Con volcànic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: crear al 1850 > crear el 1850
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Landscape osorno petrohue 2.jpg|thumb|200px|El [[volcà Osorno]] a [[Xile]] és un exemple d'estratocon prototípic.]]
Els '''cons volcànics''' són algunes de les formacions volcàniques més simples del món. Són construïts per ejeccions provinents d'una [[Xemeneia (volcà)|xemeneia volcànica]], acumulant-s'hi al voltant en forma de [[con]] i amb un cràter central. Els cons volcànics difereixen segons la naturalesa i mida dels fragments expulsats durant l'erupció. Algunes tipus de cons força diferenciats són els [[#Cons d'esquitxades|cons d'esquitxades]], [[#Cons de cendra i sorra|de cendra i sorra]], i d'[[#Cons d'escòries|escòries]].
 
== Estratocons ==
{{main|Estratovolcà}}
Els estratocons són grans estructures cilíndriques construïdes per més d'una erupció al voltant d'un tub volcànic de ventilació principal. Els estratocons poden formar grans muntanyes i posseeixencontenen capes diferenciadadiferenciades dels fluxos de [[lava]] i [[tefra]].
 
== Cons d'esquitxades ==
[[Fitxer:Puu Oo cropped.jpg|thumb|200px|right|Con d'escòria i d'esquitxades del [[Puʻu ʻŌʻō]] a l'est de la zona de fissures volcàniques del [[Kilauea]], a [[Hawaii]].]]
 
Un con d'esquitxada està format per lava fosa. L'expansió dels gasos dins les fonts de lava trenca la roca líquida en trossos irregulars que cauen a terra, formant un turó al voltant de la xemeneia. La roca encara parcialment líquida que esquitxa les parets del monticle que s'està desenvolupant s'anomena ''esquitxada''. Com que les esquitxades no són completament sòlides quan arriben a terra, els dipòsits presenten formes molt irregulars quan es refreden, i d'aquesta manera difereixen dels cons d'escòries i de cendres. Els cons d'esquitxada són típics dels volcans amb magma molt fluid, com els que es troben a les [[Illes Hawaii|illes hawaianes]]. Les esquitxades que construeixen el con s'hi poden aglutinar o soldar,; en el primer cas, les esquitxades individuals se superposen l'una sobre l'altra amb un grau baix de soldadura, mentre que en l'altra variant les esquitxades són gairebé líquides quan aterren, i per això se solden amb facilitat.
 
== Cons de cendra i sorra ==
[[Fitxer:Diamond_Head_Hawaii_From_Round_Top_Rd.JPG|right|thumb|200px|El [[Diamond Head, Hawaii|Diamond Head]] a [[Waikiki]] ([[Hawaii]]) és un exemple de con de tova volcànica.]]
{{Seealso|Erupció freatomagmàtica}}
 
Un con de cendres està compost per partícules de [[llim]] ade la mida de la [[sorra]]. Les [[erupció explosiva|erupcions explosives]] onen què el magma interacciona amb les [[aigües subterrànies]] o amb el mar (com ara en una erupció a la [[costa]]) produeixen vapor i s'anomenen ''freàtiques''. La interacció entre el magma, el vapor en expansió i els gasos volcànics té com a resultat l'expulsió de les partícules més petites anomenades [[cendra volcànica|''cendra'']]. La cendra que cau té la consistència de la farina. La cendrai forma cons de cendra del cendres caigudes té la consistència de farina. Les formes de cendres consolidades d'un con de cendres, que es converteix en con de [[tova]] volcànica o anell de tova tan bon punt la cendra es consolida.
 
== Cons d'escòries ==
 
[[Fitxer:Sunset Crater10a.jpg|right|thumb|200px|[[Sunset Crater]] a [[Arizona]], típic con d'escòries amb una mica de vegetació.]]
 
Un con d'escòria (també anomenat "con de cendres") és un con volcànic construït de forma íntegra per fragments volcànics isolats anomenats [[escòria volcànica|''escòria'']] ([[pumicita]], [[piroclast]]s o [[tefra]]). Es formen a través deamb partícules i bombolles de lava expulsada per una única obertura de lava. Els fragments de roca, sovint anomenats [[cendra volcànica|''cendra'']] o ''escòria'', contenen nombroses bombolles de gas atrapades dins<ref name = sdsu/> i conforme el gas "bufa" la lava, la fa explotar en l'aire. La lava es trenca en petits fragments que se solidifiquen ràpidament i cauen com cendres al voltant de l'obertura formant un con circular o ovalat. Molts cons d'escòria tenen un cràter amb forma de [[bol]] al seu cim.
 
