Ausbausprache, Abstandsprache i Dachsprache: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 13:
* Els dialectes d'una llengua ''abstand'', estandarditzats en llengua literària, fins i tot a vegades amb un alfabet diferent. Els sociolingüistes consideren, en aquest cas, que hi ha dues llengües, encara que hi hagi comprensió mútua entre els seus parlants. Aquest fenomen, el trobem per exemple entre el [[danès]] i el [[noruec bokmål]], entre el [[neerlandès]] i l'[[afrikaans]], entre el [[luxemburguès]] i l'[[alemany]], entre el [[català]] i l'[[occità]], entre el [[txec]] i l'[[eslovac]], entre el [[búlgar]] i el [[macedònic]], entre el [[dari]] afganès i el [[persa]] iranià, entre el [[tailandès]] i el [[laosià]].
 
* Les denominacions purament polítiques d'una mateixa '''llengua ausbau''' sense gran diferència dialectal, amb alfabet diferent o sense. Aquest fenomen, el trobem entre totes les varietats de la llengua tradicionalment anomenada ''[[serbocroata|]]''serbocroata'']], és a dir, el [[Serbi (llengua)|serbi]], el [[montenegrí]], el [[llengua croata|croat]] i el [[bosnià]]; entre [[rutè]] i l'[[ucraïnès]]; entre el [[romanès]] i el [[moldau]]; entre el [[malai]] i l'[[indonesi]]. En aquests casos, es parla de ''llengua política. ''
 
El concepte '''ausbau''' és pròxim al de [[llengua polinòmica]], expressió que designa un conjunt de varietats lingüístiques que divergeixen quant als seus trets (fonètics, sintàctics, etc.) però que són considerades pels seus parlants com constituents d'un conjunt coherent (cas del [[cors]], considerat com una llengua única pels seus parlants a pesar de les seves grans divergències dialectals).