Diferència entre revisions de la pàgina «Tercera Guerra Carlina»

cap resum d'edició
m (Així el text acompanyant apareix en català)
{{Infotaula guerres carlines}}
[[Fitxer:ConstCATMonso1535.png|thumbnail|right|[[Constitucions de Catalunya]] de [[1585]].]]
La '''tercera guerra carlina''' fou una [[guerra civil]] espanyola que va tenir lloc del [[1872]] al [[1876]]. El pretenent al tro del Regne d'Espanya [[Carles de Borbó i Austria-Este|Carles VII]] va cridar a la revolta el [[15 d'abril]] de [[1872]] i va ser escoltat pel [[País Basc]], [[Catalunya]] i també es van aixecar partides a altres llocs.
 
Un dels motius que va empènyer alguns sectors de Catalunya a sumar-se a la revolta, va ser la promesa de restauració de les [[Constitucions catalanes]], abolides pels [[Decrets de Nova Planta]] de Felip V ([[1714]]).
 
== Antecedents ==
Després de la proclamació de la [[Primera República Espanyola]] al febrer de [[1873]], molts monàrquics isabelins es van passar al bàndol carlista, augmentant amb la insurrecció [[cantonalisme|cantonalista]]. Per contra, el cop de [[Manuel Pavía|Pavía]] al gener de 1874 i el pronunciament d'[[Arsenio Martínez Campos]] el [[29 de desembre]] de [[1874]], que va conduir la restauració de la dinastia caiguda el 1868 en la persona d'Alfons XII, van contribuir a restar forces als carlistes, així com l'acostament al Vaticà del Govern espanyol, i el reconeixement d'[[Alfons XII]] per part de [[RamónRamon Cabrera]] que va publicar un manifest [[s:A la Nación|''a la Nació'']] i un altre dirigit [[s:Al Partido Carlista|''al Partit Carlista'']].
 
== La guerra contra Amadeu de Savoia ==
El 1872 els carlins catalans van ser els primers de llençar-se al carrer per defensar la causa de [[Carles de Borbó i Austria-Este|Carles VII]]. [[Joan Castells i Rossell|Joan Castells]], que havia estat detingut després [[Revolució de 1868|del destronament]] d'[[Isabel II d'Espanya]] i empresonat al [[castell de Montjuïc]], fou alliberat en 6 d'abril de 1872, aixecant-se immediatament i formant una partida de 500 homes, i sent nomenat capità general dels carlins a la província de [[Barcelona]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Clemente |nom=José Carlos |títol=Seis estudios sobre el Carlismo |url=http://books.google.cat/books?id=NRaUeud2Im8C&pg=PA54&dq=1872+tarrassa+carlista&hl=ca&sa=X&ei=8V9gUeHlFI6M7Ab_gIGIAw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=1872%20tarrassa%20carlista&f=false |llengua= |editorial=Huerga y Fierro Editores |data=1999 |pàgines=54 |isbn=8483741520}}</ref> Després del [[Batalla d'Oroquieta|desastre d'Oroquieta]], els carlistes basco-navarresos es van rendir i el pretendent va haver de tornar a fugir a França. Per tant, després d'això els únics que mantenien la causa carlina armada a Espanya eren els catalans.
 
Els objectius dels carlins eren hostilitzar les forces de l'ordre i les poblacions fidels al govern, dificultar les comunicacions i imposar la seva legalitat, recaptar fons per al seu manteniment,<ref>[[#impacte|Sanllehí (2001)]]:p.145</ref> amb dos tipus de partides, les de reduït nombre i que es dediquendedicaven a hostilitzar les petites poblacions, efectuant baixades al pla i evitant l'enfrontament directe amb l'exèrcit o milícies, i les de contingents més nombrosos, que, al comandament de personatges com [[Martí Miret i Queraltó|Martí Miret]], Joan Castells o [[Francesc Savalls i Massot|Francesc Savalls]], recorrenrecorrien el Principat i sóneren reforçades ocasionalment per les partides «locals» citades anteriorment, de fins a dos mil, però el més freqüent era que les partides fossin d'alguns centenars d'homes.<ref>[[#impacte|Sanllehí (2001)]]:p.146</ref>
 
