Liber Usualis: diferència entre les revisions

El ''Liber Usualis'' fou editat tal com el coneixem l'any [[1896]] pels monjos de l'[[Congregació Benedictina de Solesmes|Abadia de Solesmes]].<ref>{{ref-web|nom=Sancta Missa|url=http://www.sanctamissa.org/en/music/gregorian-chant/choir/liber-usualis-1961.html|consulta=21 febrer 2014|títol=Liber Usualis}}</ref> Fou molt important per al ritu catòlic romà fins a l'any 1962 quan el [[Concili del Vaticà II]] decidí que les celebracions i ritus cristians podien ser formulats amb la llengua vernacla de cada territori.<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19631204_sacrosanctum-concilium_sp.html|títol = Concili Vaticà II. Constitució Sacrosantum Concilium|consulta = 17/10/2014|llengua = Castellà|editor = Ciutat del Vaticà|data = }}</ref> A partir d'aquell moment va començar a decaure el seu ús mentre creixia l'adhesió al ''Graduale Triplex'' car aquest nou document estava adaptat a la nova litúrgia del Concili Vaticà II mentre que el ''Liber Usualis'' formava part encara de la normativa litúrgica del [[Concili de Trento]].<ref>{{ref-web|nom=Lumen Gentium|url=http://www.acu-adsum.org/lumengen.pdf|consulta=21 febrer 2014|títol=Lumen Gentium}}</ref>

 

 

El Concili Vaticà II va donar tant als cants gregorians com a l'orgue els llocs de màxima solemnitat musical a les celebracions.<ref name=":0" /> Per aquest motiu, la pervivència de l'estil de cant gregorià acompanyat d'aquest instrument gaudeix encara de salut i ha pogut perviure al llarg dels temps malgrat que, en els orígens, fos un cant ''a capella'', és a dir, sense acompanyament.

El ''Liber Usualis'' és un volum de 1900 pàgines<ref>{{ref-web|nom=Liber Usualis|url=http://www.sanctamissa.org/en/music/gregorian-chant/choir/liber-usualis-1961.pdf|consulta=21 febrer 2014|títol=Liber Usualis}}</ref> que comença amb una àmplia explicació sobre la lectura musical d'aquest car el sistema de lectoescriptura musical que empra és el llenguatge neumàtic escrit en [[Tetragrama]].

 

 

Finalment conté cants per a ritus específics: batejos, casaments, enterraments o funerals, ordenacions i benediccions. Cal destacar que conté la famosa missa de rèquiem ''Missa pro defunctis'' cantada en gregorià de la qual formen part melodies que han transcendit en la història de la música clàssica europea com el [[Dies irae]]. Aquesta melodia ha estat emprada en composicions d'erudits com [[Piotr Ilitx Txaikovski]], [[Franz Liszt]] o [[Serguei Rakhmàninov]].<ref>{{ref-web|nom=Dies irae|url=http://einekleinenachtmusik.blogspot.com.es/2005/06/dies-irae.html|títol=Dies irae}}</ref>