Censura: diferència entre les revisions

[[Fitxer:El Jueves - censura2007.jpg|thumb|Portada de la revista ''[[El Jueves|]]''El Jueves'']], censurada el 2007 per injúries a la Corona espanyola]]

És per això que és molt difícil descobrir-ne les traces (que en part n'és la intenció). La comparació d'un mateix document amb altres versions d'aquest o amb altres fonts secundàries en pot revelar tal censura. La còpia i edició selectiva de les obres per raons polítiques i/o ideològiques també és una manera de censura. És el cas del ''[[Tirant lo Blanc|]]''Tirant lo Blanc'']] de [[Joanot Martoréll|Joanot Martorell]], que fins al [[segle XIX]] es pensava que era un llibre escrit en castellà fins que se'n va trobar un original en català valencià. Si no s'haguessin trobat els escrits originals, s'hauria pensat que l'original era en castellà; fins al punt que se'n va fer una edició en [[franquisme|època franquista]] que encara l'anomenava, amb una clara intenció política, com a "''obra del siglo de oro de la literatura castellana''".

Múltiples lleis han aparegut per a controlar què es deia o s'escrivia al llarg dels temps. Un cas interessant en són la multitud d'[[índexs de llibres prohibits]] que tant poders polítics com eclesiàstics han creat, com per exemple l'''[[Index Librorum Prohibitorum|]]''Index Librorum Prohibitorum'']] de la ''santa'' Inquisició. Hi ha també múltiples lleis que regulaven els llibres de caràcter polític o ideològic.[[Fitxer:Historie.jpg|thumb|"CON PRIVILEGIO" es refereix al fet que s'ha imprès amb els permisos adequats, és a dir, que ha passat ''revisió'' correctament]] Normalment, aquestes lleis s'anomenaven a les tapes del llibre per demostrar que l'autoritat competent l'havia ''revisat''. Aquestes lleis, les promulgaven governants eclesiàstics i no eclesiàstics. Les penes de l'incompliment d'aquestes lleis podien ser la pèrdua de la cèdula que permetia a l'editor continuar editant més llibres, la pèrdua dels béns, el desterrament, o fins i tot podien arribar a ser penes capitals. Els ''crims'' podien ser la tinença de material no revisat o prohibit, l'edició sense permís, o l'edició de material adulterat després de la prèvia revisió, la importació o exportació de llibres prohibits o no revisats, entre d'altres.

En l'època medieval, allà on es trobaven els llibres o documents eren els llocs on més censura s'aplicava, és a dir, al ''[[scriptorium|]]''scriptorium'']], que era el lloc on es canviaven, traduïen, corregien lingüísticament i "estilísticament" les obres. La còpia de les obres també era selectiva, perquè ja llavors hi havia llibres prohibits, i també és el moment en què surten versions comentades i diferents de les mateixes obres, fins al punt que diferents regles que regulaven la vida en el monestir parlaven de les formes de fer l'<nowiki/>''Scriptorium'', i què s'havia de fer a l'hora de transcriure o copiar, regles que revelen què hi feien els frares en aquelles situacions. És, per exemple, el cas de l'<nowiki/>''Armarius'', el "proveïdor" de llibres a l'''Scriptorium''. La seva feina era la de permetre o no l'accés als llibres als frares que s'havien de treballar. Aquesta posició permetia que es decidís si, a l'obra en qüestió, havia o no de tenir-hi accés el frare, situació que recull en forma de novel·la en ''[[El nom de la rosa|]]''El nom de la rosa'']] [[Umberto Eco]]