Obre el menú principal

Canvis

7.554 bytes afegits, fa 3 anys
afegint més referències
| coronació =
| altrestítols =
| nom complet = Νικηφόρος Φωκᾶς, ''Nikephoros Phokas''
| data de naixement = vers el [[912]]
| lloc de naixement =
| data de defunció = 10-11 de desembre dedel [[969]]
| lloc de defunció = [[Constantinoble]]
| enterrament =
| casa reiale =
| dinastia = [[Dinastia Macedònia|Macedònia]]
| pare =[[BardasBardes PhokasFocas]]
| mare = ?
| signatura =
| escut =
}}
'''Nicèfor II''' (''Nicephorus, Nikephóros'' {{polytonic|Νικηφόρος}}) ([[912]]-[[969]]) fou emperador bizantí del [[963]] al [[969]]. És conegut com a '''Nicèfor Focas''' (o '''Nicèfor II Focas''') Va tenir una brillant carrera militar però quan va prendre el poder i el títol d'emperador casant-se amb l'emperadriu vídua [[Teòfano]] es va guanyar l'enemistat d'un grup important de persones,{{efn|Entre els conspiradors se citen els noms de: Miquel Bourtzes (el general que havia capturat Antioquia uns mesos abans), el seu servent personal Teodor, Lleó Balantes (que havia estat rescatat per Nicèfor Focas l'any 966) i Lleó Pediasimos.<ref name="LD">[[Lleó Diaca]] ''Historiae Libri X''</ref> }} entre els quals estava [[Joan I Zimisces|Joan Zimisces]], el seu successor, que van acabar amb la seva vida.
 
==Orígens familiars==
'''Nicèfor II''' (''Nicephorus, Nikephóros'' {{polytonic|Νικηφόρος}}) ([[912]]-[[969]]) fou emperador bizantí del [[963]] al [[969]]. És conegut com a '''Nicèfor Focas''' (o '''Nicèfor II Focas''')
Era fill del famós [[Bardes Focas]] i la seva elevació es degué a les seves capacitats militars. El [[954]] [[Constantí VII]] el va nomenar ''magnus domesticus'', i els seus germans [[Lleó Focas el jove|Lleó]] i [[Constantí Focas|Constantí]] van rebre importants comandaments militars lluitant contra del califa Modhi. Per part de mare pertanyia a la poderosa família dels Maleinoi.
 
==Primeres expedicions militars ==
Era fill del famós [[Bardes Focas]] i la seva elevació es degué a les seves capacitats militars. El [[954]] [[Constantí VII]] el va nomenar ''magnus domesticus'', i els seus germans Lleó i Constantí van rebre importants comandaments militars en contra del califa Modhi.
L'emperador Constantí VII el va nomenar governador del [[thema]] d'Anatòlia el [[946]].<ref>[[Joan Escilitzes]], ''Sinopsi d'Històries'', p. 238</ref> Quan el seu pare fou ferit en la [[batalla de Marash (953)]] contra els [[abbàssides]], Nicèfor va ser ascendit a commandant suprem de la frontera oriental. En la mateixa batalla, el seu germà Constantí fou fet presoner per l'emir d'Alep [[Sayf-ad-Dawla (hamdànida)|Sayf-ad-Dawla]] i poc després va morir pressumptament pels maltractes. Nicèfor i Lleó van venjar la mort del seu germà executant molts captius musulmans.{{sfn|Vasiliev|1968|p=351-352}} En la guerra que va sorgir contra els [[abbàssides]] d'[[Al-Mutí (abbàssida)|Al-Mutí]], Nicèfor va tenir una severa derrota inicial el [[954]], de la qual es va recuperar amb la seguida de victòries dels anys següents a Síria, que va començar el [[957]]. El [[958]] Lleó i Nicèfor van atacar a [[Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]], al qui van derrotar repetidament al territori anomenat pels àrabs [[Awasim]] i pels bizantins [[Cilícia]] (conquerida pels àrabs el [[946]]); van ocupar [[Mopsuèstia]] i [[Tars (Turquia)|Tars]] i el van obligar a fugir a Síria; Lleó va ocupar la fortalesa de [[Samosata]]; el [[959]] els grecs van tornar a ser victoriosos.
 
