Claude Garamond: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 32:
La seva primera font romana va ser utilitzada l’any 1530 per a l’edició de ''Peraphasis in Elegantiarum Libros Laurentii Vallae Erasmus'', amb un disseny inspirat en la romana de Nicolas Jenson i la romana de Francesco Griffo utilitzada per a l’edició de De Aetna del [[Pietro Bembo|Cardenal Pietro Bembo]] que va ser publicat per Aldus Manutius. Després d’una dècada en la qual els tipus de Garamond van obtenir un gran èxit, el rei [[Francesc I de França]] li va demanar la creació d’un tipus grec que més tard es coneixeria com a Grecs du Roi i que fou creat a partir dels dibuixos d’Angelos Vergetios. Els tipus grecs de Garamond van ser utilitzats per a l’edició exclusiva de l’Alphabtum Graecum publicat per Estienne. Els tres jocs de punxons originals d’aquest tipus es conserven a l’Imprimerie Nationale a París.
 
El 1545 Garamond es va convertir en el seu propi editor presentant els seus tipus incloent una nova [[Cursiva|cursiva]]. El primer llibre que va publicar fou ''Pia et religiosa Meditatio'' de David Chambellan. El seu estil per a l’edició de llibres fixa les seves arrels en els treballs dels impressors venecians que tenien com a destinataris als integrants de les classes altes. Admira i copia els treballs d'[[Aldus Manutius]] insistint en la claredat en el disseny, marges generosos, qualitat en la composició del paper i en la impressió, tot això acompanyat per una magnífica enquadernació (els seus llibres eren impresos amb tinta i paper de la millor qualitat i les seves pàgines cosides amb gran precisió accentuant la seva qualitat amb [[Llibre|capçades]] en ambdós extrems del llom i papers fins imitant el marbre a les [[Llibre|guardes]], el cuir per a l’enquadernació provenia del Marroc i finalment era rematat amb unes estampes d’or per als títols.)
 
== El mestre ==
París, nit de Nadal de l’any 1534, normalment temps de pau i felicitat. No obstant, Claude Garamond de 35 anys viu un moment molt trist, perquè el seu mestre Antoine Augereau és cremat a la foguera junt amb els seus llibres. És l’època del [[Renaixement francès|renaixement francès]], predominen la literatura, llibres, [[Humanisme|l'humanisme]]; la bíblia es publica en francès. Es manifesta la reforma amb cartells contra la missa, les tesis de [[Martí Luter|Luther]] apareixen, es veuen venir grans enfrontaments amb el clergat. Antoine Augereau va ser cremat perquè va publicar pamflets contra l’església catòlica. Tot i això va treballar per ordre de Margarida de [[Regne de Navarra|Navarra]], germana del rei i partidària activa de Luther. Els grans teòlegs no s’atreviren a actuar contra ella. Antoine Augereau era un tipògraf i editor del nou moviment de París. Opinava que les noves tendències necessitaven noves tipografies. El seu aprenent, Claude Garamond, es va convertir en el seu creador de tipografies. El 1530 va desenvolupar el tipus “Cícer” per a la impremta Robert Estienne, que va rebre gran admiració. Gairebé 100 anys més tard, durant el 1620, el suís Jean Jannon va publicar aquest tipus denominant-lo “Garamond” i aconseguí un èxit mundial.
[[Fitxer:Garamond pro roman.png|thumb|alt=Adobe Garamond|Adobe Garamond]]
[[Fitxer:Suetonius Lives of the Twelve Caesars 1540.jpg|thumb|alt=Impressió de 1540|Impressió de 1540, de Robert Estienne, utilitzant fonts de Claude Garamond itàliques.]]