Bactriana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 2:
La '''Bactriana''' o '''Bactris''' (Bāxtriš) fou una [[satrapia]] de l'[[imperi Persa|imperi persa]] i després de l'[[imperi Selèucida|imperi selèucida]], que tenia per capital [[Bactra]], que correspon a la moderna [[Balkh]]. El seu territori era bastant extens i tenia al nord la [[Sogdiana]] i el riu [[Amudarià|Oxus]], amb les muntanyes de [[Paropamisos]] o [[Hindu Kush]]; a l'oest tenia la [[Margiana]]; al sud [[Gandhara]], i a l'est les terres del nord de l'[[Indus]]. Es creu que incloïa el [[Kunduz]] i [[Badakhxan]] (al nord del qual hi havia les tribus escites) i algunes terres poblades d'hindús a l'est. El seu nom sembla que deriva del riu [[Bactrus]], a la riba del qual hi havia la ciutat de Bactra, la capital.
Les ciutats principals eren [[Bactra]], [[Ortospana]], [[Zariaspa]] (de vegades assimilada a l'anterior) i [[Dargamanis]] (Orgamenes). [[Eucratídia]] fou construïda pel rei [[Eucràtida|Eucratides]]; [[Menàpia]], [[Drespa]] o [[Drapsaca]] (probablement, l'actual [[Anderab]]) i [[Alexandria]], fundada per Alexandre prop de l'actual [[Khulm]]. Una ciutat de nom ''[[Aornos
Com a estat independent des de mitjans del segle III aC, es va dividir en districtes menors anomenats ''satrapies''. D'aquestes, les d'Aspiònia i Turiva (Tagouria) foren ocupades al rei Eucratides pels parts.
[[Claudi Ptolemeu]] i [[Plini el Vell]] en donen el nom d'algunes tribus con els ''[[khomaris
[[Fitxer:BactriaMap.jpg|thumb|300px|Antigues ciutats de Bactriana.]]
Línia 27:
La satrapia menor de Bactriana limitava al sud amb Gandara o Gandhara, i n'era el límit l'[[Hindu Kush]]; al nord, l'[[Amudarià|Oxus]] o [[Amudarià]], que feia de frontera amb Sogdiana; al sud-oest, amb Ària i, a l'oest, amb Margiana; tenia a l'est la satrapia de [[Dirbènia]].
[[Diodor de Sicília]] parla de Bactriana, que fou atacada per Cir, qui va nomenar governador el seu fill petit Tanyoxarces (amb [[Coràsmia]], [[Pàrtia (satrapia)|Pàrtia]] i [[Carmània]]). Darios hi va establir presoners fets a [[Barca]], al nord d'Àfrica. La satrapia pagava un tribut anyal de 360 talents. En l'exèrcit de Xerxes, els soldats ''bactrians'' anaven junts amb els
Heròdot esmenta una revolta contra [[Xerxes]] dirigida per Masistes, que va fracassar. A la mort de Xerxes, el sàtrapa Artapanos es va revoltar altra vegada i Artaxerxes fou derrotat en la primera batalla, però més tard el va poder sotmetre.
Línia 33:
En la [[batalla d'Arbela]] o Gaugamela, la cavalleria ''bactriana'' formava l'escorta de Darios amb mil homes, dirigits per [[Nabarzanes]], que després va fugir cap a [[Transoxiana]]. Quan [[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]] perseguia el sàtrapa de Bactriana Bessó, que s'havia proclamat rei després de matar Darios, va arribar a Aornos i Bactra, que va ocupar, va creuar l'Oxus i arribà fins a Maracanda ([[Samarcanda]]), a Sogdiana. Després va tornar a Bactriana, on va passar l'hivern i, a la primavera del [[227 aC]], va entrar des allí a l'Índia. A Bessó, mort per ordre d'Alexandre, el va succeir com a sàtrapa Artabazos i després Amyntas, nomenats ambdós pel rei macedoni. Stasanor de Soli fou sàtrapa vers el [[224 aC]], però Diodor de Sicília diu que fou sàtrapa de Pàrtia, [[Ària (Pèrsia)|Ària]] i [[Drangiana]] i no de Bactriana. Entre el [[312 aC]] i el [[302 aC]], la [[satrapia]] fou reduïda a l'obediència per [[Seleuc I Nicàtor]], i nombroses monedes d'aquest sobirà i del seu fill han estat trobades a la regió.
Vers el [[255 aC]], el [[sàtrapa]] Theodotus (Diodot) es va fer independent, es va proclamar rei, i originà el [[Regne Grec de Bactriana|regne indogrec de Bactriana]]. Els seus successors són coneguts principalment per les monedes. El [[181 aC]], apareix el rei Eucratides, que fou contemporani de [[Mitridates I de Pàrtia]] el Gran, que va tenir un regnat pròsper testimoniat per nombroses monedes en grec i ''[[bactrià
Els [[regnes indogrecs]] foren eliminats pels [[escites]], esdeveniments registrats per cròniques xineses. Els escites o ''sakes'' havien arribat a les muntanyes del Hindu Kush o Paropamisos vers el [[90 aC]], i les van superar al llarg del segle per arribar al final del segle a la boca de l'Indo, on Ptolomeu els situa en el seu ''Periple''. Estrabó anomena els ''sakes'' com ''asis'' (''asianis''), ''pasianis'', ''tocaris'' i ''sacaraulis'' (''sarancanis''), i es van crear un estat anomenat [[Sakastan]] (del qual deriva l'actual [[Sistan]]), però en atacar l'Índia foren rebutjats per Vikramaditya, rei d'[[Ujjain]] ([[56 aC]]).
| |||