Capafonts: diferència entre les revisions

El terme de Capafonts es troba a les [[Muntanyes de Prades]], envoltat pels termes de [[Vilaplana]] al sud-est, La Febró al sud-oest, [[Prades]] al nord i al nord-oest, i amb el de [[Mont-ral]], ja comarca de l'[[Alt Camp]], a l'est. Té una extensió de 13,27 km², i ocupa la part alta de la vall del riu [[Brugent del Francolí|Brugent]]. Els punts més encimbellats del terme són el puig Pelat, de 1.071 m., la Pena Roja, de 1.025 i el [[El Picorandan|Picorandan]], de forma característica, i que segons [[Joan Coromines i Vigneaux|Coromines]] significa en mossàrab "bec d'oreneta". La part sud-oriental del terme correspon als [[Els Motllats|Motllats]], i és una zona pedregosa i seca, ocupada bàsicament per boscos de pins i d'alzines, de les quals abans se n'obtenia carbó.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Anguera|nom = Pere|títol = Història dels pobles del Baix Camp|url = |edició = |llengua = |data = 1989|editorial = Reus Diari|lloc = Reus|pàgines = 135-138|isbn = }}</ref>.

Sembla que el 1151 Capafonts estava ja en mans dels conqueridors francs, i apareix esmentat a la [[carta de poblament]] de Prades de 1159 i es creu que va ser reconquerit per Hug Ponç de [[Cervera (llinatge)|Cervera]] i Guillem Ramon de Cervera, fills de [[Ponç de Cervera]],<ref>{{GEC|0014576|Capafonts}}</ref> després de què el seu pare hagués ocupat tota la plana de sota les Muntanyes de Prades. Integrada al [[Comtat de Prades]], abans de 1392 la vila va ser donada en dot pel comte [[Ramon Berenguer I d'Empúries|Ramon Berenguer]] a la seva muller [[Blanca de Tàrent|Blanca]]. Al llarg del segle XVI Capafonts va patir diverses calamitats agrícoles, sequera i una plaga de [[Llagosta migratòria|llagosta]] el 1681, que es repetí el 1685. Segons [[Pascual Madoz Ibáñez|Madoz]], el 1846 produïa [[sègol]], llegums, cànem i patates, i molt poc vi. Tenia dos molins fariners moguts pel riu Brugent i s'hi feia carbó.<ref name=":0" />.