Teoria de conjunts: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 33:
== El desenvolupament històric d'una teoria rigorosa de conjunts ==
 
[[Georg Cantor|Cantor]] va ser el principal creador de la teoria dels conjunts; ho va fer d'una forma que avui es qualifica de [[teoria ingènua de conjunts]]. Però, al costat de consideracions elementals, la seva teoria implicava nivells d'abstracció elevats. La verdadera novetat de la teoria de Cantor és que permet parlar de l'infinit. Per exemple, una idea important de Cantor ha estat definir l'[[equipotència]]. Dos conjunts ''A'' i ''B'' són equipotents, o el que és el mateix, tenen la mateixa [[Nombre cardinal|cardinalitat]] (quan són finits vol dir que tenen el mateix nombre d'elements), si existeix una manera d'associar a cada element de ''A'' un i només un element de ''B'' i viceversa. Així, es pot demostrar que el conjunt <math>\mathbb{N}\,</math> dels [[nombre natural|naturals]] té la mateixa cardinalitat que el conjunt <math>\mathbb{Q}\,</math> dels [[nombres racionals]], encara que <math>\mathbb{N}\,</math> sigui un [[subconjunt propi]] de <math>\mathbb{Q}\,</math>. Aquests dos conjunts s'anomenen ''infinits [[conjunt numerable|numerables]]''. D'altra banda, el conjunt <math>\mathbb{R}\,</math> dels [[nombres reals]] no té la mateixa cardinalitat que <math>\mathbb{N}\,</math> o <math>\mathbb{Q}\,</math>, sinó una cardinalitat superior: es diu que és ''no numerable''. Cantor va donar dues demostracions que <math>\mathbb{R}\,</math> no és numerable; la segona d'aquestes demostracions, que fa servir un argument conegut amb el nom d'''[[argument de la diagonal de Cantor|]]''argument de la diagonal de Cantor'']], ha estat extraordinàriament influent i ha tingut nombroses i diverses aplicacions en lògica i en matemàtiques.
 
Cantor va aprofundir en la teoria i va construir jerarquies infinites de conjunts infinits, els [[nombre ordinal|nombres ordinals]] i els [[nombre cardinal|nombres cardinals]]. Aquestes construccions van ser discutides en la seva època; l'oposició principal la mantenia [[Léopold Kronecker]]; però avui en dia s'accepten per la majoria dels matemàtics.
Línia 141:
:* <math>A \cup (B \cap C) = (A \cup B) \cap (A \cup C)</math>
 
Aquestes són les propietats de l'àlgebra de conjunts, la qual és un cas particular del sistema algebraic conegut com a ''[[Àlgebra de Boole|''àlgebra de Boole]]'']].
 
==== Producte cartesià de conjunts ====
 
Si ''A'' i ''B'' són dos conjunts, el conjunt de tots els possibles parells ordenats d'elements de la forma (''a'', ''b''), en què ''a'' ∈ ''A'' i ''b'' ∈ ''B'', es denomina ''[[producte cartesià|]]''producte cartesià'']] de ''A'' i ''B'', escrit normalment com ''A'' × ''B''.
 
Exemple: si ''A'' = {1, 2} i ''B'' = {''x'', ''y'', ''z''}, llavors