Obre el menú principal

Canvis

3.180 octets eliminats ,  fa 4 anys
Redirecció a Eisaku Satō
#REDIRECT [[Eisaku Satō]]
{{Nobel|Pau|1974}}
'''Eisaku Sato''' en [[japonès]]: 佐藤榮作, ([[27 de març]] de [[1901]], [[Tabuse]], [[prefectura de Yamaguchi]], [[Japó]] [[1901]] – [[Tòquio]], [[1975]]) fou un polític japonès que arribà a ser [[Primer Ministre]] del Japó i fou guardonat amb el [[Premi Nobel de la Pau]] el [[1974]], juntament amb [[Seán MacBride]].
 
==Joventut==
[[Fitxer:Eisaku Sato 1960.jpg|right|thumb|Eisaku Sato l'any [[1963]].]]
Estudià [[dret]] a la [[Universitat Imperial de Tòquio]], passant a treballar al Ministeri de Ferrocarrils, esdevenint el [[1948]] vice-ministre de transports.
 
==Vida política==
Entrà al Parlament Japonès el [[1949]] com a membre del [[Partit Liberal del Japó]], i gradualment anà escalant possicions dins el seu partit així com en el govern japonès. Així inicià les activitats polítiques sent primer Cap de Gabinet del [[ministre]] d'afers estrangers [[Shigeru Yoshida]], i el [[1952]] fou nomenat Ministre de Construcció. Els posteriors moviments, i coalicions, del seu partit provocaren que Sato esdevingués Ministre de Finances en els governs de [[Nobusuke Kishi]], el seu germà, i [[Hayato Ikeda]].
 
Sato va succeir Ikeda al capdavant del govern, degut a la malaltia d'aquell. Fou escollit Primer Ministre el [[9 de novembre]] de [[1964]], sent reelegit el [[17 de febrer]] de [[1967]] i el [[14 de gener]] de [[1970]], estant en el càrrec fins al [[7 de juliol]] de [[1972]].
 
Com a Primer Ministre fou molt popular gràcies al creixement que aconseguí de l'[[economia]] del país. La seva política exterior, però, fou criticada per alguns degut al seu acostament als [[Estats Units]] i a la [[República Popular de la Xina]]. Així, el [[1969]] pactà amb [[Richard Nixon]] la retirada de l'armament nuclear del territori japonès a condició del manteniment de les bases americanes d'[[Illa d'Okinawa|Okinawa]].
 
Tot i això, algunes de les seves decisions en política internacionals van ser polèmiques. Així, l'[[11 de novembre]] de [[1967]] l'activista [[Yui Chunoshin]] es va immolar davant la residència del primer ministre en protesta per la participació del Japó a la [[Guerra del Vietnam]].
 
Després de tres eleccions consecutives, Sato decidí no presentar-se a un quart mandat, sense deixar el seu delfí [[Takeo Fukuda]] al poder, que perdé a mans de [[Kakuei Tanaka]].
 
Sato fou guardonat amb el [[Premi Nobel de la Pau]] de [[1974]], que compartí amb l'[[Irlanda|irlandès]] [[Seán MacBride]], ''per la seva ferma defensa de l'entrada del Japó en el [[Tractat de no proliferació nuclear]]''. Sato morí a casa seva, a [[Tòquio]], el [[3 de juny]] de [[1975]].
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
 
* [http://nobelprize.org/nobel_prizes/peace/laureates/1974/index.html Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1974] {{en}}
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Primer Ministre del Japó]]|abans=[[Hayato Ikeda]]|després=[[Kakuei Tanaka]]|anys=[[1964]]–[[1972]]}}
{{Finalitza taula}}
 
{{Premi Nobel de la pau}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Sato, Eisaku}}
[[Categoria:Primers ministres del Japó]]
[[Categoria:Premis Nobel de la Pau]]
[[Categoria:Receptors de l'orde d'Isabel la Catòlica]]
Usuari anònim