Le Duc d'Albe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 21:
L'òpera va ser en origen un encàrrec de l'[[Òpera de París]] del 1839, i Donizetti hi va treballar la major part d'aquell any. No obstant això, va abandonar el projecte amb només els dos primers actes acabats, més notes de les melodies i línies de baix per als actes III i IV.<ref>Rothstein, E., 1992</ref> La partitura va quedar inacabada a la mort de Donizetti el 1848. El 1855, el llibret de Scribe i Duveyrier va ser transferit a l'òpera de [[Giuseppe Verdi|Verdi]] ''[[I vespri siciliani|Les vêpres siciliennes]]'', amb la posada en escena canviada de l'ocupació espanyola de Flandes de 1573 a l'ocupació francesa de [[Sicília]] en 1282.
 
En 1881 Matteo Salvi, un anterior alumne de Donizetti, va acabar l'òpera a partir de les notes de Donizetti amb l'ajuda de [[Amilcare Ponchielli]], [[Antonio Bazzini]] i Cesare Domeniceti.<ref>Rockwell, J., 1982</ref> Angelo Zanardini va traduir el llibret de Scribe de l'original francès a l'italià, i els noms dels dos amants, Henri i Hélène, que havien estat usats a ''Les vêpres siciliennes'' van ser canviats a Marcello i Amelia.<ref>Buldrini, Y., 2005</ref> Quan Donizetti va abandonar l'òpera, va reciclar la seva famosa ària per a tenor, ''Ange si pur'' (o ''Spirto gentil'' en la versió italiana) per a la seva òpera de 1840 ''[[La favorite|La favorite.]].'' Per a l'estrena, Salvi va compondre una ària de reemplaçament, ''Angelo casto e bel''. També va afegir recitatius i va combinar els actes III i IV en un sol acte final.
 
L'òpera va tenir la seva primera representació el 1882 com ''Il duca d'Alba'' (el títol es va usar en totes les seves interpretacions posteriors) amb [[Leone Giraldoni]] en el rol titular, Abigaille Bruschi Chiatti com a Amelia di Egmont, i [[Julián Gayarre]] com a Marcello.