[[Fitxer:Byzantines under Nikephoros Phokas besiege Chandax.png|thumb|left|240px|Setge de Nicèfor Focas a [[Càndia]] l'hivern del 960-61]]
Els grecs foren derrotats i Constantí Focas fou fet presoner i després executat. El [[958]] Lleó i Nicèfor van prendre una furiosa venjança atacant a [[Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]], al que van derrotar repetidament al territori anomenat pels àrabs [[Awasim]] i pels bizantins [[Cilícia]] (conquerida pels àrabs el [[946]]); van ocupar [[Mopsuèstia]] i [[Tars (Turquia)|Tars]] i el van obligar a fugir a Síria; Lleó va ocupar la fortalesa de [[Samosata]]; el [[959]] els grecs van tornar a ser victoriosos.
Nicèfor va proposar llavors al nou emperador [[Romà II]] expulsar els àrabs de [[Creta]] i l'expedició es va fer el [[960]] dirigida per Nicèfor; [[Càndia]], fortalesa considerada inexpugnable, va capitular el [[961]] després d'un setge de deu mesos i Creta va [[Guerres arabobizantines|quedar en mans]] dels bizantins.{{sfn|Willetts|1977|p=213}} Al seu retorn a Constantinoble, se li va denegar l'habitual honor de la desfilada triomfal (com el [[triomf]] que antigament es feia a Roma) i només se li va concedir una [[ovatio|ovació]] a l'[[Hipòdrom de Constantinoble|hipòdrom]].{{sfn|Norwich|1993|p=961}}
 
Nicèfor va proposar llavors al nou emperador [[Romà II]] expulsar als àrabs de [[Creta]] i l'expedició es va fer el [[960]] dirigida per Nicèfor; [[Candia]], fortalesa considerada inexpugnable, va capitular el [[961]] després d'un setge de deu mesos i Creta va [[Guerres arabobizantines|quedar en mans]] dels bizantins.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Willetts |nom=R. F. |títol=The Civilization of Ancient Crete |url=http://books.google.cat/books?id=b2Y1E4Qi8eoC&pg=PA213&dq=crete+961&hl=ca&sa=X&ei=9O5dU7XnCKb70gX074DwAw&ved=0CC8Q6AEwADgK#v=onepage&q=crete%20961&f=false |llengua=anglès |editorial=University of California Press |data=1977 |pàgines=213 |isbn=0520034066}}</ref>
 
El [[962]] va fer una nova expedició contra Síria i Cilícia amb un exèrcit de vuitanta mil homes (dos-cents mil segons els àrabs), va expugnar els passos de l'[[Amanos]] i va arribar a [[Alep]], conquerint la major part de [[Cilícia]]. El [[963]] [[Alep]], [[Antioquia de Cilícia|Antioquia]] i altres ciutats importants es van rendir o foren conquerides per assalt i Nicèfor va arribar fins a l'[[Eufrates]].
 
== Mort de Romà II==
El [[963]] va morir Romà II i el primer ministre Brindes, desconfiant del prestigi adquirit per Nicèfor, el va voler arruïnar i va fer propostes als generals [[Joan I Zimisces|Joan Zimisces]] i al seu germà Romà Curcues, lloctinents de Nicèfor, per aconseguir el seu propòsit, però els dos generals van posar al corrent al seu cap, i la conspiració va fracassar.
 
