Dret diví dels reis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
El '''dret diví dels reis''' és una doctrina política i religiosa europea darrera de l'[[autocràcia|absolutisme polític]]. Se sol associar amb el període [[edat mitjana|medieval]] i amb l'[[Antic Règim]]. Es pot resumir en la idea que el [[monarca]] deu només el seu dret a governar a [[Déu]], no pas a la voluntat dels seus súbdits, a l'[[aristocràcia]] o a cap altra forma d'[[autoritat]] existent, i que per tant qualsevol intent de restringir el poder reial o d'obligar a abdicar el monarca va en contra de la voluntat de Déu.
 
Tot i ser una filosofia amb una llarga tradició al continent europeu, a l'edat mitjana ja es van alçar veus importants contràries a aquesta idea. [[Tomàs d'Aquino]] acceptava la revolta contra el rei o fins i tot el [[regicidi]] en casos de mal govern. El [[Vaticà]] encara manté aquesta doctrina en el nomenament i justificació del poder del [[Papa]]. De manera similar, al [[Japó]] l'emperador es considera descendent de la deessa [[Amaterasu]], relació amb la divinitat que legitimitza la seva dinastia.
 
La monarquia [[Regne Unit|britànica]] encara conserva el simbolisme inherent a aquesta doctrina, com es pot veure en la seva cerimònia de coronació, en la qual l'[[Arquebisbe de Canterbury]] els ''ordena'' reis [[dei gratia|per la gràcia de Déu]], l'abreviació ''D.G.'' posada rere el nom en les monedes. El seu lema reial és [[Dieu et mon droit]], ''Déu i el meu dret''. La majoria de monarquies europees tracen una geneaologia mítica que els enllaça amb el [[rei David]].
El [[Vaticà]] encara manté aquesta doctrina en el nomenament i justificació del poder del [[Papa]]. De manera similar, al [[Japó]] l'emperador es considera descendent de la deessa [[Amaterasu]], relació amb la divinitat que legitimitza la seva dinastia.
 
La monarquia [[Regne Unit|britànica]] encara conserva el simbolisme inherent a aquesta doctrina, com es pot veure en la seva cerimònia de coronació, en la qual l'[[Arquebisbe de Canterbury]] els ''ordena'' reis per la gràcia de Déu. El seu lema reial és [[Dieu et mon droit]], ''Déu i el meu dret''. La majoria de monarquies europees tracen una geneaologia mítica que els enllaça amb el [[rei David]].
 
A [[Espanya]], el dictador [[Francisco Franco]] ostentava el seu títol "per la gràcia de Déu", afirmació que legitimava el seu poder com si li hagués estat conferit per la divinitat i no pas per l'ús de la força. Es pot veure la difusió d'aquesta idea a les monedes d'aquest període històric.