Volúbilis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 44:
Fou colònia romana i ciutat de certa importància. [[Claudi Ptolemeu]] parla dels seus habitants i dels de la rodalia com els ''Volubilianis''. Alguns la consideren capital de la província de Mauritània Tingitana, cosa incerta. Les muralles foren construïdes el [[168]]-[[169]]. Els romans la van abandonar el [[285]] (com es va fer en altres ciutats de l'interior). Fins al [[segle V]], va continuar funcionant com a ciutat romana, però al [[segle VI]], ja sense ser-ne operatiu l'aqüeducte, la població es va desplaçar a la zona del Wadi Khumane, on hi havia aigua, i la resta de la ciutat va esdevenir una ruïna. Als segles [[segle VII|VII]] i [[segle VIII|VIII]], encara es parlava llatí a la part ocupada de la ciutat, i hi subsistia una comunitat cristiana probablement originada al segle V. Hi ha inscripcions cristianes datades del 595, 649 i 655.
Uqba ibn Nafi va derrotar els berbers a la rodalia de Volúbilis, però no es va aturar a la ciutat, segons els historiadors àrabs. A l'inici del segle VIII, alguns musulmans, probablement la tribu Awraba (Aouraba), que venia d'Orient, s'hauria establert a la regió i a la ciutat de Volúbilis després de la derrota en la Batalla de Mems ([[688]]), com prova la trobada a la mateixa Volúbilis d'alguna moneda musulmana anterior al temps dels idríssides; si hi havia comunitat musulmana, cal pensar que hi hauria una mesquita, però no se n'han trobat les restes. Més de cent anys després, al final del segle VIII (el 788), un descendent d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]], el gendre de [[Mahoma]], anomenat ''[[Idris I
[[Fitxer:Volúbilis_-_Cigonyes.jpg|thumb|250px|Nius romans.]]
Al [[segle XVI]], la ciutat original eren unes ruïnes que portaven el nom de ''Walili'', formades principalment per una gran muralla. El 1391, fou descoberta miraculosament intacta, en bon estat i encara amb el llenç original, la tomba d'Idris I, i allí va sorgir una zawiya objecte de pelegrinatge (encara avui dia), que va originar una ciutat que és l'actual Zanitat Mula Driss. Té, no gaire lluny, al nord-oest, les ruïnes anomenades (des del segle XIV) ''Ksar Faraün'' o ''Kasr'' ''Firawn'' ('el palau del Faraó' o 'el castell del Faraó'), que corresponen a la ciutat tardana.<ref>Lleó l'Africà, ''Description de l'Afrique'', París, 1956.</ref>
|