Setge de Roma (537-538): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 31:
== Rerefons ==
[[Fitxer:Porta Asinaria 2948.JPG|thumb|250px|right|La ''Porta Asinària'', per on els bizantins entraren a Roma.]]
Un cop el nord d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]] va tornar a mans dels Romans després de la victoriosa [[Guerra Vandàlica]], l'Emperador [[Justinià I]] va dirigir la seva atenció a les províncies occidentals de l'Imperi amb la intenció de reconquerir Itàlia i l'antiga capital imperial, [[Roma]]. A finals del [[Segle V|segle V]], la península Itàlica havia caigut sota el control dels [[Ostrogots]], qui, malgrat reconèixer formalment la sobirania de l'Imperi, a la pràctica havien establert un [[Regne Ostrogot d'Itàlia|regne]] independent. Amb la mort de [[Teodoric el Gran]], fundador del regne, Justinià va aprofitar el buit de poder per iniciar la guerra.
 
El 535, [[Mundus (general)|Mundus]] invadia [[Dalmàcia]] per terra i [[Belisari]], amb 7.500 homes, capturava [[Sicília]] sense complicacions.<ref>Bury (1923), Ch. XVIII, p. 170-171</ref> Des de Sicília, el juny del 536, creuava cap Itàlia i desembarcava a [[Rhegium]]. Després d'un setge de vint dies, els Romans saquejaren [[Nàpols]] el mes de novembre. Davant de la passivitat del rei ostrogot [[Teodat]], altres capitosts es reuniren per escollir [[Vitigès]] com nou rei.<ref>Bury (1923), Ch. XVIII, p. 175-177</ref> Teodat va intentar fugir de Roma a [[Ravenna]], però fou assassinat pels homes del nou rei abans d'arribar-hi. Vitigès, llavors, va decidir reunir tot el seu exèrcit, que es trobava al nord i va marxar cap a Ravenna amb aquesta intenció, deixant 4.000 homes a Roma per defensar la ciutat.<ref>Bury (1923), Ch. XVIII, p. 178</ref>