Txecoslovàquia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
format de referències
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 99:
Durant molt temps la zona va formar part de l'[[Imperi austrohongarès]] fins que es va produir el seu esfondrament a la fi de la [[Primera Guerra Mundial]]. [[Bohèmia]] i [[Moràvia]], sota el domini austríac, eren centres industrials de parla txeca, mentre que Eslovàquia, que formava part d'Hongria, era una regió agrària desenvolupada de manera que les condicions eren molt més propenses al desenvolupament d'un [[Nacionalisme|moviment nacionalista]] a Txèquia que a Eslovàquia.
 
Al final de la [[Primera Guerra Mundial]], i com a part del concebut en el [[Tractat de Saint-Germain-en-Laye]], Txecoslovàquia va ser fundada d'una manera aliena als ciutadans dels dos països originals, el [[28 d'octubre]] de [[1918]], com un dels estats successors de l'[[Imperi austrohongarès]]. El nou estat va ser presidit per [[Tomáš Masaryk]],<ref>{{ref-web|any= 1933 |títol= Czechs Celebrate Republic's Birth, 1933/11/06 |url= http://www.archive.org/details/1933-11-06_czechs_celebrate_republics_birth |editorialeditor= Universal Newsreel |consulta= 22 de febrer de 2012 |idiomallengua= anglès}}</ref> qui va ser el seu primer president del 14 de novembre de 1918 al 14 de desembre de 1935. Va ser succeït en el càrrec pel seu estret aliat, [[Edvard Beneš]].
 
La república estava formada pels territoris actuals de la [[República Txeca]], [[Eslovàquia]] i (entre 1919 i 1939) [[Rutènia subcarpàtica|Rutènia del Càrpat]] (breument independent com Ucraïna ciscarpàtica o Zakarpatská Ukraina). Va ser una república democràtica i pròspera durant el període d'entre guerres, però es va caracteritzar per problemes ètnics a causa del fet que les dues minories ètniques més grans (austríacs i eslovacs) no estaven satisfets amb la dominació política i econòmica dels txecs (bohemis i moravians), i que la majoria dels [[austríacs]] i [[hongaresos]] de Txecoslovàquia mai van estar d'acord amb la creació del nou estat.
Línia 123:
Al setembre de 1939 s'havia signat el [[pacte Ribbentrop-Mólotov]] que establia la repartició d'Europa Central i Oriental entre [[Alemanya]] i la [[Unió Soviètica]]. No obstant això, Hitler va trair el pacte de no agressió i va envair el territori soviètic, la qual cosa va propiciar que el [[govern txecoslovac a l'exili]] formés una aliança amb els soviètics. Per aquest llavors les terres txeques van ser designades com [[Protectorat de Bohèmia i Moràvia]] i estaven governades directament per l'Estat alemany. La República Eslovaca Independent es va convertir en aliada de l'[[Alemanya nazi]]. Les tropes d'[[Eslovàquia]] van lluitar en el front rus fins a l'estiu de 1944, quan les forces armades eslovaques van efectuar una revolta contra el seu govern. Després de diverses setmanes de lluita, les forces alemanyes van acabar amb l'Aixecament Nacional Eslovac i van imposar una ocupació militar del territori eslovac.
 
L'objectiu final de l'estat alemany sota el lideratge nazi era eradicar la nacionalitat txeca a través de l'assimilació, deportació i extermini; gran part de les elits intel·lectuals i la classe mitjana, formada per un nombre considerable de 200.000 persones, van passar pels [[camps de concentració]] i altres 250.000 txecs van morir durant l'ocupació alemanya.<ref>{{cita llibre |cognom= Rüegg |nom= Walter |títol= Universities in the nineteenth and early twentieth centuries (1800-1945) |editorial= Cambridge University Press |idioma= anglès |any= 2004 |pàgina= 353}}</ref> Sota el [[Generalplan Ost]], es va suposar que prop del 50% dels txecs serien aptes per la germanització. Les elits intel·lectuals anaven a ser eliminades, no només dels territoris txecs, sinó de tota Europa. Els autors del ''[[Generalplan Ost]] creien que això seria millor que permetre la seva emigració a l'estranger, ja que, fins i tot a Sibèria, eren considerats una gran amenaça per al govern alemany. Igual que els jueus, polonesos, serbis, i diverses altres nacions, els txecs eren considerats "untermenschen" per l'estat nazi.<ref>{{ref-web |url= http://nuweb.neu.edu/holocaust/Hitlers_Plans.htm|títol=Hitler's Plans}}.</ref>
 