[[Fitxer:Entrance of the emperor Nikephoros Phocas (963-969) into Constantinople in 963 from the Chronicle of John Skylitzes.jpg|thumb|250px|Nicèfor travessa el pont per entrar a Constantinoble i apoderar-se del tron, l'estiu del 963.]]
[[Teofano]], la vídua de Romà II, va recompensar a Nicèfor amb el suprem comandament de tots els exèrcits a Àsia, amb autoritat de fet sobirana. Els partidaris de Nicèfor el pressionaven per assolir l'imperi per no deixar que una dona i dos infants tinguessin el govern en moments tan crucials. Nicèfor va accedir, es va proclamar emperador i va anar a Constantinoble per casar-se amb Teofano; fou coronat el mes de desembre del [[963]]. Els dos joves emperadors, [[Basili II de Bizanci|Basili II]] i [[Constantí VIII]] van romandre al tron només de nom.
[[Teòfano]], la vídua de Romà II, va recompensar Nicèfor amb el suprem comandament de tots els exèrcits a Àsia, amb autoritat sobirana de fet. Els partidaris de Nicèfor el pressionaven per assolir l'imperi i no permetre que una dona i dos infants tinguessin el govern en moments tan crucials. Nicèfor va accedir, es va proclamar emperador i va anar a Constantinoble per casar-se amb Teòfano; fou coronat el mes de desembre del [[963]]. A través del pacte matrimonial Nicèfor prometia assegurar la successió a la seva mort dels fills de Romà II, [[Basili II de Bizanci|Basili II]] i [[Constantí VIII]], i a canvi obtenia la legitimació del seu ascens al poder gràcies al matrimoni amb la vídua.{{sfn|Ostrogorsky|1969|p=284}}
 
El patriarca Poliectes, que era molt conservador i pensava que una vídua ho havia de ser per a sempre, va prohibir a Nicèfor besar l'altar, com diu el ritual ortodox, a no ser que fes penitència per aquest matrimoni. A més el patriarca tampoc aprovava que s'hagués saltat la norma segons la qual una dona no podia casar-se amb el padrí de bateig dels seus fills. Com a resposta Nicèfor va convocar un concili per deixar clar que, com que aquelles regles les havia creat l'[[Iconoclàstia|iconoclasta]] [[Constantí V]] ja no tenien validesa. Poliectes no va acceptar el concili com a legítim i va procedir a [[excomunió|excomunicar]] Nicèfor. Llavors [[Bardes Focas]] va declarar que Nicèfor no era padrí de cap dels nens de Teòfano i així es va reconciliar amb l'Església.{{sfn|Norwich|1993|p=192-194}}
Sota el general [[Joan I Zimisces|Joan Zimisces]] els bizantins van continuar les seves victòries a Cilícia i Síria. El [[964]] Nicèfor va tornar a la zona i en tres campanyes va conquerir [[Damasc]], [[Trípoli (Líban)|Trípoli]], [[Nisibis]] i moltes altres ciutats sirianes. Les darreres fortaleses a Cilícia es van rendir el [[965]]. Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan va haver de pagar tribut i va morir a Alep d'un atac d'hemiplegia, el febrer del [[967]], amb 51 anys. El va succeir el seu fill [[Saad al-Dawla Abul Maali Sharif]], tributari i després ([[882]]-[[886]]) vassall bizantí.
 
==Campanyes durant el seu regnat==
El [[968]] els grecs van creuar l'Eufrates i [[Setge d'Antioquia (969)|capturen Antiòquia]] el [[969]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=McGeer |nom=Eric |títol=Catalogue of Byzantine Seals at Dumbarton Oaks and in the Fogg Museum of Art: The East (continued), Constantinople and environs, unknown locations, addenda, uncertain readings |url=http://books.google.cat/books?id=-9IezYYSligC&pg=PA20&dq=antioch+1084&hl=ca&sa=X&ei=TdUVT_OoFoewhAfUycmTAg&ved=0CDoQ6AEwAQ#v=onepage&q=antioch%201084&f=false |llengua=anglès |editorial=Dumbarton Oaks |data=2005 |pàgines=p.20 |isbn=0884023095 }}</ref> i el califat semblava perdut però va morir Nicèfor: la seva dona Teofano, que se sentia abandonada, i l'ambiciós Joan Zimisces, van conspirar contra la seva vida; un grup d'assassins foren amagats a la residència de l'emperador a [[Constantinoble]]. Una nit, a un senyal convingut, Joan va creuar el [[Bòsfor]], va entrar a palau amb les complicitats internes especialment Teofano, i amb els que ja eren dins, i va anar a la cambra on dormia Nicèfor, que fou assassinat. Zimisces es va casar amb Teofania i fou proclamat emperador com [[Joan I Zimisces]].
Sota el general [[Joan I Zimisces|Joan Zimisces]] els bizantins van continuar les seves victòries a Cilícia i Síria. El [[964]] Nicèfor va tornar a la zona i en tres campanyes va conquerir [[Damasc]], [[Trípoli (Líban)|Trípoli]], [[Nisibis]] i moltes altres ciutats sirianes. Les darreres fortaleses a Cilícia es van rendir el [[965]]. Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan va haver de pagar tribut i va morir a Alep d'un atac d'hemiplegia, el febrer del [[967]], amb 51 anys. El va succeir el seu fill [[Saad al-Dawla Abul Maali Sharif]], tributari i després ([[882]]-[[886]]) vassall bizantí. El general Nicetes Chalkoutzes va recuperar Xipre.{{sfn|Treadgold|1997|p=948}}
 
