Diferència entre revisions de la pàgina «Juli Vallmitjana i Colomines»

m
Robot treu puntuació penjada després de referències
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
Començà a freqüentar els barris marginals de Barcelona amb els seus amics i aviat manifestà un interès personal per la realitat social i humana que s'hi vivia. Concretament s'interessà pel món dels [[gitano]]s i, en general, pels baixos fons. De tots aquests nois de casa bona que visitaven els barris baixos, Vallmitjana fou l'únic que hi acabà convivint de debò, transcendint la curiositat per la mala vida i amarant-se d'un món que alhora que el seduïa l'esgarrifava. Allí, doncs, trobà inspiració per a la seva obra escrita, un retrat tant profund que sovint es fa difícil separar el que és crònica del que és ficció. La popularitat de Vallmitjana li vingué de l'obra literària: abandonà la pintura tot iniciant una època d'activitat febril, primer escrivint narracions i ben aviat obres de teatre, primer amb el nom de '''''Juli V. Colominas''''' i després ja amb el seu nom complet.
 
La seva obra és exponent de la seva experiència directa amb el món dels marginats. És un testimoni autèntic que en cap moment perd la seva cruesa. Transmet emocions mitjançant la descripció del que ha vist i del que ha viscut, però, volgudament, no s'atura en cap moment a analitzar aquesta realitat. A partir de 1930, però, deixà de publicar, tot i que seguí escrivint. En aquells anys patí alguns episodis de depressió que el feren ingressar a l'[[Institut Pere Mata]] de Reus. Malgrat això, a la darrera part de la seva vida visqué de forma acomodada gràcies al taller que havia fundat el seu pare i que s'havia anat consolidant en gran part gràcies a la seva dona Anna Maria Vallés i Ribó (+1961). Morí el 1937 a la Clínica Rabassa de Barcelona per una infecció postoperatòria després d'una intervenció de pròstata. Deixà tres fills: Federica (+1982), David (1903-1985) i Abel (1910-1974).<ref>{{ref-llibre|cognom=Maspoch|nom=Mònica|títol=Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona|lloc=Barcelona|editorial=Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida|any=2008|isbn=978-84-96696-02-0|consulta=14 d'agost 2013|pàgina=209|edició=1a ed.}}</ref> És enterrat al [[Cementiri de Montjuïc]].<ref>[http://www.cbsa.cat/localitzacio-de-difunts/?Cementiri=2&showDeceased&dec=Tzo4OiJzdGRDbGFzcyI6MjE6e3M6Mzoibm9tIjtzOjU6IkpVTElPIjtzOjc6ImNvZ25vbTEiO3M6MTE6IlZBTExNSVRKQU5BIjtzOjc6ImNvZ25vbTIiO3M6OToiQ09MT01JTkFTIjtzOjc6InJlY2ludGUiO3M6MDoiIjtzOjExOiJkZXBhcnRhbWVudCI7czowOiIiO3M6OToiYWdydXBhY2lvIjtzOjI6IjA0IjtzOjExOiJ2aWF6b25haWxsYSI7czozOiIxMDAiO3M6NToidGlwdXMiO3M6MzoiMTQwIjtzOjQ6ImF1eDEiO3M6MDoiIjtzOjM6Im51bSI7czozOiIxNjciO3M6NDoiYXV4MiI7czowOiIiO3M6MzoicGlzIjtzOjE6IjIiO3M6MTM6Im5vbV9jZW1lbnRpcmkiO3M6OToiTU9OVEpVw49DIjtzOjExOiJub21fcmVjaW50ZSI7czowOiIiO3M6MTU6Im5vbV9kZXBhcnRhbWVudCI7czowOiIiO3M6ODoibm9tX2lsbGEiO3M6MTM6IlZJQSBTVEEuIENSRVUiO3M6MTM6Im5vbV9hZ3J1cGFjaW8iO3M6MTc6IkFHUlVQQUNJw5MgUVVBUlRBIjtzOjE5OiJub21fdGlwdXNfc2VwdWx0dXJhIjtzOjEzOiJOSUNITyBISVBPR0VPIjtzOjk6ImlkX2RpZnVudCI7czo2OiIxMjY1MzkiO3M6NDoiYXV4NCI7czowOiIiO3M6MTI6Im5vbV9jb21wbGVydCI7czoyODoiVkFMTE1JVEpBTkEgQ09MT01JTkFTLCBKVUxJTyI7fQ==&width=999]</ref>.
 
