos, i en la seva agonia final, la seva mandíbula està caiguda; la seva boca estàa obert amb les dents exposades en una ganyota de mort.{{sfn|Burroughs |1933 |p=192}} Al pis central, en la base de la creu, [[Sant Longí|Longinus]], a cavall i amb un barret de pell adornat i túnica verda, és guiat per un assistent
La primera generació dels pintors [[primitius flamencs]] normalment no paraven gaire atenció al disseny del paisatge de fons. Sovint incorporaven una vista distant i mancada de qualsevol observació real de la natura, mostrant així una forta influència dels pintors italians però amb menys elements en la composició.{{sfn|Burroughs |1933 |p=188}} Aquest díptic, tanmateix, conté un dels paisatges de fons més memorables de la pintura del nord del segle XV. La panoràmica de Jerusalem s'estén allunyant-se fins a una serralada muntanyosa al fons. El cel, que continua a la part superior de la taula de mà dreta, es representa en blaus profunds sobre el que es dibuixen uns [[cúmulus]]. Aquests núvols són similars als del retaule de ''[[L'adoració de l'Anyell Místic]]'' i, com en aquell treball, són inclosos per donar profunditat i enriquir el paisatge de fons.{{sfn|Friedländer|Veronee-Verhaegen|1967|p=53}} El cel sembla que acaba d'enfosquir-se, mantenint-se la idea que la taula capta el moment de la mort de Jesús.{{sfn|Labuda|1993|p=10}} Els [[cirrus]], més dèbils, es poden veure a la part més alta amb la presència del sol identificable per una ombra a la part superior esquerra de la taula.{{sfn|Smith|2004|p=144}}
Línia 71:
Crist s'asseu al centre d'un gran grup d'àngels, sants i ancians sagrats.{{sfn|McNamee|1998|p=181}} Segons Pächt, en aquesta escena en un cel en què "tot és dolçor, gentilesa i ordre".{{sfn|Pächt|Dengler|Britt|1999|p=195}} Maria i [[Joan Baptista|Joan]] s'agenollen en oració al costat mateix de Crist, a dreta i esquerra. Els dos tenen [[nimbe]]s i estan realitzats en una escala molt més gran que les imatges circumdants, sobre les quals semblen estar elevades. Maria té la seva mà dreta al seu pit, mentre que la seva esquerra s'alça com per demanar la pietat per a les petites imatges despullades protegides per la seva capa, evocant la posa convencional de la [[Mare de Déu de la Misericòrdia]]. Un cor de verges es reuneixen directament sota els peus de Crist. Miren cap a l'espectador i canten l'elogi de Crist.{{sfn|McNamee|1998|p=181}}
[[Fitxer:Jan van Eyck Diptych Detail.jpg|300px|left|thumb|Detall del [[Maiestas Domini|Crist en Majestat]]. Aquesta àrea està pintada amb menys habilitat que les altres seccions de les taules, la qual cosa fa pensar en la intervenció d'algun altre membre del taller de Van Eyck
Encapçalats per [[Sant Pere]], els Apòstols van vestits amb capes blanques i seuen en dos bancs encarats situats per sota de Crist i a dreta i a esquerra del cor de verges. Dos àngels atenen els grups reunits a cada costat dels bancs.{{sfn|Weale|2012|p=147-148}} Altres dos àngels estan immediatament damunt de Crist, subjectant la Creu; vesteixen [[amit]] blanc i [[alba (vestit)|alba]] i el de la dreta també porta una [[dalmàtica]] de color verd. A la mateixa alçada i a dreta i esquerra del cap de Crist, dos àngels porten els [[instruments de la Passió]], la [[Llança Sagrada]] i la [[corona d'espines]] el de l'esquerra, i una [[esponja vegetal|esponja]] i els [[clau (falca)|clau]]s el de la dreta.{{sfn|McNamee|1998|p=181-182}}
Tot el conjunt d'àngels que rodegen Crist estan alhora flanquejats per un grup de vuit àngels, quatre a cada costat, a la zona dels [[carcanyol]]s, que fan sonar llargues trompetes.{{sfn|Weale|2012|p=147}}
Van Eyck va ser una influència important en [[Petrus Christus]] i es creu que aquest pintor va estudiar les taules mentre era al taller de Van Eyck.{{sfn|Borchert|2008|p=89}} Christus av fer una paràfrasi molt més gran i adaptada de la taula el 1452, com a part d'un retaule monumental, actualment a Berlín.{{sfn|Jones|2000}} Encara que hi ha diferències significatives entre els dos treballs, la influència de Van Eyck sobre el treball de Christus és més evident en el format vertical, estret i en la figura central de Sant Miquel, que també divideix l'escena entre cel i infern.{{sfn|Upton|1990|p=
{{clear}}
Línia 85:
=== Inscripcions ===
Tant els marcs com les àrees pictòriques del díptic contenen força inscripcions i frases en [[llatí]], [[grec]] i [[hebreu]]. Els primers treballs de Van Eyck mostren una predilecció per les inscripcions,