Després de la campanya de recaptació de l'estiu el [[1872]], que inclogué el fracàs de l'[[assalt de Terrassa]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Sanllehí i Bitrià |nom=Enric |article=Què volien aconseguir els carlins el 22 de juliol de 1872? |url= |llengua= |consulta=1/1/2013 |publicació=Terme |volum= |exemplar=n.17 |data=2002 |pàgines=p.79 }}</ref> el pretendent carlí Carles VIII impulsà la lluita a [[Catalunya]] enviant-hi el seu germà [[Alfons Carles de Borbó i Austria-Este|Alfons Carles de Borbó]] provinent del [[Vallespir]], que va entrar a [[Catalunya]] el [[30 de desembre]], per trobar-se amb Francesc Savalls al santuari de Finestres, el 8 de gener de [[1873]]. Un cop al país va destituir el general Joan Castells, comandant general de la Provínciaprovíncia de Barcelona, nomenant [[Jeroni Galceran i Terrés|Jeroni Galceran]] com a comandant en cap de la Provínciaprovíncia de Barcelona,<ref name=cincvuittres>[[#Abellan|Abellan (2006)]]:p.583</ref> i que havia estat ferit a Santa Pau el [[10 de gener]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Roma |nom=Juan Maria |títol=Recuerdo del Aplech de Vinyolas. Album de Homenaje a Don Jerónimo Galcerán |editorial=Biblioteca tradicionalista |data=1912 |pàgines= |isbn=}}</ref>
 
El 27 de gener tot l'exèrcit carlí de la província de Barcelona es reuní a [[Moià]] des del [[Penedès]],<ref name=tresquatre>[[#Narracion|Cuerpo de estado mayor (1887)]]:p.34-35</ref> a les ordres de Jeroni Galceran, juntament amb altres cabdills com Vila de Prat, Masachs, Camps o el mateix Miret. En total sumaven 1.000 homes i 50 cavalls.
El general [[Francesc Vallès Roselló]] fou ferit en l'[[acció de la Pobla de Granadella]] i [[Francesc Tallada i Forcadell]] prengué el comandament de les seves forces, combatent contra els republicans a [[Margalef]], [[Cardó]] i [[la Palma]]; feu una incursió a la [[província de Lleida]], i malgrat veure's perseguit per quatre columnes enemigues, el [[6 de desembre]] de 1872 a [[Móra d'Ebre]] i el 8 del mateix mes es presentà a l'[[Ermita de la Providència]], entrant després a [[Montblanc]] i la [[Selva del Camp]]. Desarmà als voluntaris republicans de [[Riudecols]] i de [[El Perelló]]. En la [[batalla de la Pileta]], el [[8 de març]] de [[1873]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Vallverdú i Martí |nom=Robert |títol=El Tercer Carlisme a les Comarques Meridionals de Catalunya, 1872-1876 |url=http://books.google.cat/books?id=vhPjAAAAMAAJ&q=Francesc+Tallada+pileta+1873&dq=Francesc+Tallada+pileta+1873&hl=ca&sa=X&ei=JJZIUr2QF6nm7AaIj4CQAw&ved=0CDQQ6AEwAA |llengua= |editorial=Publicacions de l'Abbadia de Montserrat |data=1997 |pàgines=400 |isbn=8478267859}}</ref> fou ferit i mort d'un tret de bala.
 
Després de fracassar en el [[Batalla de Puigcerdà (1873)|setge de Puigcerdà]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Sánchez i Carcelén |nom=Antoni |article=Resistir és vèncer: el setge carlí de Puigcerdà durant la Setmana Santa de 1873 |url=http://www.raco.cat/index.php/annalsCER/article/viewFile/225237/333441 |llengua= |consulta=15/1/2013 |publicació=Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès |volum= |exemplar=2008-2009 |data=2010 |pàgines=p.197-215 |ref=Sanchez}}</ref> en la [[batalla d'Alpens]], les forces de l'[[Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este|Infant Alfons]] i de [[Francesc Savalls]] derrotaren una columna liberal comandada pel [[Josep Cabrinetty i Cladera|brigadier Cabrinetty]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Grau |nom=Jaume |títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana |url=http://books.google.cat/books?id=cY3FeeZ-46oC&pg=PA92&dq=batalla+d'alpens&hl=ca&sa=X&ei=U6b1UNiMOYrB2wXlj4HgBA&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=batalla%20d'alpens&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=2007 |pàgines=p.9 |isbn=}}</ref> que disposava de 15001.500 homes, 70 cavalls i dues peces d'artilleria.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Clemente |nom=José Carlos |títol=Los carlistas |url=http://books.google.cat/books?id=iZAuWHf3nawC&pg=PA84&dq=albiol+cerc%C3%B3s&hl=ca&sa=X&ei=qhjlUJjtIpGN0wXa64DgBQ&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=albiol%20cerc%C3%B3s&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones AKAL |data=1990 |pàgines=p.85 |isbn=8470902326}}</ref>
 
