Diferència entre revisions de la pàgina «Constantí VIII»

5.727 bytes afegits ,  fa 5 anys
ampliació de l'esborrany
m (Corregit: amb [[Hel·lena Augusta > amb [[Helena Augusta)
(ampliació de l'esborrany)
{{Infotaula de polític
[[Fitxer:Histamenon nomisma-Constantine VIII-sb1776.jpg|thumb|right|Constantí VIII]]
| a <!-- Per a mostrar la plantilla en femení, si no és el cas esborreu-la -->
'''Constantí VIII''' ([[960]] - 1028) fou emperador bizantí del [[976]] fins a la seva mort. Fill de l'Emperador [[Romà II]] començà a regnar junt amb el seu germà [[Basili II de Bizanci]] el [[976]], però aficionat a la bona vida i a la luxúria, no va prendre part a l'administració de l'imperi. A la mort del seu germà el [[1025]] va esdevenir emperador únic, i va patir força atacs [[àrabs]]. Va morir al cap de tres anys, el [[1028]]. Estava casat amb [[Helena Augusta]]. El succeí el seu gendre [[Romà III]], casat amb [[Zoè Porfirogènita]], la filla de Constantí VIII.
| colorprofessio = monarca
| icona esquerra =
| nom = Constantí VIII
| nom original = {{mida|1=Κωνσταντίνος Η΄ (grec)}}
| nom de naixement =
| data de naixement = [[960]]
| lloc de naixement =
| data de mort = [[1028]]
| lloc de mort =
| causa de mort =
| sepultura =
| nacionalitat =
[[Fitxer:| imatge = Histamenon nomisma-Constantine VIII-sb1776.jpg|thumb|right|Constantí VIII]]
| peu = ''[[histamenon]]'' de Constantí VIII
| cònjuge = Helena Augusta
| pares =
| fills = Eudòcia<br>[[Zoè Porfirogènita|Zoè]]<br>[[Teodora (filla de Constantí VIII)|Teodora]]
| tractament =
| sobrenom =
| partit =
| professió =
| ocupació =
| alma_mater =
| religió =
| residència =
| signatura =
| signatura_mida = <!-- ample de signatura, si es vol diferent de 125px -->
| notes =
<!-- Per compatibilitat amb "Infotaula Monarca", -->
| etiqueta_dinastia = Dinastia
| dinastia = Macedònica
| altrestítols =
<!-- Dades per cada càrrec ocupat. Només són obligatoris: "càrrec" i "inici" -->
| càrrec = Emperador bizantí
| escut càrrec =
| inici = [[962]] - [[1025]] (coemperador)
| final = [[1025]] - [[1020]] (en solitari)
| predecessor = [[Basili II de Bizanci|Basili II]]
| successor = [[Zoè Porfirogènita]]
| junt_a =
| nominat =
| designat =
| oponents =
}}
'''Constantí VIII''' ([[960]] - [[1028]]) fou emperador bizantí del [[976962]] fins a la seva mort. Fill de l'Emperador [[Romà II]] començà a regnar junt amb el seu germà [[Basili II de Bizanci]] el [[976]], però aficionat a la bona vida i a la luxúria, no va prendre part a l'administració de l'imperi. A la mort del seu germà el [[1025]] va esdevenir emperador únic, i en aquesta època va l'imperi va patir força atacs [[àrabs]]. Va morir al cap de tres anys, el [[1028]]. Estava casat amb [[Helena Augusta]]. El succeí el seu gendre [[Romà III]], casat amb [[Zoè Porfirogènita]], la filla de Constantí VIII.
 
==Família==
De jove, el seu padrastre va pactar el matrimoni de Constantí una filla del rei [[Boris II de Bulgària]],{{sfn|Oexle|2003|p=142}} però finalment es va casar amb Helena la filla d'un aristòcrata bizantí. Van tenir tres filles: Eudòcia, que es va fer monja, Zoè i Teodora, que van ser emperadrius.<ref>[[Miquel Psel·le el Jove]], "Chronographia", llibre 2, capítol 4</ref>
 
