Jacques Lacan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 48:
 
===L'estructuralisme===
Entre el 1953 i el 1954, Lacan comença un viratge: abandona momentàniament les seves referències a [[Hegel]], el [[hegelianisme]] a l'estil de [[Alexandre Kojève|Kojève]], per l'[[estructuralisme]]. Quan Lacan abordà la funció del simbòlic i la necessitat d'un pacte entre el jo i el petit altre, l' "''[[objecte petit a|]]''objecte petit a'']]", pren allò que ha après de la noció d'estructura, estrictament equivalent al llenguatge. És en el seu gran text inaugural ''Funció i camp de la paraula i del llenguatge'', on Lacan es refereix als estudis de [[Claude Lévi-Strauss]], per enunciar la gran llei primordial dels intercanvis i de la paternitat.
 
L'any 1953 introdueix els conceptes que esdevindran fonamentals en la seva obra, els tres registres: el Real, el Simbòlic i l'Imaginari. Comença a treballar en una teoria del significant, descobrint a [[Ferdinand de Saussure]] i a [[Roman Jakobson]].<ref>Com molts esborranys de Lacan, el que fa amb les teories de Jakobson no rebran mai l'abal del gran lingüista, però que tot i això seguirà sent amic del psicoanalista.</ref> És llavors quan comença a citar amb regularitat la tesi de Claude Lévi-Strauss, [[les estructures elementals del parentiu]].
Línia 90:
 
====L'estadi del mirall és un concepte lacanià?====
S'ha parlat sovint dels préstecs que Lacan tenia per costum de fer als conceptes dels seus contemporanis. Sobre l'estadi del mirall, els escrits de [[Henri Wallon]] a,<ref>Henri Wallon, Les origines du caractère chez l'enfant : les préludes du sentiment de personnalité, Paris, Quadrige/Presses universitaires de France, 1998, 301 p. (ISBN 2130452175)</ref> sovint, són citats com a referències per als textos de l'estadi del mirall de Lacan; així com els orígens en [[Alexandre Kojève|Kojève]] de la definició dinàmica de la identificació coneguda com a moviment. Élisabeth Roudinesco<ref name="Elisabeth"/> recorda que la distinció del ''Moi/Je'' que opera en la dialèctica de Lacan en diversos textos, i molt important en el seu pensament, té com a origen les notes d'Édouard Pichon sobre la dificultat que hi ha en traduir el ''[[Ich|]]''Ich'']] (pronom personal, primera persona del singular en alemany) de Freud, sistemàticament, pel ''moi'' (francès), ja que en certs contextos el ''Je'' (francès) seria més adequat. Nogensmenys, si aquesta problemàtica interessà a Lacan, el ''Je'' lacanià és un Jo, pel damunt de tot, imaginari.
 
Sense menystenir, doncs, l'aportació a la psicoanàlisi de tots els pensadors contemporanis a Lacan, la reflexió lacaniana sobre l'estadi del mirall té poca cosa de prestada del pensament de [[Henri Wallon]], qui no s'interessa ni estudia problemes conceptuals al voltant de la identificació en psicoanàlisi, ni sobre el narcisisme, ni sobre l'essència de l'imaginari, ni del Jo ni sobre l'objecte del desig. Això no obstant, sí que es pot dir, d'una forma força considerable, la importància d'un [[hegelianisme]] que prové de [[Alexandre Kojève|Kojève]], que Lacan utilitzarà fins al 1954, fins a la introducció dels conceptes del Real, el Simbòlic i l'Imaginari. Pel que fa a l'aportació de [[Pichon]], sobre la distinció entre el Jo i el Jo (''Je/Moi'', en francès), tindrà una gran rellevància en les consideracions i estudis sobre teories gramàtiques.