En aquest treball, les inscripcions són en [[majúscules quadrades romanes]] o [[miniatura gòtica]],{{sfn|Lodewijckx|1996|p=403-404}} i en alguns llocs sembla que contingui errors ortogràfics, fent difícil la seva interpretació.<ref name="It">{{ref-llibre|títol=Italia 1:3.500.000. Cartina scolastica|url=http://books.google.com/books?id=gyWEAAAACAAJ|consulta=28 de gener de 2013|any=2005|editorial=LAC|isbn=978-88-7914-184-0}}, pàg. 502</ref> El seu marc cobert d'or i les inscripcions llatines, amb les seves subtils referències a diversos passatges en ambdues taules, indiquen que el [[comitent]] era ric i educat.{{sfn|Borchert|2008|p=86}} Els costats dels marcs recullen inscripcions del [[Llibre d'Isaïes]]{{citar Bíblia2|Apocalipsi|53|6|12}}, l'[[Apocalipsi]]{{citar Bíblia2|Apocalipsi|20|13}}{{citar Bíblia2|Apocalipsi|21|3|4}} o el [[Deuteronomi]]{{citar Bíblia2|Deuteronomi|32|23-24}}.{{sfn|MET|2000}} A la taula de la dreta, les ales de la figura de la Mort contenen inscripcions llatines en tots dos costats; a l'esquerra són {{mida|1=''CHAOS MAGNVM'' }} ("gran caos"), amb {{mida|1=''UMBRA MORTIS'' }} ("ombra de la mort") inscrit a la dreta.{{sfn|Weale|2012|p=148}} Hi ha un missatge de {{citar Bíblia|Mateu|25|41}} escrit als dos costats del cap i les ales de la mort, des de terra cap avall fins a l'infern. El text diu: ''Ite vos maledicti in ignem eternam'' ("Aneu, maleïts, al foc etern"). D'aquesta manera, Van Eyck alinea dramàticament l'extracte bíblic en raigs dobles diagonals de llum que semblen llançats des dels cels.{{sfn|Weale|2012|p=148}} A la mateixa secció un altre text diu: {{mida|1=''ME OBVLIVI''.}}.{{sfn|Lodewijckx|1996|p=403-404}}
Línia 98:
[[Fitxer:Petrus Christus - The Last Judgement - WGA04844.jpg|210px|thumb|[[Petrus Christus]] ''Judici Final'' (1452) és un plafó molt més gran i més fàcil de "llegir", quasi una còpia del de Van Eyck. Panofsky comentava que "allò què [Christus] creia difícil d'entendre, ell ho explicava; i allò que decidia retenir, ho representava en la llengua simple, vernacla".{{sfn|Van Veen|2005|p=78-79}} [[Gemäldegalerie (Berlín)]]]]
Les pintures s'han comparat sovint amb les set pàgines del [[manuscrit il·luminat]] del ''[[Llibre d'Hores de Torí]]'' atribuït a l'artista sense identificar conegut com a "Mà G", generalment identificat amb Jan van Eyck.
Pächt afirma que el díptic reflecteix: "el personal estil i imaginació escènica única de la mà G" (que ell considerava que podia ser Hubert o Jan).{{sfn|Pächt|Dengler|Britt|1999|p=190}} Fins que [[Hans Belting]] i Dagmar Eichberger publiquen el 1983 ''Jan van Eyck als Erzähler'', els acadèmics s'havien centrat exclusivament en la datació i atribució del díptic, parant poca atenció a les seves fonts d'influència i iconografia.{{sfn|Labuda|1993|p=9}} Borchert calcula el seu acabament pels volts de 1440, mentre que Paul Durrieu suggereix una datació tan primerenca com 1413.{{sfn|MET|2000}} El 1983, Belting i Eichberger suggerien una data de c. 1430 basats en característiques específiques del treball: la perspectiva "de visió d'ocell" i horitzó, les figures densament agrupades i, especialment, un relat pictòric que es mou a través de les àrees de la imatge a la taula de la ''Crucifixió''.{{sfn|Labuda|1993|p=12}} Belting i Eichberger afirmaven que aquest estil s'emprava durant els primers treballs de la taula, però que va ser en gran part abandonat pels anys 1430.{{sfn|Vermij|Smeyers|2002|p=362}}
Línia 113:
En un article de 1841 al diari ''Kunstblatt'', Passavant donava compte de com es compraven taules per subhasta de monestirs i convents espanyols. El diplomàtic rus [[Dmitry Tatishchev]], que va viure a Espanya entre 1815 i 1821, va adquirir les taules entre 1841 i 1845, possiblement procedents d'un convent o monestir prop de Madrid o [[Burgos]].{{sfn|MET|2000}} Tatishchev va deixar els seus quadres al [[tsar]] [[Nicolau I de Rússia]] el 1845, i varen passar a mans de la Galeria de l'[[Ermitage]] a [[Sant Petersburg]] el 1917.{{sfn|Ainsworth|1998|p=70}}
Les taules varen formar part de la [[venda soviètica de pintures de l'Ermitage]], que incloïa un altre important treball de Van Eyck, ''[[L'Anunciació (Van Eyck)|L'Anunciació]]'' de 1434-1436. Varen ser adquirits per Charles Henschel, de la galeria d'art de Nova York [[M. Knoedler & Companyia]].{{sfn|Goldstein|2000|p=
{{clear}}
Línia 131:
</gallery>
== Notes ==▼
== Referències ==
{{Referències|2}}▼
{{Notes}}
;Referències
== Bibliografia ==
| |||