Txecoslovàquia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: txecoslovaca'' a els qui > txecoslovaca'' als qui |
|||
Línia 146:
==== La tercera república (1945–1960) ====
[[Fitxer:Lesser coat of arms of Czechoslovakia (1918-1938 and 1945-1961).svg|thumb|right|150px|Escut de la tercera república.]]
En el període immediatament posterior a la [[Segona Guerra Mundial]], els territoris que Txecoslovàquía posseïa abans de la guerra li van ser restituïts, amb excepció de la [[Rutènia]] (cedida a la [[Unió Soviètica]] i incorporada a la [[República Socialista Soviètica d'Ucraïna]]), i [[Edvard Beneš]] va tornar a ocupar el càrrec de president del país, promulgant diversos decrets que revocava la ciutadania ''txecoslovaca''
En el mateix període, van ser expulsats del país prop de 2,9 milions de persones d'origen alemany i [[Hongria|hongarès]], per ser considerats col·laboracionistes amb les potències estrangeres i "traïdors" a la pàtria. Els que es van quedar van ser acusats de recolzar col·lectivament als nazis. Al voltant de 250.000 alemanys, molts d'ells casats amb txecs, alguns antifeixistes, així com tots aquells que eren necessaris per a la reconstrucció de la postguerra del país, van romandre a Txecoslovàquia.<ref>cita web |url= http://web.archive.org/web/http://www.law.nyu.edu/eecr/vol11num1_2/special/rupnik.html |títol= East European Constitutional Review |idioma= anglès</ref> Gairebé tots els decrets van declarar explícitament que les sancions no s'aplicaven als antifeixistes. A més se'ls va llevar la ciutadania ''txecoslovaca'' a persones d'origen ètnic alemany i hongarès, o a els qui durant l'ocupació [[Protectorat de Bohèmia i Moràvia|alemanya]] van optar per obtenir la ciutadania alemanya o hongaresa; aquestes disposicions van ser anul·lades per als hongaresos el 1948, però no així en el cas dels alemanys. Els Decrets de Beneš encara causen polèmica entre els grups nacionalistes de la [[República Txeca]], [[Alemanya]], [[Àustria]] i [[Hongria]].
| |||