==Mort de Nicèfor==
Entre les coses destacades del seu regnat la petició de l'emperador [[Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic]] que demanava la mà de Teofania, la filla de l'emperador Romà II i Teofano pel seu fill Otó (després també emperador com [[Otó II del Sacre Imperi|Otó II]]) per mitjà del bisbe [[Luitprand]] ([[968]]); l'emperador demanava les possessions bizantines a Itàlia com a dot de la princesa, possessions que no va obtenir.
Mantenir-se en el poder no li va resultar fàcil, a més de les guerres, va haver d'afrontar un període de males collites i fam; per tal de posar-hi remei va ordenar requisar algunes propietats dels monestirs, cosa que el va enemistar amb el clergat.
 
El [[968]] els bizantins van creuar l'Eufrates i [[Setge d'Antiòquia (969)|van capturar Antiòquia]] el [[969]]{{sfn|McGeer|2005|p=20}} i el califat semblava perdut però la campanya militar es va veure interrompuda per la mort de l'emperador. Nicèfor va morir assassinat al seu llit del palau. Es deia que la seva dona Teòfano se sentia abandonada, i l'ambiciós Joan Zimisces en acord amb l'emperadriu, van conspirar contra la seva vida. Un grup d'assassins van entrar vestits de dones i foren amagats a la residència de l'emperador a [[Constantinoble]] la nit del [[10 de desembre]] a l'[[11 de desembre]] del [[969]],<ref name="LD"/> a un senyal convingut, Joan va creuar el [[Bòsfor]], va entrar a palau i amb les complicitats dels que ja eren a dins va anar a la cambra on dormia Nicèfor, que fou assassinat. El seu cap fou tallat i exposat al públic i la resta del cos llançat per la finestra. Ala seva tomba van posar una inscripció que deia: «Ho vas conquerir tot llevat d'una dona».{{sfn|Lebeau|1770|p=98-99}} Poc després Zimisces es va casar amb la vídua Teòfano i fou proclamat emperador com a [[Joan I Zimisces]].
== Referències ==
 
{{referències}}
Entre les coses destacades del seu regnat està la petició de l'emperador [[Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic]] que demanava la mà de Teofania, la filla de l'emperador Romà II i Teòfano pel seu fill Otó (després també emperador com [[Otó II del Sacre Imperi|Otó II]]) per mitjà del bisbe [[Luitprand]] ([[968]]); l'emperador demanava les possessions bizantines a Itàlia com a dot de la princesa, possessions que no va obtenir.
 
==Característiques personals==
Nicèfor fou l'autor d'extensos tractats sobre estratègia militar, el més famós es va traduir al llatí amb el títol ''Praecepta Militaria'', que conté valuosa informació sobre l'art de la guerra a la seva època. El menys conegut es diu "Sobre les escaramusses" (títol original en grec: Περί Παραδρομής), sobre tàctiques de guerrilla per emprar en cas de d'haver-se de defensar contra la invasió d'un enemic superior. Hi ha historiador que creuen que aquest darrer llibre no fou escrit per ell sinó que algú altre ho va fer i li va dedicar; en aquest cas el possible autor podria ser el seu germà Lleó.{{sfn|Dennis|2008|p=139}}
 
Per altra banda es deia que Nièfor era un home molt devot i que va ajudar al seu amic el monjo [[Atanasi d'Athos|Atanasi]] a fundar el [[monestir de la Gran Laura]] al [[Mont Athos]].
 