Els cons d'escòria són el tipus de con volcànic més comú,;<ref name = sdsu/> rarament s'eleven més de 300 o 750 metres i, un cop consolidats, tendeixen a erosionar-se amb rapidesa<ref name = sdsu/> en cas que no hi hagi més erupcions. S'acostumen a trobar cons d'escòries a prop de [[volcà escut|volcans escut]], [[estratovolcà|estratovolcans]] i [[caldera volcànica|calderes]].<ref name = sdsu/> Per exemple, els geòlegs han identificat prop de 100 cons d'escòries als flancs del [[Mauna Kea]], un volcà escut localitzat a l'[[Illa de Hawaii]].
 
El con d'escòria més famós tal volta sigui el Parícutin, format a [[Mèxic]] el 1943. Les erupcions van durar 9 anys, elevant el con dins una alçada de 424 metres, i produint fluxos de lava que van arribar a cobrir 25 km². El més actiu dels cons volcànics d'escòries del qual es tingui registre és el [[Cerro Negro]] a [[Nicaragua]]. Forma part d'un grup de quatre cons d'escòria joves del volcà [[Las Pilas]]. Des que es va crear el 1850, ha entrat en erupció més de vint vegades, més recentment el 1992 i el 1995.
 
== Cons satèl·lit ==
 
[[Fitxer:Mount Shasta 8-4-2007.jpg|thumb|200px|El [[Montmont Shasta]] vist des del [[llac Siskiyou]]. El [[Shastina]] és el con satèl·lit de l'esquerra.]]
 
Els cons paràsit o cons satèl·lit acostumen a ésserser cons volcànics de mida petita, situats en un costat d'un volcà i produïts per erupcions dins [[Xemeneia (volcà)|xemeneies]] que han sofert alguna fractura.<ref name = sdsu>{{cite web|title=How Volcanoes Work-Volcano Types|url=http://www.geology.sdsu.edu/how_volcanoes_work/Volcano_types.html|publisher=San Diego State University Department of Geologic Sciences}}{{en}}</ref> El desenvolupament de cons volcànics als flancs d'un [[estratovolcà|volcà compost]] és un senyal de vellesa del volcà.<ref name = geo.ua> [http://www.geo.ua.edu/volcanology/lecture_notes_files/composite_cones.html www.geo.ua.edu Els cons compostos] {{en}}</ref> No són gaire comuns, i es desenvolupen a nivells cada cops més baixos conformea mesura que el volcà s'apropa a l'extinció. El nombre de cons paràsit en la majoria dels grans estratovolcans rarament passa dels 10 o 12.<ref name = geo.ua/>
 
== Pseudocràters ==
 
[[Fitxer:MyvatnPseudoCraters.jpg|thumb|200px|Pseudocràter al llac [[Myvatn]], Islàndia.]]
 
Un pseudocràter és una formació volcànica que s'assembla a un cràter volcànic vertader, però hi difereix perquè de fet no és cap obertura per on surt lava. AlsEls pseudocràters, se'ls anomena també "cràters sense arrels" perquè no són alimentats per cap conducte directe de magma de l'interior de la terra. Els pseudocràters es poden formar per la lava quan flueix damunt de sediments humits o una superfície humida com ara un pantà, un llac o un estany. Les explosions del vapor trenquen l'escorça del corrent de lava de formamanera similar a les erupcions freàtiques i la tefra construeix formes que s'assemblen a cràters volcànics de debò.
 
Hi ha exemples força coneguts a Islàndia com els cràters del llac [[Mývatn]] (Skútustaðagígar), el [[Rauðhólar]] a la regió de la capital [[Reykjavík|Reykjavik]] o el Landbrotshólar al sud-est d'Islàndia. També s'han descobert pseudocràters a la regió de les [[valls d'Athabasca]], a [[Mart (planeta)|Mart]].<ref>Jaeger, W. L. et al. (2008) ''Morphologic Characteristics and Global Distribution of Phreato-volcanic Constructs on Mars as seen by HiRISE'', [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2008/pdf/2428.pdf#search=%22psp_006748_2060%22 Lunar and Planetary Science XXXIX ] PDF. Retrieved 2010-07-11. {{en}}</ref>
 
Els vulcanòlegs han estat testimonis de la formació de pseudocràters per primer cop a la història durant una explosió de vapor en relació a la primera erupció de l'[[Eyjafjallajökull]] el març dedel 2010.<ref>Kvöldfréttir Stöðvar Tvö "Viðtal við Ármann Höskuldsson eldfjallafræðing" ''Fréttastofa Stöðvar Tvö'' {{is}}</ref>
 
== Referències ==
Línia 49:
{{Commonscat}}
 
* [http://www.volcano.si.edu/education/tpgallery.cfm?category=Pyroclastic%20Cones Global Volcanism Program, els cons piroclàstics] {{en}}.
 
{{ORDENA:Con Volcanic}}