Arxiu de la Corona d'Aragó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 19:
[[Fitxer:Palau_del_Lloctinent_-_Pati_interior.JPG|thumb|333px|Pati interior del Palau del Lloctinent, antiga seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó]]
=== Precedents ===
Els precedents per a la de l'arxiu són les col·leccions de pergamins provinents de les escrivanies dels primers [[comtes de Barcelona]] i dels [[Llista de reis d'Aragó|reis d'Aragó]]. És esmentat per primer cop un '''arxiu del rei''' el [[25 d'octubre]] del [[1180]].<ref name="colectanea"/> L'any [[1194]], el rei [[Alfons el Cast]] encarrega la compilació dels documents de l'arxiu reial amb validesa legal útils per als drets de la Corona a [[Ramon de Caldes (jurista)]], degà de la Seu de Barcelona i jurista. El resultat va ser el ''[[Liber feudorum maior|]]''Liber feudorum maior'']]. El mateix Ramon de Caldes va manifestar que l'arxiu es trobava ''in ordinatione confusa''. Gràcies a aquesta compilació, tenim coneixement de més d'un miler de documents, els més antics del [[segle IX]].
 
Aquestes mencions primerenques no volen dir que existís encara un arxiu ordenat, sinó que s'havien catalogat diversos pergamins que podien estar dispersos geogràficament, i normalment no es pren aquestes mencions com un precedent de l'actual Arxiu.<ref name="lopez33">LÓPEZ RODRÍGUEZ, CARLOS: Qué es el Archivo de la Corona de Aragón? pp 32-33</ref> La primera menció d'un dipòsit reial de documents és el 1255 per a un dipòsit situat al monestir de [[Santa Maria de Sixena]], llavors situat al centre geogràfic de la Corona.<ref name="lopez33" />