Revisió del 20:43, 7 abr 2015 modifica Dexbot (discussió \| contribucions) Bots 20.079 edits m Removing Link FA template (handled by wikidata) ← Edició anterior		Revisió del 16:26, 16 ago 2015 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.414 edits m Robot treu enllaç igual al text enllaçat Edició següent →
Línia 31: ==La darrera vestal== La implantació del cristianisme en l'imperi no va portar, si més no durant els primers segles, la desaparició del col·legi de les vestals. Ans al contrari, les Vestals, eren les sacerdotesses d'un culte mil·lenari i van continuar sent un cos molt respectat fins al segle IV. L'última gran sacerdotessa fou Celia Concordia (384). En haver-se imposat el [[Primer Concili de Nicea\|credo nicè]] com a religió de l'estat l'any 380, amb l'[[~~Edicte de Tessalònica\|~~edicte de Tessalònica]], l'emperador [[Teodosi I el Gran\|Teodosi I]] va ordenar una sèrie de decrets que, a partir del 391, van prohibir el manteniment de qualsevol culte pagà, amb la consegüent extinció del foc que les vestals mantenien encès des de generacions. L'historiador [[Zòsim]] narra com Serena, neboda de l'emperador Teodosi, va profanar el temple de Vesta entrant en ell i agafant una cinta que tenia al coll l'estàtua de la deessa. Llavors a la sacerdotessa Cèlia li van saltar les llàgrimes i la va maleir.<ref>{{ref-llibre\|cognom=[[Zòsim]]\|títol=La nova història, V\|pàgines=38}}</ref> == Referències == {{Commonscat}}

Vestal: diferència entre les revisions