=== Segona Guerra Mundial ===
Línia 148:
En el període immediatament posterior a la [[Segona Guerra Mundial]], els territoris que Txecoslovàquía posseïa abans de la guerra li van ser restituïts, amb excepció de la [[Rutènia]] (cedida a la [[Unió Soviètica]] i incorporada a la [[República Socialista Soviètica d'Ucraïna]]), i [[Edvard Beneš]] va tornar a ocupar el càrrec de president del país, promulgant diversos decrets que revocava la ciutadania ''txecoslovaca'' als qui durant l'ocupació [[Protectorat de Bohèmia i Moràvia|alemanya]] van optar per obtenir la ciutadania alemanya o hongaresa.
 
En el mateix període, van ser expulsats del país prop de 2,9 milions de persones d'origen alemany i [[Hongria|hongarès]], per ser considerats col·laboracionistes amb les potències estrangeres i "traïdors" a la pàtria. Els que es van quedar van ser acusats ​​de recolzar col·lectivament als nazis. Al voltant de 250.000 alemanys, molts d'ells casats ​​amb txecs, alguns antifeixistes, així com tots aquells que eren necessaris per a la reconstrucció de la postguerra del país, van romandre a Txecoslovàquia.<ref>{{ref-web |url= http://web.archive.org/web/http://www.law.nyu.edu/eecr/vol11num1_2/special/rupnik.html |títol= East European Constitutional Review |idiomallengua= anglès}}</ref> Gairebé tots els decrets van declarar explícitament que les sancions no s'aplicaven als antifeixistes. A més se'ls va llevar la ciutadania ''txecoslovaca'' a persones d'origen ètnic alemany i hongarès, o a els qui durant l'ocupació [[Protectorat de Bohèmia i Moràvia|alemanya]] van optar per obtenir la ciutadania alemanya o hongaresa; aquestes disposicions van ser anul·lades per als hongaresos el 1948, però no així en el cas dels alemanys. Els Decrets de Beneš encara causen polèmica entre els grups nacionalistes de la [[República Txeca]], [[Alemanya]], [[Àustria]] i [[Hongria]].
 
Durant les eleccions de 1946, l'entusiasme popular suscitat per la [[Unió Soviètica]] i el seu [[Exèrcit Roig]] d'alliberament van beneficiar la creació del [[Partit Comunista de Txecoslovàquia]] (KSČ). L'opinió txecoslovaca estava decebuda amb Occident pels [[Acords de Munic]], que van permetre l'annexió dels [[Sudets]] per part d'[[Alemanya Nazi|Alemanya]]. Les eleccions parlamentàries de 1946 van donar com a guanyador al KSČ amb el 38 % dels vots (encara que el Partit Demòcrata va guanyar a Eslovàquia), amb un poder desproporcionat que va incloure el control de l'exèrcit i la policia. El 1946 [[Edvard Beneš]] va ser triat President de la República, i el líder comunista [[Klement Gottwald]] es va convertir en primer ministre, però al febrer de 1948 els soviètics van prendre el control del poder mitjançant una conspiració eslovaca contra el govern nacional;<ref>{{cita llibre |cognom= Keane |nom= John |títol= Dokumenty z historiï československé politiky 1939-1945 |ubicació= Praga |volum= II |pàgines= 420-422 |idioma= txec |any= 1966}}</ref> a partir d'aquests esdeveniments, es va inaugurar un període de repressió estalinista a Txecoslovàquia. Encara que es mantindria la ficció del pluralisme polític a través de l'existència del [[Front Nacional]], el país es caracteritzava per l'absència de la democràcia liberal. Mentre que la seva economia es va mantenir més avançada que la dels seus veïns de l'[[Europa oriental]], Txecoslovàquia va créixer econòmicament més feble en relació amb l'[[Europa occidental]]. En l'àmbit religiós, l'[[ateisme]] va ser oficialment promogut i ensenyat.