El 16 de juliol [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Carles VII]] torna a Navarra,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gonzalez Chamorro |nom=Javier |títol=Bitarte: humanidades e historia del conflicto vasco-navarro : fueros, constitución y autodeterminación |url=http://books.google.cat/books?id=YgkZoOjO3gMC&pg=PA177&dq=Carlos+VII+julio+1873&hl=ca&sa=X&ei=7foaT4PKBsrLhAeZuZisDA&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Carlos%20VII%20julio%201873&f=false |llengua=castellà |editorial=Chamorro Ediciones |data=2009 |pàgines=p.177 |isbn=8461307119 }}</ref> i es va reactivar la revolta al País Basc i Navarra.<ref name=Oyarzun>[[#Oyarzun|Oyarzún (1969)]]:p.377</ref> Carles VII establí la capital a [[Estella-Lizarra]] i iniciant un nou [[Setge de Bilbao (1873)|Setge de Bilbao]].
Les tropes dels carlins catalans comandades per [[Rafael Tristany]] prengueren [[Castellciutat]],<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Els Castells Catalans |volum=vol.6 |url=http://books.google.cat/books?id=cdcpAQAAMAAJ&q=tristany+1874+castellciutat&dq=tristany+1874+castellciutat&hl=ca&sa=X&ei=o4MKUtr1GYuS7Abi5IDwDA&ved=0CEYQ6AEwAw |llengua= |editorial=R. Dalmau |data=1979 |pàgines=1190 |isbn=}}</ref> [[Vic]], [[Manresa]] i [[Presa d'Olot|Olot]] davant la impotència i desesperació dels govern de Madrid. Aquestes conquestes oferiren als carlins el domini d'una gran part de tota la Catalunya interior mentre les forces lleials al govern de Madrid amb prou feines tenien capacitat per assegurar les ciutats costaneres.
 
El primer acte simbòlic de la restauració de les institucions constitucionals pròpies de Catalunya pels carlins fou la jura dels furs. Seguidament i a fe de restaurar les institucions constitucionals de Catalunya abolides després del 1714, els carlins restauraren oficialment la Diputació General de Catalunya l'[[1 d'octubre]] de [[1874]].<ref name=Guinovart>{{ref-llibre|cognom=Guinovart i Escarré |nom=Joan |títol=Tomàs Caylà: un home de la terra |url=http://books.google.cat/books?id=XiGcX2kOeOYC&pg=PA34&dq=olot+guerra+carlina&hl=ca&sa=X&ei=uGsvT5fJHJS5hAeL9IDxCg&ved=0CE8Q6AEwBQ#v=onepage&q=olot%20guerra%20carlina&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=1997 |pàgines=p.34 |isbn=8492147679 }}</ref> En fou declarat President el general [[Rafael Tristany i Parera]], que jurà els furs a [[Olot]],<ref name=Guinovart/> i aquest seria seguit després per [[Francesc Savalls i Massot|Francesc Savalls]]. La restitució de la Diputació General de Catalunya es va aconseguir gràcies al decret que el pretendent carlí [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Carles VII]] havia signat el 26 de juliol de 1874 on confirmava la promesa de restauració de les antigues llibertats de Catalunya. La seu de la Diputació va quedar establerta provisionalment a [[Sant Joan de les Abadesses]], des d'on es publicà el ''Boletín Oficial del Principado de Cataluña'' des del desembre de 1874 al març de 1875.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grau |nom=Jaume |títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana |url=http://books.google.cat/books?id=cY3FeeZ-46oC&pg=PA109&dq=Arsenio+Mart%C3%ADnez+Campos+1874+monarquia++Alfonso+XII&hl=ca&sa=X&ei=E74XUcv3F6SW0QWO1oCoCw&ved=0CEsQ6AEwBA#v=onepage&q=Arsenio%20Mart%C3%ADnez%20Campos%201874%20monarquia%20%20Alfonso%20XII&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=2007 |pàgines=p.106 |isbn=8497912659}}</ref>
 
