Absolució (dret): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 1:
L'absolució, en [[dret]], es dóna quan una [[Sentència|sentència judicial]] dictamina que una [[Persona física|persona]] no és culpable del [[delicte]] del qual ha estat jutjada. L'acusat és, per tant, innocent. El contrari d'una sentència absolutòria és una sentència condemnatòria.
 
L'absolució té una sèrie de conseqüències jurídiques molt importants. En primer lloc, implica la finalització de totes les mesures que s'haguessin adoptat per evitar la possible fugida de l'acusat: devolució de la [[fiança]], finalització de la [[presó preventiva]], etc. A més, l'absolució per sentència ferma també suposa que es pugui utilitzar l'excepció de [[Cosa jutjada|cosa jutjada.]]. Aquesta excepció prohibeix que es pugui tornar a jutjar a la mateixa persona del mateix delicte pels mateixos fets.
 
En ocasions, i en alguns ordenaments jurídics, la sentència penal afecta únicament l'àmbit penal, per la qual cosa podria tornar a jutjar-se el cas davant una possible [[responsabilitat civil]] derivada dels fets. Això pot ocórrer perquè s'entén que, no existint delicte, sí que ha existit un comportament o una negligència que ha causat danys a tercers que han de ser rescabalats.