Bernat Lafuente Ferriols: diferència entre les revisions

Tornat a València, s'incorporà al Departament de Química Vegetal del [[CSIC]], fundat el 1957 i dirigit per [[Eduardo Primo Yúfera]], l'activitat del qual es circumscrivia aleshores al tractament dels [[cítrics]], de l'[[arròs]] i de l'[[orxata de xufa]]. Aquí va assumir la direcció dels projectes per a la comercialització de l'orxata, i participà en un estudi interdisciplinari, en col·laboració amb altres centres del CSIC, per a determinar les «modificacions dels constituents químics dels aliments en els processos de conservació i la seua relació amb la qualitat».<ref name="CSIC" /> Una altra línia desenvolupada sota la seua direcció va ser la que els investigadors denominaren «procés DSDA», acrònim de la seqüència operativa «desaromatització-sulfitació-dessulfitació-aromatització», una idea original per a la conservació òptima a temperatura ambient de les característiques organolèptiques del [[most]] del [[Raïm (fruit)|raïm]] i del suc de [[taronja]].

 

 

Va ser un pioner en el perfeccionament de la tècnica de [[congelació d'aliments]], i especialment la del procés de comercialització de fruites i hortalisses congelades, i la va posar en pràctica mitjançant la fundació d'una empresa, Frudesa, que gràcies a la innovadora tecnologia desenvolupada per ell arribà a disposar d'un miler de treballadors i a estendre la seua xarxa de distribució per tot el mercat espanyol.<ref name="CSIC" />