Diferència entre revisions de la pàgina «Dècada del 1840»

3.536 bytes afegits ,  fa 6 anys
 
<!--- Física --->
En el camp de la [[física]], [[Christian Doppler]] proposa l'[[efecte Doppler]] el 1842 i consisteix en la variació de la [[freqüència]] de qualsevol [[ona]] emesa per un objecte en moviment.<ref name="gec">{{GEC|0022802|efecte Doppler}}</ref><ref>"[[Über das farbige Licht der Doppelsterne und einiger anderer Gestirne des Himmels]] – Versuch einer das Bradley'sche Theorem als integrirenden Theil in sich schliessenden allgemeineren Theorie" ("On the coloured light of the binary refracted stars and other celestial bodies – Attempt of a more general theory including Bradley's theorem as an integral part"). ''Abhandlungen der kaiserlichen bõhm. Gesellschaft der Wissenschaften zu Prag'' (Prague) V Folge '''2'''. 25 May 1842.</ref> [[Julius Robert von Mayer]] proposa que el [[treball (termodinàmica)|treball]] i la [[calor]] són equivalents el 1842.<ref>{{cite journal|last=von Mayer|first=J. R.|year=1842|title=Bemerkungen über die Kräfte der unbelebten Nature ("Remarks on the forces of inorganic nature")|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/jlac.18420420212/abstract;jsessionid=C4EDC835147959DFF63FB8464A62DB4D.d02t02|journal=[[Liebigs Annalen|Annalen der Chemie und Pharmacie]]|volume=43|pages=233–40|doi=10.1002/jlac.18420420212|accessdate=2012-01-27}}</ref> A l'any següent, [[James Joule]] troba experimentalment l'[[equivalent mecànic de la calor]].<ref>{{cite journal|title=On the Mechanical Equivalent of Heat|last=Joule|first=J. P.|journal=[[Proceedings of the Royal Society|Abstracts of the Papers Communicated to the Royal Society of London]]|year=1843|volume=5|page=839|url=http://rspl.royalsocietypublishing.org/content/5/839|doi=10.1098/rspl.1843.0196|accessdate=2012-01-27}}</ref> El [[16 d'octubre]] de [[1843]] [[William Rowan Hamilton]] descobreix el càlcul de [[quaternions]] i dedueix que és no [[commutativa]].<ref>{{cite web|title=William Rowan Hamilton Plaque|url=http://www.geograph.org.uk/photo/347941|work=Geograph|year=2007|accessdate=2011-03-08}}</ref> [[Pierre Alphonse Laurent]] publica per primer cop el 1843 el [[sèrie de Laurent|teorema d'expansió de Laurent]], encara que [[Karl Weierstrass]] podria haver-lo descobert el 1841 malgrat no haver-ho publicat molts més anys endavant quan Weierstrass ja havia mort.<ref>{{citation|title=Complex Analysis: In the Spirit of Lipman Bers|volume=245|series=Graduate Texts in Mathematics|first1=Rubi|last1=Rodriguez|first2=Irwin|last2=Kra|first3=Jane P.|last3=Gilman|publisher=Springer|year=2012|isbn=9781441973238|page=12|url=http://books.google.com/books?id=fZbf629lTy0C&pg=PA12}}.</ref>
[[Joseph Liouville]] va provar la existència de [[Nombre transcendent|nombres transcendents]] el 1844.<ref>{{cite journal|title=On Transcendental Numbers|author=Aubrey J. Kempner|journal=Transactions of the American Mathematical Society|volume=17|issue=4|date=October 1916|pages=476–482|doi=10.2307/1988833|publisher=American Mathematical Society|jstor=1988833}}</ref> El 1846 [[Augustin-Louis Cauchy]] va publicar el [[Teorema de Green]] que és un cas especial del més general [[teorema de Stokes]].<ref>{{cite journal|first=A.|last=Cauchy|year=1846|url=http://archive.org/stream/ComptesRendusAcademieDesSciences0023/ComptesRendusAcadmieDesSciences-Tome023-Juillet-dcembre1846#page/n254/mode/1up|title=Sur les intégrales qui s'étendent à tous les points d'une courbe fermée [On integrals that extend over all of the points of a closed curve]|journal=[[Comptes rendus de l'Académie des sciences]]|volume=23|pages=251-255}}</ref> L'any següent, el 1847, [[Johann Benedict Listing]] publica ''Vorstudien zur Topologie'' a [[Göttingen]] que destaca per introduir per primer cop el terme [[topologia]] en una obra.<ref>[http://www.ch.ic.ac.uk/rzepa/listing/ Reprint]</ref><ref>{{cite web|author=O'Connor, John J.; [[Edmund F. Robertson|Robertson, Edmund F.]]|work=[[MacTutor History of Mathematics archive]]|publisher=[[University of St Andrews]]|title=Johann Benedict Listing|url=http://www-history.mcs.st-andrews.ac.uk/Biographies/Listing.html|year=2000|accessdate=2011-10-15}}</ref>
 
Possiblement un dels grans esdeveniment de la dècada va ser la traducció a l'anglès i l'ampliació de les notes de [[Luigi Federico Menabrea|Menabrea]] sobre la [[màquina analítica]] de [[Charles Babbage]] per part d'[[Ada Lovelace]] l'any 1843; entre les aportacions d'Ada hi havia un algoritme per calcular una seqüència de [[nombres de Bernoulli]] i el qual és considerat el primer [[programa informàtic]] de la història.<ref>{{cite journal|first1=John|last1=Fuegi|first2=Jo|last2=Francis|title=Lovelace & Babbage and the creation of the 1843 'notes'|journal=[[IEEE Annals of the History of Computing]]|volume=25|issue=4 |pages=16–26|doi=10.1109/MAHC.2003.1253887|date=October{{ndash}}December 2003}}</ref><ref>{{cite web|url=http://cs-www.cs.yale.edu/homes/tap/Files/ada-bio.html|title=Ada Byron, Lady Lovelace|accessdate=2010-07-11| archiveurl= http://web.archive.org/web/20100721013509/http://cs-www.cs.yale.edu/homes/tap/Files/ada-bio.html| archivedate= 21 July 2010 <!--DASHBot-->| deadurl= no}}</ref><ref>{{cite journal|last=Menabrea|first=L. F.|authorlink=Luigi Federico Menabrea|year=1843|title=Sketch of the Analytical Engine Invented by Charles Babbage|journal=[[Scientific Memoirs]]|volume=3|url=http://www.fourmilab.ch/babbage/sketch.html|accessdate=2010-10-01| archiveurl= http://web.archive.org/web/20100913042032/http://www.fourmilab.ch/babbage/sketch.html| archivedate= 13 September 2010 <!--DASHBot-->| deadurl= no}}</ref>
 
<!--- Ciències socials (administració, antropologia, ciència política, demografia, economia, dret, història, psicologia, sociologia, geografia humana --->