Titanic (pel·lícula de 1997): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m claudàtors |
|||
Línia 54:
Jack és ajudat per una simpàtica dona anomenada Margaret Brown ([[Kathy Bates]]), a qui tots anomenen Molly, que li dóna prestat un frac del seu fill. Jack es mostra molt tranquil, sense saber al grup d'aristòcrates al que s'enfronta. La vetllada transcorre sense problemes, tret de comentaris grollers i pujats de to de la mare de Rose, i aquest amb les seves paraules, demostra que tot i ésser la persona més pobra de tota la [[taula]], és també la més carismàtica, sincera i astuta. Rose també s'assabenta d'això, i per tant acudeix a la invitació secreta que ell li fa després d'acabar el sopar. Jack la porta a una vertadera festa, la de tercera classe, on tots hi ballen i es diverteixen al son d'una embogida música que no seria ben acceptada en el món de Rose. Ella, gràcies als seus ideals, molt diferents als que tenen els que l'envolten, es diverteix com mai amb Jack i la seva gent, i descobreix que en el fons, ells porten una vida més alegre que tots els milionaris que abunden en el [[transatlàntic]].
El majordom de Cal, Lovejoy ([[David Warner]]), que té una mala impressió de Jack, els segueix i descobreix la festa. Així que decideix fer-li-ho saber al seu cap, i aquest el posa a l'aguait perquè segueixi Rose i l'informi del què fa. Rose és obligada per la seva mare i per Cal a deixar de veure Jack, la jove entén que seria el millor per netejar el nom del seu pare i salvar els seus negocis. Així li ho fa saber a en Jack, però, tot i que no està d'acord, aquest li confessa el seu amor, i li assegura que entén que decideixi deixar-lo, car no té cap futur que oferir-li. Tanmateix, Rose aviat canvia d'opinió, assabentant-se que, tot i ésser pobre, Jack és la persona més humana, sensata i digna del seu amor. Per això, decideix demostrar-li-ho. El busca a la proa, allà es donen llur primer petó, enmig de la posta de sol. Rose el porta
A la coberta, són testimonis de la col·lisió del vaixell contra un [[iceberg]], que el damna sense remei. Mentrestant, Cal descobreix el dibuix que Jack féu a Rose, i decideix venjar-se'n acusant-lo d'haver robat el "Cor de la Mar", la policia del vaixell el deté i l'emmanilla en una canonada de la seva oficina. Mentrestant, l'enginyer i constructor del vaixell, [[Thomas Andrews]] (Victor Garber) analitza els danys i comunica al capità [[Edward John Smith]] (Bernard Hill) i al president de la White Star Line, [[Bruce Ismay]] ([[Jonathan Hyde]]) que hi ha cinc compartiments enfonsats, un més dels que el Titanic pot suportar per a mantenir-se a la superfície, per tant, l'enfonsament és inevitable. Rose assegura que Jack no ha estat, car ha estat amb ella tot el temps, però Cal aconsegueix que cregui en ell i se l'emporta perquè embarqui en un dels bots salvavides i es salvi. Però Rose s'assabenta que l'home de la seva vida està en perill de morir ofegat, i corre a buscar-lo. Després d'intentar demanar ajut en va, empunya un destral d'incendis i allibera en Jack.
Línia 154:
[[Categoria:Pel·lícules guanyadores de l'Oscar al millor director]]
[[Categoria:Pel·lícules guanyadores de l'Oscar al millor so]]
[[Categoria:Pel·lícules guanyadores de l'Oscar a la millor fotografia]]
[[Categoria:Pel·lícules guanyadores de l'Oscar al millor vestuari]]
[[Categoria:Pel·lícules guanyadores de l'Oscar als millors efectes visuals]]
| |||