==Primers anys==
Amb només dos anys d'edat, Constantí VIII i el seu germà gran, va ser coronats en una cerimònia oficial. El 15 de març del [[963]] va morir el pare de forma inesperada, amb vint-i-cinc anys d'edat. Josep Bringas, l'eunuc i primer conseller del difunt [[Romà II]], pretenia continuar dirigint l'administració sense tenir en compte la vídua regent. Això va fer que el general [[Nicèfor II|Nicèfor Focas]] prengués la iniciativa i, amb el suport de l'exèrcit, va assumir el poder i va pressionar la vídua [[Teòfano]] perquè es casés amb ell. Tots dos van governar i ell va passar a ser l'emperador Nicèfor II.{{sfn|Ostrogorsky|2014|p=284}}
Aquest matrimoni no va durar gaire i Constantí va passar per un segon padrastre, ja que Nicèfor va ser assassinat pel seu nebot [[Joan I Zimisces|Joan Zimisces]] el [[969]] i va obligar la mare a casar-se amb ell per legitimar el seu ascens. Després la mare va ser enviada a un convent, mentre que Constantí i el seu germà quedaven sota custòdia de Joan Zimisces.{{sfn|Ash|1995|p=248}} {{sfn|Norwich|1993|p=240}}
 
==Ascens al tron==
Quan el [[975]] Joan va morir enverinat pel seu majordom, Basili i Constantí van assumir el poder.
 
En aquell moment l'imperi estava amenaçat pels àrabs [[abbàssides]] i Basili va marxar amb l'exèrcit per comandar la defensa mentre Constantí es quedava a Constantinoble. Aviat es va acostumar a la vida de luxes a la cort mentre el seu germà es feia responsable dels assumptes d'Estat.
Només en algunes ocasions Constantí va participar en les campanyes contra els nobles rebels. El [[989]], va actuar com a mediador entre Basili II i Bardas Skleros.{{sfn|Sears|Thomas|1982|p=229}} Els seus entreteniments preferits eren els espectacles de curses a l'[[Hipòdrom de Constantinoble|hipòdrom]] i anar de cacera pels boscos.
 
Quan Basili va morir el 15 de desembre del [[1025]], Constantí va assumir el poder en solitari però només durant tres anys ja que va morir l'11 de novembre del [[1028]]. Es deia que li mancava seny per governar i tendia a deixar-se endur per decisions cruels. Les lleis sobre la terra que havia proclamat el seu germà van anar quedant sense efecte sota pressió dels nobles d'Anatòlia. Poc abans de morir va proposar al general [[Romà III|Romà]] que es casés amb la seva filla [[Teodora (filla de Constantí VIII)|Teodora]] però ella no va acceptar perquè ell ja estava casat. L'altra filla [[Zoè Porfirogènita|Zoè]] no va tenir tants escrúpols i es van casar per succeir-lo.{{sfn|Finlay|1854|p=465}}
{{commonscat}}
==Referències==
{{esborrany d'història d'Europa}}
{{referències}}
==Bibliografia==
*{{ref-llibre|cognom=Ash|nom=John|títol=A Byzantine Journey|lloc=Londres|editorial=I.B. Tauris & Co. Ltd.|any=1995}}
*{{ref-llibre|cognom= Finlay|nom=George|títol="History of the Byzantine and Greek Empires from 1057 - 1453", volum 2|editorial= William Blackwood & Sons|any=1854}}
*{{ref-llibre|cognom= Norwich|nom=John Julius|títol=Byzantium: The Apogee|editorial= Penguin Books|any=1993}}
*{{ref-llibre|cognom=Oexle|nom=Otto Gerhard|títol="Quaestiones Medii Aevi Novae", volum 8|editorial=Wydawn. DiG|any=2003}}
*{{ref-llibre|cognom=Ostrogorsky|nom=George|títol= History of The Byzantine State|lloc=New Brunswick|editorial=Rutgers University Press|any=2014|isbn= 0-8135-0599-2}}
*{{ref-publicació|cognom= Sears|nom=E.|cognm2=Thomas|nom2=T.K.|títol=Constantine VIII and Michael Psellos|data=1982|publicació=Revue des Études Byzantines|volum=9|url=https://books.google.es/books?id=3X4iAQAAIAAJ&q=Constantine+VIII+mediator+between+Basil+II+and+Bardas+Skleros&dq=Constantine+VIII+mediator+between+Basil+II+and+Bardas+Skleros&hl=ca&sa=X&ved=0CCcQ6AEwAGoVChMIp7yFku6vxwIVhQoaCh2nGQpW}}
*{{ref-llibre|cognom=Platts|nom=John|títol=A New Universsal Biography|editorial=Sherwood, Jones, and Company|any=1825}}
{{Emperadors bizantins}}
 
{{ORDENA:Constanti VIII}}
5.006

modificacions