Descodificador: diferència entre les revisions

Un '''receptor de televisió''' o '''descodificador''' (en anglès ''set-top box'') és un [[ordinador|computador]] que processa informació digital. És imprescindible per a poder rebre la [[televisió digital terrestre]], la [[Televisió per cable|televisió per cable]], la [[televisió per satèl·lit]] o la [[televisió per internet]] ja que descodifica els senyals digitals, i els converteix en senyals analògics, per a poder ser visualitzats en els receptors de [[Televisió analògica|televisió analògica]] convencionals. Els receptors de televisió també solen acceptar comandes de l'usuari (mitjançant comandaments a distància), i transmeten aquestes comandes al operador per un [[Canal de televisió|canal]] de retorn, si això és necessari.

*Possibilitat de gravar determinats continguts, prèviament seleccionats, en el [[Disc dur|disc dur]].

*Connexió a [[Internet|internet]] via [[Mòdem|mòdem]].

Permet a l'usuari de rebre dades del [[Servidor|servidor]] i enviar dades al servidor de manera comprensible per aquest últim.

Per tal de reduir l'[[Ample de banda|ample de banda]] necessari del canal, i per estalviar espai en el disc (en cas que l'usuari decideixi guardar un determinat programa), les dades són comprimides abans de ser enviades als espectadors. El format més utilitzat pel vídeo és el MPEG-2. El [[Flux de dades|flux de dades]] que arriba ha doncs de ser descodificat. Hi haurà un descodificador de vídeo i un d'àudio.

A causa del [[Soroll|soroll]] present a la xarxa, el fluxe de dades que arriba a l'usuari es pot veure interromput durant instants de temps curts, instants durant els quals es produeixen retransmissions de paquets (fragments de dades). Per tal que l'espectador no vegi aquest efecte, a l'inici de la sessió, es comencen a rebre dades que no són visualitzades immediatament per l'usuari: es guarden en el buffer (memòria que permet un emmagatzematge temporal de paquets). Mentre són visualitzades, si tot funciona correctament, es continuen rebent dades de manera a que el buffer no es buida. Si hi ha errors, el buffer es comença a buidar, però si la ràfega d'error no dura molt temps, es faran les retransmissions oportunes abans que el buffer s'hagi buidat del tot, amb la qual cosa l'usuari no haurà vist la qualitat deteriorada.

Tot programa de televisió consta d'un fluxe de dades pel vídeo i d'un fluxe de dades per l'àudio: aquests dos fluxes han d'estar sincronitzats per tal que l'usuari percebi coherència entre el que veu i el que escolta. No obstant això, quan els dos fluxes arriben a l'usuari, la sincronització es pot haver perdut, degut per exemple a fenòmens de dispersió: és per això que es requereix un [[Maquinari|maquinari]] de sincronització.