Christopher Nolan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 34:
 
=== Primers anys ===
'''Christopher Nolan''', conegut per la capacitat cerebral de crear films, ha anat de pel·lícules independents de baix pressupost a treballar en alguns dels majors èxits de taquilla de tots els temps. Als 7 anys, '''Nolan''' va començar a fer curtmetratges amb una càmera [[Súper 8 (format de pel·lícula)|Super 8]] del seu pare. Anys més tard, va estudiar [[Literatura anglesa|Literatura Anglesa]] al [[University College de Londres|University College London]] (UCL), on es va convertir en president de l'Associació de Cinema. Va ser durant aquesta època, que va filmar els seus curts ''[[Tarantella]], [[Larceny]] i [[Doodlebug]]''. A mitjan dels anys 90, roda en [[16 mm]] el seu primer llargmetratge amb un pressupost ínfim i en blanc i negre ''[[Following|]]''Following'']]. El seu èxit en diversos festivals, li permet realitzar, dos anys més tard, [[Memento]].
 
=== Carrera artística ===
 
==== Memento i Insomnia ====
'''Christopher Nolan''' es donà conèixer amb el seu film ''[[Memento]]'' ([[2000]]). La premissa enginyosa, basada en un relat del seu germà ''[[Jonathan Nolan|]]''Jonathan Nolan'']], d'un investigador d'assegurances amnèsic que intenta atrapar l'assassí de la seva esposa sense l'ajuda d'una memòria a curt termini, va donar a '''Nolan''' la base per crear la seva major experiència cruament solipsista en la qual el públic ha de compartir la confusió de la figura principal i tractar de donar sentit coherent a una història enfosquida per la desorientació.
 
Amb la reproducció de la narració principal en ordre invers, amb cada nova escena lligada al final de l'anterior, l'espectador ha d'intentar interpretar cada part de la trama que es desenvolupa sense el benefici del context, escollint la gent, l'acció, i els fets per tal de conservar-los com a peces claus que ens donaran les respostes de la trama. ''[[Leonard Shelby|]]''Leonard Shelby'']] ([[Guy Pearce]]) viu envoltat per notes i [[Polaroid|Polaroids]] que va prenent i tria a mesura que avança, les seves teories i suposicions es basen en els tatuatges del seu cos: la realitat del seu món comença i acaba amb la seva pròpia carn com tota la resta es dissol en la irrellevància. La pel·lícula ofereix respostes, però la resolució és només important en la mesura de què no hi ha un final exacte, ja que és una història sobre la repetició, la repetició d'una rutina que s'ha programat dins de la ment amb la finalitat de seguir vivint.
 
La catarsi del personatge és inassolible sense la certesa de la veritat i la curació és impossible sense la capacitat de sentir el temps. '''Nolan''' utilitza el marc cap enrere per detenir la ment, per poder transmetre a l'espectador el mateix trauma que sofreix en Leonard. [[Memento]] és la pel·lícula més pessimista de '''Nolan''', sense la capacitat de formar nous records, Leonard no pot experimentar canvis que ocorren al món, condemnant a si mateix a l'abisme del seva psique en deteriorament. En la seva veu en off de tancament, ell diu: 'Haig de creure que les meves accions encara tenen sentit, fins i tot si no puc recordar-les', però la terrible veritat és que tot, especialment per a Leonard, és efímer.
Línia 49:
Després de l'èxit de Memento, Nolan va passar a dirigir el thriller aclamat per la crítica psicològica, ''[[Insomnia]]'' (2002), protagonitzada per [[Al Pacino]], [[Robin Williams]] i [[Hilary Swank]]. El remake de la pel·lícula de suspens de Noruec dirigit per [[:en:Erik_Skjoldbjærg|Erik Skjoldbjaerg]], va consolidar el camí a l'èxit de '''Nolan''', establint-se en el corrent principal. Amb el suport de [[:en:Erik_Skjoldbjærg|Skjoldbjaerg]], qui, després d'haver expressat públicament la seva admiració per [[Memento]], va signar com a productor executiu, aquesta era una oportunitat per demostrar que Nolan podia tractar amb eficàcia amb els principals estels del cinema.
 
[[Al Pacino]] és un gran policia anomenat ''[[Dormer|]]''Dormer'']], encarregat de rastrejar a un assassí en el desert d'[[Alaska]] quan una adolescent és assassinada. Ràpidament es fa evident que l'escriptor local, ''[[Walter Finch|]]''Walter Finch'']], interpretat per [[Robin Williams]], és el responsable. Però quan Dormer mata al seu company per error durant una cacera humana, l'únic testimoni és en Finch qui procedeix a utilitzar aquest coneixement per desviar l'atenció de la seva culpabilitat. En reconèixer el secret més fosc de cadascun, els dos homes es converteixen en miralls d'uns a uns altres, la qual cosa reflecteix la seva complicitat en la mateixa manera com el [[Joker]] proporciona el contrapunt a [[Batman]].
 
'''Nolan''' contínuament utilitza diferents mètodes per retratar aquesta línia de confrontació reflexiva entre protagonista i antagonista, Dormer i Finch es delimiten físicament com dos oponents diferents, com són Angier i Brodin en [[El truc final|The Prestige]], i ''[[Bruce Wayne|]]''Bruce Wayne'']] s'enfronta i venç els villans de [[Batman Begins]], [[El cavaller fosc|The Dark Knight]] i ''[[The Dark Night Rises|]]''The Dark Night Rises'']]. En altres casos, '''Nolan''' internalitza aquest conflicte en la psicologia dels seus personatges, on el protagonista i l'antagonista són un i el mateix; l'autoengany d'en Leonard ([[Memento]]) i les projeccions del subconscient de ''[[Cobb|]]''Cobb'']] ([[Origen (pel·lícula)|Inception]]).
 
