Joana d'Aragó i de Cardona: diferència entre les revisions

| data de mort = [[1612 d'agost]] de [[1608]]

'''Joana d'Aragó i de Cardona'''{{Sfn|Fluvià i Escorsa|any = 1979|pp = 157}} ([[Sogorb]],[[1543]] - [[Barcelona]], [[1612 d'agost]] de [[1608]]) va ser una noble [[Corona d'Aragó|aragonesa]], [[Ducat de Sogorb|IV Duquessa de Sogorb]] (1572-1608). Va ostentar, a més, molts altres títols, entre ells [[Llinatge dels Cardona|duquessa de Cardona]], [[Llista de comtes d'Empúries|comtessa d'Empúries]] i [[Comtat de Prades|de Prades]], així com el de [[Baronia d'Entença|senyora de la Baronia d'Entença]].

Era filla d'del duc [[Alfons d'Aragó i de Portugal|Alfons d'Aragó]] i de la duquessa [[Joana III de Cardona|Joana de Cardona]].<ref name="RB">{{Ref-llibre |cognom=Rubió i Balaguer |nom=Jordi |títol=Estudis de literatura catalana |url=http://books.google.cat/books?id=Wg3ngfVrRtMC&dq=Joana+de+Cardona+Alfons+d%27Arag%C3%B3&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1992 |pàgines=103 |isbn=8478263403}}</ref> Va sercasar-se laamb successoraun alsaristòcrata títolsd'origen familiarsandalús, enDiego morirFernández elde Córdoba, III marquès de Comares. Amb la mort del seu germà, [[Francesc d'Aragó i de Cardona|Francesc Ramon]], sense descendència masculina, es va extingir la branca masculina dels Aragó-Cardona, i Joana es va convertir la successora dels estats familiars. La successió va ser impugnada, sense èxit, per Galceran de Cardona, membre d'una branca masculina de la família, que reclamava per a si el ducat de Cardona, el marquesat de Pallars, el comtat de Prades i la baronia d'Entença. El procés va ser un dels més destacats de la Reial Audiència, finalment el 1603, el tribunal va donar la raó a Joana.{{Sfn|Molas|any = 2012|pp = 236-237}}