Vàndals: diferència entre les revisions

Els '''''lugions''''' o vàndals ocupaven el territori a l'oest del [[Vístula]] i tocant a l'[[Oder]], fins al nord de [[Bohèmia]]. La paraula ''vàndal'' sembla tenir un doble significat: vol dir "els que canvien" i "els hàbils", mentre que el seu altre nom, '''''lugis''''' o ''lugions'', també amb doble significat, vol dir "mentiders" i "confederats". Sembla que, al principi, les tribus dels ''vandulis'', o ''vandalis'', i la dels ''[[lugis]]'', juntament amb les dels [[silinge|''silinges'']], ''[[omans|''omans'']]'', ''[[burs|]]''burs, '']], [[varins|]]''varins'']], segurament anomenats també ''[[auarins|]]''auarins, '']], [[diduns|]]''diduns, '']], [[helvecons|]]''helvecons'']], ''aris'' o ''xarins'', ''manimis'' (potser una denominació variant d'''omans''), ''elisis'' i ''[[naharvals|]]''naharvals'']] corresponien a petits grups d'origen similar. Tot i que no és clar que totes les citades en fossin del mateix origen, integraven una altra branca del grup dels '''''hermions''''', una branca ocupada pels [[sueu]]s i altres tribus, i es formà després un gran grup identificat generalment com ''lugions'', el nom dels quals predominava per poder designar tots els pobles components, inclosos els vàndals. Més tard, vora el [[segle II]] dC, va acabar dominant el nom de ''vàndals'' per al conjunt de pobles. També altres pobles d'origen [[celtes|celta]] entraren en l'agrupació dels ''lugions'' com els '''''osen''''' o óssos i els '''''cotins'''''.

Durant el [[segle I]] dC, les tribus del grup dels ''lugions'' o ''lugis'' (incloent-hi les tribus de la branca dels vàndals), estigueren en guerra freqüentment amb els sueus i els cuades, comptant ocasionalment amb l'aliança d'altres tribus, especialment els ''[[hermundurs|]]''hermundurs'']]. A mitjan segle, derrocaren un rei dels sueus, i el [[84]] dC sotmeteren temporalment els ''[[quads|]]''quads'']]. Durant part d'aquest segle i el següent, es fusionaren les diverses tribus de ''lugions'' i esdevingueren un grup major conegut com a ''vàndals''.

En temps de les [[Guerres Marcomanes]], ja predomina la denominació de ''vàndals'', i apareixen dividits en diversos grups: els ''[[silinges|]]''silinges'']], els ''[[lacrings|]]''lacrings'']] i els '''''victòvals''''', aquests darrers governats pel llinatge dels Astings o [[Asdings]] o Hasdings, el nom dels quals evoca la seva llarga cabellera. Amb els [[longobards]] els ''lacrings'' i ''victòvals'' o ''victofalis'' creuaren el [[Danubi]] vora el [[167]] i demanaren establir-se a [[Pannònia]].