A primers de 1874 [[Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este]], germà de Carles VII es trasllada a la zona Centre organitzant les forces carlines de València i Aragó, creant la divisió del Maestrat i nomenat comandant general de la mateixa al Brigadier [[Francesc Vallès Roselló]], i integrant en la mateixa a la brigada Castelló, comandada per [[Pascual Cucala Mir]].
El general Montenegro, cap de les forces liberals que operaven a la província de Castelló, va detectar que les forces carlines al Maestrat es dirigien al sud, cap a la província de València i es va posicionar a l'Alcora, ocupant el [[13 de juliol]] l'ermita de Sant Cristòfol, i a la nit forces carlines es van situar per l'antic camí de Lucena. Al matí del 14 té lloc la [[batalla d'Alcora (1874)|batalla d'Alcora]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balbás |nom=Juan A. |títol=El libro de la provincia de Castellón |url=http://books.google.cat/books?id=HSFWFiHdBWgC&pg=PA579&lpg=PA579&dq=montenegro+castellon+1874&source=bl&ots=lvjYq3kMU2&sig=39QkL6SuEULm8bDLs9cSeA3anrs&hl=ca&sa=X&ei=XXCYUfurKtKf7Aac6oHABw&ved=0CEYQ6AEwAg#v=onepage&q=montenegro%20castellon%201874&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial MAXTOR |data=2003 |pàgines=572-573 |isbn=}}</ref> amb la retirada carlina, però Alfons va creuar la serra Espadà fins a Segorb, sense trobar resistència, assetjant Terol, que no va arribar a prendre i [[Presa de Conca|ocupant Conca]] el 15 de juliol.<ref>{{ref-web|url=http://eldiadigital.es/not/2967/ |títol=El saqueo carlista de julio de 1874, una de las mayores afrentas a Cuenca |consulta=2/9/2013 |obra= |editor=El dia digital |data=14/7/2010 |llengua=castellà }}</ref>
 
Durant el 1875 la guerra la dominen els liberals, i els carlins s'anaren rendint o travessant la frontera, resistint en progressiva decadència i abandonant el [[País Valencià]] en direcció a [[Catalunya]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Escrig Fortanete |nom=Joaquim |títol=Llucena: una historia de l'Alcalatén: sociedad, poblamiento y territorio |url=http://books.google.cat/books?id=tmV918_0LmcC&pg=PA433&lpg=PA433&dq=1875+general+Montenegro+castellon&source=bl&ots=TsKvMcypio&sig=YHYDEyw7z2iVa0XLu59XEnRmq6w&hl=ca&sa=X&ei=5FIOUviNO4re7AaWxICQDw&ved=0CHMQ6AEwCA#v=onepage&q=1875%20general%20Montenegro%20castellon&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat Jaume I |data=1998 |pàgines=434-435 |isbn=8480211725}}</ref> després de la derrota de l'[[Exèrcit carlí del Centre]] d'[[Antonio Dorregaray y Dominguera|Antonio Dorregaray]] a la [[batalla d'Alcora (1875)|batalla d'Alcora]] contra el general Montenegro el [[27 de maig]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balbás |nom=Juan A. |títol=El libro de la provincia de Castellón |url=http://books.google.cat/books?id=HSFWFiHdBWgC&pg=PA867&dq=montenegro+alcora+1874+Dorregaray&hl=ca&sa=X&ei=vFEOUtXhNK6Q7Ab_hIDYDg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=montenegro%20alcora%201874%20Dorregaray&f=false |llengua=castellà |editorial=Maxtor |data=2009 |pàgines=544 |isbn=8497615999}}</ref> fins que enel febrer de [[1876]] es dóna la guerra per acabada i Carles VII travessa la frontera.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rodríguez Vives |nom=Conxa |títol=Ramón Cabrera, a l'exili |url=http://books.google.cat/books?id=gmAqZ8IYn0EC&pg=PA182&dq=Francesc+Vall%C3%A8s+1874+carlista&hl=ca&sa=X&ei=r2mYUfqOMY-h7Abk6oCgDg&ved=0CE0Q6AEwAw#v=onepage&q=Francesc%20Vall%C3%A8s%201874%20carlista&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1989 |pàgines=183 |isbn=8478260293}}</ref>
 
