Tot i tenir un origen periodístic, l’obra s'ha de considerar una mostra de [[literatura memorialística|literatura memorialística.]]. Amb tot, els fets relatats són ficcionals, no estrictament autobiogràfics, ja que, com explica el mateix autor, “La intenció inicial és parlar de la infància i això ja és fer ficció perquè les coses que vius com a nen sempre les vius per primera vegada, sense records; són fantasia. És quan ets gran que necessites les estratègies de la ficció per explicar-ho.”<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom = Castells|nom = Ada|article = Un tros de conversa amb Jordi Puntí|publicació = El Punt Avui|url = http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/403410-jordi-punti.html|data = 12/05/11|pàgines = }}</ref> Puntí combina l’humor, la crueltat i la tendresa, i el seu estil és sobri, elegant i, sovint, irònic.
