Revisió del 20:13, 29 març 2015 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: fins les primeres > fins a les primeres ← Edició anterior		Revisió del 13:06, 16 ago 2015 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.428 edits m Robot treu enllaç igual al text enllaçat Edició següent →
Línia 11: Les oclusives sordes del [[protoindoeuropeu]] són aspirades al protoarmeni, una circumstància que va donar lloc a una versió estesa de la [[teoria glotal]], que postula que aquesta aspiració pot haver estat sub-fonemàtica ja al protoindoeuropeu. En certs contextos, aquestes oclusives sordes es redueixen encara més a ''w'', ''h'' o zero a l'armeni(protoindoeuropeu ''*pots'', armeni ''[[wikt:ոտն\|otn]]'', grec ''pous'' «peu»; protoindoeuropeu ''treis'', armeni ''[[wikt:երեք\|erekʿ]]'', grec ''treis'' "tres"). {{cquote\|Els [[armenis]] d'acord amb Diakonoff, són doncs una amalgama dels [[hurrites]] (i els [[Urartu\|urartians]]), els [[~~Luvi\|~~luvi]] i els [[muskhi]]. Després d'arribar al seu territori històric, el protoarmeni apareixeria com rebent una influència massiva per part de les llengües que eventualment reemplaçaria. La fonologia armènia, per exemple, sembla haver estat afectada de forma important per l'urartià, cosa que suggereix un període llarg de [[bilingüisme]].<ref> “Armenians” a [[Encyclopedia of Indo-European Culture]] o EIEC, editat per J. P. Mallory i Douglas Q. Adams, publicat el1997 per Fitzroy Dearborn.</ref> }}

Protoarmeni: diferència entre les revisions