Diferència entre revisions de la pàgina «Dècada del 1840»

2.553 bytes afegits ,  fa 6 anys
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
== Ciència i tecnologia ==
<!--- Ciències formals (matemàtiques) --->
Pel que fa a les [[matemàtiques]], l'anglès William Rutherford va proposar una [[aproximació de π|aproximació de la constant π]] de fins a 208 dígits el 1841, tanmateix, es va demostrar posteriorment que només 152 dels calculats eren correctes, malgrat això, superava el rècord anterior fixat pel suís [[Jurij Vega]] el 1789 amb els 126 primers dígits correctes.<ref>[http://www.math.auckland.ac.nz/class190/lectures/pi_history.pdf ''Use of the symbol π''] - Department of Mathematics, [[University of Auckland]]</ref>
 
<!--- Ciències naturals (naturalesa, astronoma, biologia, física, geologia, química, geografia física --->
El gran descobriment [[astronomia|astronòmic]] de la dècada va ser l'[[Descobriment de Neptú|observació per primer cop]] del planeta [[Neptú (planeta)|Neptú]] de la mà dels astrònoms alemanys [[Johann Gottfried Galle]] i [[Heinrich Louis d'Arrest]] la nit del [[23 de setembre|23 al 24 de setembre]] de [[1846]] a l'[[observatori de Berlín]] seguint les prediccions matemàtiques de l'astrònom britànic [[John Couch Adams]] i el francès [[Urbain Le Verrier]].<ref name="chronology">{{ref-web|autor=Kollerstrom, N. |any=2001 | url=http://www.ucl.ac.uk/sts/nk/neptune/chron.htm |títol=A Neptune Discovery Chronology |obra=The British Case for Co-prediction |editor=University College London |consulta=2007-08-23 |urlarxiu=http://web.archive.org/web/20051119031753/http://www.ucl.ac.uk/sts/nk/neptune/chron.htm |dataarxiu=2005-11-19 }}</ref> Pràcticament dos anys després, el setembre del 1948, es produí una segona descoberta important; l'equip pare-fill [[William Cranch Bond]] i [[George Phillips Bond]] per una banda i dos dies després [[William Lassell]] per l'altra observaven la [[satèl·lit natural|lluna]] de [[Saturn (planeta)|Saturn]] [[Hiperió (satèl·lit)|hiperió]].<ref>{{ref-web|autor=Nola Taylor Redd |data=22 d'abril de 2013 | url=http://www.space.com/20770-hyperion-moon.html |títol=Reference: Hyperion: Saturn's Spongy Moon |editor=space.com |consulta=2015-08-01}}</ref><ref>
}}</ref> La seva forma irregular la convertia en la primera lluna no rodona que es descobria.
 
<!--- Física --->
En el camp de la [[física]], [[Christian Doppler]] proposa l'[[efecte Doppler]] el 1842 i consisteix en la variació de la [[freqüència]] de qualsevol [[ona]] emesa per un objecte en moviment.<ref name="gec">{{GEC|0022802|efecte Doppler}}</ref><ref>"[[Über das farbige Licht der Doppelsterne und einiger anderer Gestirne des Himmels]] – Versuch einer das Bradley'sche Theorem als integrirenden Theil in sich schliessenden allgemeineren Theorie" ("On the coloured light of the binary refracted stars and other celestial bodies – Attempt of a more general theory including Bradley's theorem as an integral part"). ''Abhandlungen der kaiserlichen bõhm. Gesellschaft der Wissenschaften zu Prag'' (Prague) V Folge '''2'''. 25 May 1842.</ref> [[Julius Robert von Mayer]] proposa que el [[treball (termodinàmica)|treball]] i la [[calor]] són equivalents el 1842.<ref>{{cite journal|last=von Mayer|first=J. R.|year=1842|title=Bemerkungen über die Kräfte der unbelebten Nature ("Remarks on the forces of inorganic nature")|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/jlac.18420420212/abstract;jsessionid=C4EDC835147959DFF63FB8464A62DB4D.d02t02|journal=[[Liebigs Annalen|Annalen der Chemie und Pharmacie]]|volume=43|pages=233–40|doi=10.1002/jlac.18420420212|accessdate=2012-01-27}}</ref> A l'any següent, [[James Joule]] troba experimentalment l'[[equivalent mecànic de la calor]].<ref>{{cite journal|title=On the Mechanical Equivalent of Heat|last=Joule|first=J. P.|journal=[[Proceedings of the Royal Society|Abstracts of the Papers Communicated to the Royal Society of London]]|year=1843|volume=5|page=839|url=http://rspl.royalsocietypublishing.org/content/5/839|doi=10.1098/rspl.1843.0196|accessdate=2012-01-27}}</ref> El [[16 d'octubre]] de [[1843]] [[William Rowan Hamilton]] descobreix el càlcul de [[quaternions]] i dedueix que és no [[commutativa]].<ref>{{cite web|title=William Rowan Hamilton Plaque|url=http://www.geograph.org.uk/photo/347941|work=Geograph|year=2007|accessdate=2011-03-08}}</ref>
 
 
<!--- Ciències socials (administració, antropologia, ciència política, demografia, economia, dret, història, psicologia, sociologia, geografia humana --->
<!--- Tecnologia --->