Diferència entre revisions de la pàgina «Benvenuto Cellini»

m
Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m (Robot treu enllaç igual al text enllaçat)
Benvenuto Cellini va nàixer a [[Florència]], al si d'una família de terratinents de la [[Val d'Ambra]] durant tres generacions. Son pare, Giovanni Cellini, construïa i tocava [[instrument musical|instruments musicals]]. Sa mare era Maria Lisabetta Granacci. Els seus pares van tenir el primer fill divuit anys després de casar-se, Benvenuto en va ser el segon.
 
El pare volia que Benvenuto es dedicara a la construcció d'instruments, i va intentar entrebancar la seua inclinació envers el treball del metall. Als quinze anys, son pare va acceptar a desgrat que entrara com a aprenent d'un orfebre, Antonio di Sandro, de sobrenom ''[[Marcone|]]''Marcone'']]. Benvenuto, que ja havia cridat l'atenció en la seua ciutat natal, després d'una baralla amb altres joves i per escapolir-se del càstig va fugir durant sis mesos a [[Siena]], on va treballar per a [[Fracastoro]], altre orfebre. Des d'ací es va traslladar a [[Bolonya]], on va esdevenir un bon intèrpret de [[flauta]] i va fer progressos en l'art de l'orfebreria. Després de visitar [[Pisa]] i d'intentar dues vegades instal·lar-se de nou a Florència (on va ser visitat per l'escultor [[Torrigiano]]), se'n va anar a [[Roma]], a l'edat de dinou anys.
 
Les primeres mostres del seu art a Roma van ser un [[cofre]] de plata, alguns canelobres de plata i un [[Got (vas)|got]] per al bisbe de [[Salamanca]], que el va recomanar favorablement al [[papa Climent VII]]. Posteriorment, va realitzar una de les seues obres més celebrades, el medalló d'or de "[[Leda i el cigne]]" —amb el cap i el tors de Leda treballats en pedra— per encàrrec del gonfaloniere Gabbriello Cesarino, que actualment es troba a [[Viena]]. També va tornar a la pràctica de la música, concretament a la flauta, i va formar part del grup de músics de la cort del papa. En l'[[Saqueig de Roma (1527)|atac a Roma]] comandat pel [[Carles III de Borbó|conestable de Borbó]], ocorregut immediatament després, la seua valentia i diligència van ser una prova clara de la seua lleialtat al [[Papa|pontífex]]. Si hom ha de creure el seu mateix relat dels esdeveniments, ell va ser qui va donar mort al Borbó, i posteriorment també va posar fi a la vida de [[Filibert de Châlon|Filibert de Châlon, príncep d'Orange]] (tot i que se sap que Orange no va morir fins al [[Guerra de la Lliga de Cognac|setge de Florència]], l'any [[1530]]).
1.206.881

modificacions