Smerdis de Pèrsia: diferència entre les revisions

Així, absent el rei (que era a Egipte), el regent Panzites o Patizeithes (Ctesies diu Sphendadates), el mag Oropastes i el noble Prexapes, que havien participat al assassinat de Smerdis sota ordres del rei, van fomentar una revolució (març del [[522 aC]]). El mag Gaumata, germà de Oropastes, que devia tenir certa semblança física amb Smerdis, fou proclamat rei sota el nom de Smerdis o Bardiya Smerdis, i com si fos aquest, fent-se la proclamació prop de la ciutat de Paishiyauvada. Gaumata era partidari de la tolerància i de la felicitat universal però el conjunt dels complotadors tenien altres desitjos. Totes les satrapies del imperi van reconèixer a Smerdis, menys, lògicament Egipte, on era Cambises II. Aviat van començar els problemes, docs el sàtrapa de [[Capadòcia]], Otanes, es va assabentar de la usurpació degut a que la seva filla Faidime, era al harem reial de Smerdis. Otanes va amenaçar a Prexapes, que esgarrifat es va suïcidar. Però mentre Smerdis, amb el suport de la casta de mags o sacerdots, va imposar algunes mesures que foren molt ben rebudes pel poble (supressió d'impostos per tres anys, ajudes als mes desafavorits, reducció dels privilegis de la noblesa i d'altres) i va consolidar el seu poder personal. Cambises mentre havia tingut aviat noticies de la proclamació i va nomenar un nou sàtrapa d'Egipte de la seva completa confiança (càrrec que va recaure en Arianes) sortint seguidament cap a Síria. Segons Heròdot va morir a Ecbatana de Síria ([[Hamath]]), segons Josefus a [[Damasc]] i segons Ctseies a [[Babilònia]]. Darios I a la inscripció de Behistun diu que veien que no podia guanyar al mancar de suports es va suïcidar. Smerdis per la seva banda, havia traslladat la residencia reial a [[Mèdia]] i ningú s'atrevia a oposar-se al rei.