==L'autor i la seva obra==
Ara bé, com ja s'ha dit, el moment àlgid de la seva producció literària de qualitat fou la segona dècada del segle XX, especialment pel que fa a l'obra dramàtica (aplegada en dos volums editats per Edicions 1984). Pel que fa a l'obra anterior als anys vint, Vallmitjana centrà la seva temàtica en els gitanos i els baixos fons, i pel que fa a la posterior molt més variada, si més no quant als ambients en que transcorre l'acció. La primera època ve marcada pel gran èxit de públic que significà ''Els zinc-calós'', obra que s'estrenà al [[Teatre Principal (Barcelona)|Teatre Principal]] amb l'actriu [[Margarida Xirgu i Subirà|Margarida Xirgu]] en el paper de la Xivet. L'actriu repetiria el mateix any interpretant el paper de Floreia a ''Muntanyes blanques''. Del 1917, l'obra ''El Rují'', una nova versió de ''La gitana verge'', de 1912: una història en la que els malentesos i els ''he sentit dir'' inflamen l'orgull i fereixen l'honor i es veu venir la tragèdia d'una hora lluny, no hi haurà cap més sortida que el matrimoni i el reconeixement de la virginitat de la Rují. D'un any després, ''La mala vida''; la crítica ja la considerà una obra ben concebuda, ben desenvolupada i ben escrita i no una mera successió d'escenes pintoresques i efectives sense il·lació i, tot i que toca un ambient escabrós i revulsiu, no transcendeix al públic res desagradable ni pel que fa a la situació ni pel que fa al llenguatge, cosa que la crítica definí com d'exquisida sensibilitat, que no fa sentir més que pietat per aquella gent. En aquesta apreciació comencem a entrellucar un canvi pel que fa a la suavització i adequació als gustos i consciències burgesos. L'actor [[Enric Borràs i Oriol|Enric Borràs]] interpretà en ''Grapa''.
 
Vallmitjana era de l'opinió que alhora que es feia obra literària o artística també es feia obra de redempció (ensenyar als perduts que van errats, perquè així cerquin i trobin el camí de la veritat i a la resta de la gent, ensenyar-li els viaranys pels quals et farà anar la mala vida emmascarats d'imatges seductores del vici que traïdorament se'ls hi oferiran). En el cas del teatre, aquest objectiu moral es minimitza per la pròpia estructura dramàtica. El seu teatre inicial anirà tornant-se cada cop més incòmode per a la cultura oficial, menada per les classes mitjanes de la societat barcelonina. Aquesta oficialitat serà la que maldarà per silenciar-lo i condemnar-lo a l'ostracisme, tot i que l'èxit inicial de la seva producció ho retardà i l'obligà a suavitzar el tractament dels seus temes o si més no a la seva mitificació en una segona època (els anys vint) que accentua el seu lirisme i excita la seva imaginació. En trencar amb aquell primitivisme artístic, amb aquell esperit vivencial, amb aquell realisme descarnat que havien fet triomfar l'obra de la primera època, al seu públic li costà seguir-lo i les subsegüents provatures no ajudaren en absolut a la seva bona recepció. D'aquesta segona època, i a tall d'exemple, tindríem obres com ''A la costa brava'' o ''La dèria nova'' (altrament dita ''La fal·lera del senyor Jaume''). La primera, una trama sentimental ambientada en una petita comunitat marinera on una cooperativa de pescadors lluita per treure's el dogal del propietari de les barques. La segona, una paròdia d'aquells que perden l'oremus pel futbol i en lloc de concebre'l com una pràctica esportiva i lúdica la transformen en rivalitat malaltissa. Així mateix, i per acabar, la comèdia ''En un racó de món'', on un jove elegant i ric destarotarà un tranquil poble fins que no marxi. ()<ref>{{ref-web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1979/06/01/pagina-19/33228280/pdf.html?search=juli%20vallmitjana|títol= Edición del martes, 19 febrero 1929, página 19 - Hemeroteca - Lavanguardia.es <!--Títol generat per bot-->}}</ref>)
 
== Obra dramàtica ==
1.209.149

modificacions