Papa Martí IV: diferència entre les revisions

Amplio
m (Separant paràmetres a la infotaula)
(Amplio)
El [[1262]] el papa [[Urbà IV]] el va nomenar cardenal sacerdot de l'església de Santa Cecília i [[legat]] papal al [[Regne de França]], càrrec que continuarà ocupant amb els successius pontífexs. Com a legat, la seva actuació més destacada es va produir quan el [[1264]] va concloure el tractat pel qual [[Carles d'Anjou]] va ser coronat rei de Sicília, un tractat que el lligarà per tota la vida, des del punt de vista polític, a l'esmentat monarca.
 
Després de la mort de Nicolau III, la cadira de Sant Pere romandrà vacant durant un període de sis mesos, atès que els cardenals reunits en conclave i dividits en dues faccions, italiana i francesa, no es posaven d'acord sobre l'elecció. L'escull es va salvar d'una manera dràstica quan Carles d'Anjou va fer empresonar dos dels cardenals italians. Així va aconseguir l'elecció d'un papa francès, el seu protegit Simó de Brie, que, el [[23 de març]] de [[1281]] serà entronitzat amb el nom de Martí IV, però no a [[Roma]], on un papa francès elegit en les condicions detallades no hauria estat ben rebut, sinó a [[Orvieto]]. Va actualitzar la butlla [[Sicut Judaeis]] en [[1281]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ben-Horin |nom=Meir |títol=Studies and essays in honor of Abraham A. Neuman |url=https://books.google.es/books?id=4dk0AAAAIAAJ&q=sicut+judeis+1281&dq=sicut+judeis+1281&hl=ca&sa=X&ved=0CDAQ6AEwAmoVChMIpvihq-mlxwIVAjkaCh1RCw3L |llengua=anglès |editorial=E.J. Brill for the Dropsie College |data=1962 |pàgines=260 |isbn=}}</ref>
 
L'esdeveniment històric més important del pontificat de Martí IV va ser la rebel·lió del poble sicilià contra el rei Carles d'Anjou, coneguda amb el nom de les [[Vespres sicilianes]] perquè l'aixecament popular, impulsat pels elevats impostos, es va produir el [[30 de març]] del [[1282]] quan les campanes de [[Palerm]] cridaven a l'ofici de vespres.
 
La revolta va massacrar els francesos i va expulsar Carles del tron, que va passar a les mans de la corona d'Aragó en la persona de [[Pere II el Gran]], que els sicilians van cridar en la seva ajuda i que va ser coronat rei de Sicília el [[30 d'agost]] gràcies als drets que va poder al·legar pel seu matrimoni amb Constança, filla de l'anterior rei [[Manfred Hohenstaufen]] a qui Carles d'Anjou havia arrabassat el tron després de donar-li mort en la [[batalla de Benevento]].
 
Aquesta intervenció, que serà fonamental per a la futura expansió mediterrània de la corona aragonesa, provocarà que Martí IV excomuniqui Pere II i que faci tot el possible per revertir la situació, arribant fins i tot a desposseir-lo del regne d'Aragó i a predicar debades una [[Croada contra la Corona d'Aragó|croada]] contra ell.
 
Les [[profecies de Sant Malaquies]] es refereixen a aquest papa com a ''extelonio liliacei Martini'' (Del recaptador de Martí de lis), fent referència a que abans de ser elegit pontífex va ser tresorer de l'església de Sant Martí de Tours i a la qual va ser canceller del Rei de França (el símbol del qual és la [[flor de lis]]).
 
== Referències ==
{{referències}}
 
{{commonscat}}
104.889

modificacions