Andreas Capellanus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ac fix
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 8:
John Jay Parry, editor d'una edició moderna de ''De amore'', cita el crític Robert Bossuat, que descriu ''De amore'' com «una de les obres capitals que reflecteixen el pensament d'una gran època, el que explica el secret d'una civilització». L'obra pot ser vista com didàctica, burlesca, o merament descriptiva; en qualsevol cas, conserva les actituds i pràctiques que eren el fonament d'una llarga i significativa tradició en la literatura occidental.
 
El sistema social de l'[[amor cortès]], elaborat gradualment pels [[trobador]]s [[Literatura occitana|provençals]] a partir de mitjans del segle XII, es va estendre de forma ràpida. Un dels cercles en què es va conrear aquesta poesia i la seva ètica va ser la cort d'[[Elionor d'Aquitània]], qui va ser la néta del primer trobador en occità [[Guillem IX d'Aquitània]]. S'ocupa de diversos temes específics que van ser objecte de [[Tençó|debat poètic]] entre trobadors i [[Trobairitz|trobairitz]] de finals del segle XII.
 
El significat de ''De amore'' ha estat objecte de debat al llarg dels segles. En els anys immediatament posteriors al seu llançament molts autors va considerar seriosament les opinions d'Andreas Capellanus sobre l'[[amor cortès]]. En temps més recents, però, els estudiosos han arribat a veure l'obra com a satírica. Molts estudiosos estan d'acord que Andreas Capellanus es referia a la naturalesa materialista i superficial dels nobles de l'[[edat mitjana]]. Andreas sembla advertir de l'amor en l'edat mitjana a un jove alumne.