m
cap resum d'edició
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
|
==Cinema del colonialisme francès==
En el cas de [[França]], la producció de cinema colonial representava entre el 5% i el 6,5% de la indústria cinematogràfica del país entre la [[Primera Guerra Mundial]] i la [[Segona Guerra Mundial|Segona]].<ref>Claude Liauzu, ''La société française face au racisme'', Bruxelles, Éditions Complexe, 1999, 190 p. (ISBN 2870277423) (p. 66)</ref> En paraules del crític David Henry Slavin, "El cinema colonial ajudava a amagar la realitat que la civilització francesa imposava un estatus inferior a les dones i els pobles de color, un estatus que ressentien i que lluitaven per enderrocar."<ref>SLAVIN, David Henry. ''Slavin, David Henry, ''Colonial cinema and imperial France, 1919-1939: white blind spots, male fantasies, settler myths'', Baltimore : Johns Hopkins University Press, 2001. (p. 199)</ref>
==Cinema del colonialisme espanyol==
Tot i que és un dels cinemes colonials europeus menys estudiats,<ref>[Fwww.casaarabe.es%2Fdocuments%2Fdownload%2F969&ei=bJLTVeTOC4Hqaq6_tuAF&usg=AFQjCNEuefequD9XxJlBs-k6zuYyyQgggA&bvm=bv.99804247,d.d2s Presentació del llibre ''La llamada de África''.]</ref> recentment s'han dedicat un nombre d'estudis al cinema de propaganda espanyol a llocs com el [[Rif]] o els territoris que avui en dia conformen [[Guinea Equatorial]]. Entre d'altres temàtiques sobre les graviten el cinema de producció espanyola estan l'[[orientalisme]] (el "misteri" de la ciutat de [[Tànger]]) o el [[militarisme]]. La major part d'elles són [[documental]]s, els més rellevants dels quals són ''El barranco del Lobo'', ''Campaña del Rif'', ''Desembarco en Alhucemas'', mentre que no hi ha gaires films de ficció. Entre aquests darrers es poden destacar ''La España trágica'', ''La canción de Aicha'', ''Harka'', ''[[Raza]]'' i ''El misterio de Tánger''.<ref>http://www.uemcom.es/la-llamada-del-cine-colonial-espanol</ref>
==Bibliografia==
| |||