El bisbe llombard Liutprand de Cremona, enviat com a ambaixador a Constantinoble per l'emperador germànic Otó, va deixar escrita la següent descripció de Nicèfor:
 
{{Caixa de citació
|
width=70%
|align=center
|citació= «Aquest Nicèfor m'ha semblat un veritable monstre. Té la mida d'un pigmeu, un cap gros, els ulls petits, la barba curta, ampla i espessa, de color blanca i negra, un coll fort i curt, els cabells molt llargs d'un negre intens, el color de la pell de tonalitat etiòpica i capaç de fer por a qui no el reconegui enmig de la foscor de la nit, panxut, les cames curtes, una vestimenta descolorida i desgastada, el calçat estrany una llengua picant i injuriosa, un esperit hipòcrita dissimulat.»
|font=<ref>Liutprandus Cremonensis Episcopus, ''Relatio De Legatione Constantinopolitana'' [http://www.documentacatholicaomnia.eu/04z/z_0922-0972__Liutprandus_Cremonensis_Episcopus__Relatio_De_Legatione_Constantinopolitana__MLT.pdf.html], segle X</ref>{{sfn|Mayr-Harting|2001|p=539–56}}}}
 
==Descendència==
Del seu primer matrimoni amb una tal Maleina, Nicèfor va tenir un fill anomenat Bardas Focas, que va morir abans del [[969]]. Amb la segona esposa, Teòfano, no va tenir cap fill.
 
{{commonscat}}
==Notes==
{{notes}}
== Referències ==
{{referències|2}}
==Bibliografia==
*{{ref-llibre|cognom=Lebeau|nom=Charles|títol="Histoire du Bas-Empire en commençant à Constantin le Grand", volum 13|editorial= Desaint & Saillant|any=1770}}
*{{ref-llibre|cognom= Dennis|nom=George T.|títol=Three Byzantine Military Treatises|lloc=Washington D.C.|editorial= Dumbarton Oaks|any= 2008}}
*{{ref-publicació|cognom= Mayr-Harting|nom=H:|títol= Liudprand of Cremona’s Account of his Legation to Constantinople (968) and Ottonian Imperial Strategy|data=2001|publicació= English Historical Review}}
*{{ref-llibre|cognom=McGeer |nom=Eric |títol=Catalogue of Byzantine Seals at Dumbarton Oaks and in the Fogg Museum of Art: The East (continued), Constantinople and environs, unknown locations, addenda, uncertain readings |url=http://books.google.cat/books?id=-9IezYYSligC&pg=PA20&dq=antioch+1084&hl=ca&sa=X&ei=TdUVT_OoFoewhAfUycmTAg&ved=0CDoQ6AEwAQ#v=onepage&q=antioch%201084&f=false |llengua=anglès |editorial=Dumbarton Oaks |any=2005 |isbn=0884023095 }}
*{{ref-llibre|cognom=Norwich|nom=John Julius|títol=Byzantium: The Apogee"|editorial= Penguin|any=1993|isbn= 0-14-011448-3}}
*{{ref-llibre|cognom=Ostrogorsky|nom= George|títol=History of The Byzantine State|lloc= New Brunswick|editorial= Rutgers University Press|any=1969|isbn= 0-8135-0599-2}}
*{{ref-llibre|cognom=Treadgold|nom= W. (1997)|títol=A History of the Byzantine State and Society|editorial= Stanford University Press|any=1997|isbn= 0-8047-2421-0}}
*{{ref-llibre|cognom=Vasiliev|nom=A.A.|títol="Byzance et les Arabes", volum II:« Les relations politiques de Byzance et des Arabes à L'époque de la dynastie macédonienne (867–959)»|lloc=Brussel·les|editorial=Henri Grégoire, Marius Canard: Éditions de l'Institut de Philologie et d'Histoire Orientales|any=1968}}
*{{Ref-llibre |cognom=Willetts |nom=R. F. |títol=The Civilization of Ancient Crete |url=http://books.google.cat/books?id=b2Y1E4Qi8eoC&pg=PA213&dq=crete+961&hl=ca&sa=X&ei=9O5dU7XnCKb70gX074DwAw&ved=0CC8Q6AEwADgK#v=onepage&q=crete%20961&f=false |llengua=anglès |editorial=University of California Press|any=1977|isbn=0520034066}}
{{Emperadors bizantins}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Nicefor 2}}
4.992

modificacions