Ilercavons: diferència entre les revisions

Els '''ilercavons''' foren una tribu [[ibers|ibèrica]] entre els [[segle VI aC|segles VI]] i [[segle I aC|I aC]]. Abastava aproximadament el territori entre el [[Collcoll de Balaguer]], [[Sagunt]] i [[Mequinensa]]. La denominació ''Ilercavònia'' apareix en textos i documents [[Antiga Grècia|grecs]] i [[Antiga Roma|romans]].

El seu origen probable és el poble dels [[ilaraugats]], esmentat per [[Hecateu de Milet]] al segle VI aC. Vers el [[segle III aC]], aquest poble s'hauria dividit en dues branques, els ilercavons de la costa, i els [[ilergets]] de l'interior. Els ilercavons s'haurien estès, aleshores, fins a les aigües del riu [[Guadalop]], que farien de frontera amb els [[Sedetanssedetans]].

[[Plini el Vell]] i [[Claudi Ptolemeu]] fan referència als ilercavons. El primer els situa des del riu ''Udiva'' (possiblement, el [[riu Millars]]) fins passat l'[[Ebre]]. Ptolomeu anomena el cap i el port ''Tenebri'' (possiblement, [[Orpesa]]), la desembocadura de l'Ebre i les ciutats de ''Cartago Vetus, Biscargis, Theana, Adeba, Tiarulia i Sigarra''. Si acceptéssim que ''Cartago Vetus'' es [[Cantavella]] —com, de vegades, s'ha anat sostenint, amb fonaments escassos—, els ilercavons comptarien amb una dilatada superfície en la zona muntanyenca de l'interior, on s'haurien estès fins a les aigües del riu [[Guadalop]], que farien de frontera amb els [[Sedetanssedetans]]. Se suposa que el límit entre els ilercavons i els ilergets és la [[serra de la Llena]], i que el [[Collcoll de Balaguer]] els separa dels [[cossetans]]. En general, es pot dir que vivien al sud de Catalunya i nord del País Valencià (la planaPlana, a Castelló) fins a la [[serra d'Almenara]]. El riu Ebre era el centre dels seus territoris i una via bàsica de comunicació i comerç.

* ''[[Cherronesus]]'' (possiblement, [[Peníscola]]).

* ''[[Osicerda]]'' o ''[[Osikerda]]'' (a la riba dreta de l'Ebre, entre Tortosa i Saragossa), situació desconeguda, podria ubicar-se a [[Xerta]].

*[[Castellet de Banyoles]] ([[Tivissa]]). Declarat Monument Històric el 1978 (BOE 15/12/1978), és sense cap dubte un dels nuclis ibèrics més importants de Catalunya.

*Sant Miquel ([[Vinebre]]).

*[[Castellot de la Roca Roja]] ([[Benifallet]]).<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Gracià| nom = Oriol | article = En el país dels ilercavons | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 86 data = desembre 2009 | pàgines = p. 68-69 |issn = 1695-2014}}</ref>

*Coll del Moro ([[Gandesa]]).

*Tossal del Moro ([[Batea]]).

*Poblat de l'Assut ([[Tivenys]]).

*Jaciment arqueològic del barranc de les Fonts ([[Xerta]]). Protegit com a BCIL pel POUM de Xerta malgrat que, als anys 60, un 80% del jaciment va quedar destruït per les obres de captació del [[canal Xerta-Sénia]].

*Poblat de les Planetes ([[Bítem]], Tortosa).

*[[Castell d'Amposta|Castell]] d'[[Amposta]]. Substrat arqueològic inferior.

*Poblat de la Ferradura ([[Ulldecona]]).

*Poblat iber del Puig de la Misericòrdia i torre de defensa dedel ''el Perengil'' ([[Vinaròs]]).

I les [[necròpolis]] de [[Mianes]] ([[Santa Bàrbara]]), del Masmas de Mussols ([[l'Aldea]]) i de l'Oriola ([[Amposta]]).

* [[Falcata del Museu de les Terres de l'Ebre]].

* [http://www.mac.cat/cat/Rutes/Ruta-dels-Ibers/Els-ilercavons Els ilercavons - Museu d'arqueologia de Catalunya].

*[http://arkeotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm Mapa detallat dels pobles d'Ibèria preromans (200aC200 aC)].

*[http://ilercavonia.wikia.com/wiki/P%C3%A0gina_principal Projecte Ilercavònia].