==Revolució cantonal==
L'any [[1873]] aparegué el [[Cantonalisme]], un moviment o aixecaments o insurreccions populars que va tenir lloc en diverses localitats del [[País Valencià]], d'[[Andalusia]] i especialment de [[Cartagena]],. ambEl seu objectiu era instaurar un règim federal per als antics estats històrics, les províncies i els municipis (els ''cantons''). Es deu a unes aspiracions autonimistesautonomistes propiciades pels republicans federals intransigents.<ref>[[#Martí|Martí (2007)]]:p.42</ref> La revolta fou ràpidament aixafadaesclafada militarment, tret de Cartagena, que oferí una [[Setge de Cartagena|forta resistència]] i caigué el gener de [[1874]].<ref>[[#Martí|Martí (2007)]]:p.68</ref>
 
==Restauració borbònica==
El [[pronunciament]] d'[[Arsenio Martínez-Campos Antón|Arsenio Martínez Campos]] el 1874 [[Restauració borbònica|restablí la monarquia]] i la [[Dinastia Borbó|dinastia borbònica]] en el fill d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], el rei [[Alfons XII d'Espanya]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Grau |nom=Jaume |títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana |url=http://books.google.cat/books?id=cY3FeeZ-46oC&pg=PA109&dq=Arsenio+Mart%C3%ADnez+Campos+1874+monarquia++Alfonso+XII&hl=ca&sa=X&ei=E74XUcv3F6SW0QWO1oCoCw&ved=0CEsQ6AEwBA#v=onepage&q=Arsenio%20Mart%C3%ADnez%20Campos%201874%20monarquia%20%20Alfonso%20XII&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=2007 |pàgines=p.109 |isbn=8497912659}}</ref>
 
El gener de [[1875]] la columna de Martí Miret va [[Assalt de Granollers|assaltar Granollers]],<ref>{{ref-web|url=http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/13695/carlins/prenen/granollers |títol=Els carlins prenen Granollers |consulta=1/1/2013 |obra= |editor=Nació Digital |data=27/06/2012 |llengua= }}</ref> i finalment la guerra a Catalunya acabà l'estiu de [[1875]] quan [[Olot]] i [[La Seu d'Urgell]] van caure en mans de les tropes isabelines d'[[Arsenio Martínez-Campos Antón|Arsenio Martínez-Campos]] i [[Joaquim Jovellar i Soler]],<ref name=HPE>{{Ref-llibre |cognom=Avilés Farré |nom2=Juan |cognom2=Elizalde Pérez-Grueso |nom3=María Dolores |cognom3=Sueiro Seoane |nom=Susana |títol=Historia política de España, 1875-1939 |url=http://books.google.cat/books?id=c4PpYAZjbTsC&pg=PA45&dq=olot+martinez+campos+1875&hl=ca&sa=X&ei=j3AvT8yiIMm2hAfIsaDbCg&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=olot%20martinez%20campos%201875&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones AKAL |data=2002 |pàgines=vol.1, p.45 |isbn=8470903209 }}</ref> i a [[Navarra]] i elal [[País Basc]] l'ofensiva s'inicià l'hivern de 1875, i s'acabà quan Arsenio Martínez-Campos va entrar a la vall del [[Bidasoa]], i [[Fernando Primo de Rivera y Sobremonte]] a Estella-Lizarra, la capital del [[carlisme]], que va caure el [[19 de febrer]] de [[1876]].<ref name=HPE/> El propi [[Alfons XII d'Espanya]] va posar-se al capdavant dels dos exèrcits, que prengueren [[Donostia]] i [[Pamplona]], i [[Ramon Cabrera i Grinyó]] i va reconèixer com a rei a Alfons XII.<ref name=HPE/>
 