Una de les facetes més interessants de les pel·lícules de '''Nolan''' és la forma en la qual tracta de col·locar a l'audiència directament en la manera de pensar dels personatges, i en la representació de la falta de somni de Dormer, causada per sentiments de culpa i el sol etern, s'intenta transmetre aquest sentiment de fatiga sense minar l'energia de la pel·lícula i de l'espectador. La incapacitat de Dormer per processar la seva crisi interna condueix a una desintegració gradual del seu funcionament mental fins al punt on la realitat dels esdeveniments i la seva memòria d'ells comença a divergir, creant un altre protagonista perdut en la incertesa de la vida. 
Línia 60:
 Mentre que la majoria de les encarnacions anteriors tant sobre la pel·lícula com sobre la TV han estat distretes pels villans enemics de [[Batman]], la intenció de '''Nolan''' de fer l'heroi el focus de la seva pel·lícula era la peça clau. La visió de '''Nolan''' semblava que les entitats individuals, tot i que diabòliques, són menys perilloses que la por residual produïda com un subproducte d'una cultura progressista que intenta fer front a la delinqüència mitjançant procediments civils. En lloc de la debilitat física, és la por a la gent comuna el que els delinqüents exploten i aprofiten.
 
 En [[Batman Begins]] també es tracta el tema d'una venjança plena d'odi, que només podrà ser expulsat amb amor. Aquest tema de la venjança contra l'amor, dels quals es pot concedir el perdó i la redempció, s'explora al llarg de la majoria de les pel·lícules de '''Nolan'''. A [[El truc final|The Prestige]], Angier no pot deixar de banda el seu odi per ''[[Borden|]]''Borden'']], que ell creu que va contribuir a la mort de la seva esposa, o la competència obsessiva que el porta a aquest tipus de mesures definitives i dràstiques. En [[Memento]], Leonard no pot viure amb la consciència del seu propi paper en la sobredosi de la seva esposa o del que s'ha convertit, i opta per seguir caçant a la seva presa imaginaria i a [[Origen (pel·lícula)|Inception]], Cobb decideix perdonar-se a si mateix.
 
 Abans de passar a filmar la seqüela de [[Batman]], '''Nolan''' va dirigir, va coescriure i va produir el thriller de misteri ''[[The Prestige]]'' (2006) protagonitzada per [[Christian Bale]] i [[Hugh Jackman]]. És una història sobre dos mags rivals que tenen com a objectiu crear el millor truc de màgia del món és, possiblement, la revelació més personal d'en '''Nolan''' i proporciona una visió fascinant de la voluntat de crear i entretenir. Tot el cinema és, en definitiva, una forma d'art basada enterament en la il·lusió, la capacitat de guanyar-se la confiança d'un públic, persuadir-los sovint contra l'impuls natural... Doncs, té sentit que un director, especialment '''Nolan''' que és expert en l'engany i els jocs de mans, elaborés una obra sobre el món de la màgia. 
Línia 79:
El juliol de 2012 posa punt final a la seva trilogia de [[Batman]] amb [[El cavaller fosc: la llegenda reneix|The Dark Knight Rises]], on retornen cares conegudes com a [[Christian Bale]], [[Gary Oldman]], [[Morgan Freeman]] i [[Michael Caine]], però també s'incorporen [[Tom Hardy]], [[Anne Hathaway]] i [[Joseph Gordon-Levitt]]. Aquí, '''Nolan''' explora qüestions de la humanitat i el superheroi, lel que els unifica i el que els separa. El tema central que dóna forma a l'última parta de la trilogía, és un examen de la funció de transformació en l'identitat de [[Batman]].
 
La pel·lícula torna als orígens de [[Batman]] i els sacrificis que va fer Bruce Wayne. Al llarg de la trilogia, Wayne parla d'un temps en el qual és possible que acabi amb la capa, una vegada més convertir-se en home. Aquesta pel·lícula encapsula el fet de despertar de Wayne que a l'igual que en [[Batman]], no té por de res, ni tan sols la mort, sinó per esdevenir Bruce Wayne de nou. Com li pregunta Bane 'Com pots moure't més ràpid del que és possible, lluitar més del que és possible, sense el més poderós impuls de l'esperit: la por a la mort?' El missatge aquí és clar: només un home que té por de la mort pot extreure totes les promeses de la vida. En escapar ''[[The Pit|]]''The Pit'']], Bruce Wayne retroba la seva por a la mort i utilitza la força que li dóna per superar Bane. Però descobreix que també es pot utilitzar per superar la manca d'humanitat de Batman.
 
El novembre de 2014 estrena ''[[Interstellar]]'', un film de ciència-ficció amb un guió escrit pel seu germà ''[[Jonathan Nolan|]]''Jonathan Nolan'']], en que el treball del físic teòric ''[[Kip Thorne|]]''Kip Thorne'']] va ser una inspiració per a la pel·lícula de la que a més va ser assessor científic i productor executiu. Un grup d'exploradors liderats pel pilot Cooper ([[Matthew McConaughey|McConaughey]]) i la científica Amelia ([[Anne Hathaway|Hathaway]]) s'embarcquen en la que pot ser la missió més important de la història de la humanitat i emprenen un viatge més enllà de la nostra galàxia en el qual descobriran si els estels poden albergar el futur de la raça humana. Els protagonistes principals són: [[Matthew McConaughey]], [[Anne Hathaway]] i [[Jessica Chastain]].
 
== Marca personal ==