== Fronts de combat ==
Després del fracàs del primer aixecament al País Basc i Navarra, el pretendent va destituir a la majoria dels caps militars i va establir el 18 de desembre com a data per a la nova revolta. Entre les nombroses partides que es van aixecar va destacar la del Capellà Santa Cruz. Durant el desembre i els primers mesos de 1873 els [[carlistes]] van tornar a aixecar nombroses partides a la regió. El 5 de maig de [[1873]] es va produir una important victòria a Eraul, [[Navarra]], quan les forces de Dorregaray, Rada i altres líders [[carlistes]] van vèncer a les tropes de Navarro, a les quals van produir nombroses baixes i presoners. Aquesta victòria al costat d'altres com la de Belabieta o [[Mañeru]] va donar ales al carlisme al País Basc.
 
El pretendent va tornar a entrar al juliol de 1873 a Espanya, i a l'agost els carlistes van conquerir [[Estella]], que van convertir en la seva capital, però van fracassar en els intents de conquerir [[Bilbao]]. Al setembre de 1874, els carlistes mantenien 24.000 homes armats i ocupaven gairebé per complet el País Basc i Navarra, excepte les capitals. Es va establir així un veritable Estat carlista que tenia la seva base en les diputacions forals i en el qual Carles VII era el cap d'Estat i estava al capdavant d'un Govern compostcomposat per tres secretaries d'Estat: Guerra, Negocis Estrangers i Estat, i, Gràcia, Justícia i Hisenda. El nombre de carteres augmentaria posteriorment fins a cinc. Existia també un Codi Penal, Tribunal Suprem de Justícia, Duanes, servei de correus, i el 1874 es va establir una universitat a [[Oñati]].
 
Després de la fi de la guerra a Catalunya al novembre de 1875, l'exèrcit governamental es va concentrar en el front del nord i al gener de 1876 va començar una gran ofensiva que va portar a conquerir Estella-Lizarra al febrer, sent forçat el pretendent a creuar la frontera el 28 de febrer de 1876, el dia que Alfons XII entrava a [[Pamplona]].
 
=== Front Est ===
A Catalunya, l'aixecament es va realitzar fins i tot abans de la data que havia designat el pretendent. [[Joan Castells i Rossell|Joan Castells]], al capdavant de 70 homes, es va revoltar uns dies abans.
 
El pretendent va nomenar al seu germà Alfons Carles com a capità general de Catalunya, encara que fins a cap d'any no va creuar la frontera i va ser [[Rafael Tristany]] qui va assumir transitòriament el lloccàrrec. Encara que es van formar partides guerrilleres en gairebé totes les comarques catalanes, no es va arribar a organitzar una estructura militar comuna. La revitalització de la insurrecció en el front nord i l'arribada d'[[Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este|Alfons Carles]] el desembre de 1872 van reactivar les partides carlistes a Catalunya, al mateix temps que la partida de [[Pasqual Cucala Mir]] aconseguia el suport popular en el [[Maestrat]] i es formaven unes altres fins a totalitzar uns 3.000 homes. A la [[província de València]], els carlistes mantenien 2.000 homes armats en diverses partides i a la província d'Alacant uns 850.
 
El general [[Marco de Bello]] havia organitzat la divisió aragonesa i l'administració civil i militar de la regió. Malgrat aquesta organització tenien seriosos problemes per pagar als soldats i armar-los ja que s'armaven amb el robat a l'enemic o comprades a l'estranger. Va organitzar diversos batallons carlistes i les companyies del Pilar que eren soldats de preferència dins de l'exèrcit carlista del Centre. Va perdre alguns combats com a [[Casp]], però va poder rebutjar un atac dels republicans a [[Cantavella]]. Les partides en el Maestrat van anar augmentant i barrejant-se amb les d'[[Aragó]], [[Catalunya]], [[Conca (Castella - la Manxa)|Conca]] i [[Albacete]]. Així per exemple, la partida de [[Pasqual Cucala Mir|Cucala]] entrava i sortia de [[Catalunya]]. L'any 1874, l'infant Alfons va enviar els homes de Vallès (carlistes de [[Tarragona]]) a reforçar els homes del [[Maestrat]]. Els carlistes van poder arribar a crear un miniestat amb centre a [[Cantavella]] que, després de ser assetjada, va haver de capitular el [[6 de juliol]] del [[1875]].
1.440

modificacions