|
| designat =
| oponents =
<!-- càrrec i nom dels superiors -->
<!-- etiqueta i valor d'altres dades d'interès --> ▼| a_etiqueta =
| b_etiqueta =
| b_nom =
<!-- càrrec i nom dels subordinats -->
| gabinet =
| e_etiqueta =
| e_nom =
| f_etiqueta =
| f_nom =
▲ <!-- etiqueta i valor d'altres dades d'interès -->
| k_etiqueta = Coronació
| k_nom =
| l_etiqueta =
| l_nom =
| càrrec2 =
| inici2 =
| final2 =
| predecessor2 =
| successor2 =
| junt_a2 =
| nominat2 =
| designat2 =
| oponents2 =
<!-- càrrec i nom dels superiors -->
| a_etiqueta2 =
| a_nom2 =
| b_etiqueta2 =
| b_nom2 =
<!-- càrrec i nom dels subordinats -->
| gabinet2 =
| e_etiqueta2 =
| e_nom2 =
| f_etiqueta2 =
| f_nom2 =
<!-- etiqueta i valor d'altres dades d'interès -->
| k_etiqueta2 = Coronació
| k_nom2 =
| l_etiqueta2 =
| l_nom2 =
| càrrec3 =
| inici3 =
| final3 =
| predecessor3 =
| successor3 =
| junt_a3 =
| nominat3 =
| designat3 =
| oponents3 =
<!-- càrrec i nom dels superiors -->
| a_etiqueta3 =
| a_nom3 =
| b_etiqueta3 =
| b_nom3 =
<!-- càrrec i nom dels subordinats -->
| gabinet3 =
| e_etiqueta3 =
| e_nom3 =
| f_etiqueta3 =
| f_nom3 =
<!-- etiqueta i valor d'altres dades d'interès -->
| k_etiqueta3 = Coronació
| k_nom3 =
== Biografia ==
Fill de [[Carles Martell]] i Rotruda, va néixer el [[714]]. Se li va dir ''el breu'' no pel temps de govern sinó per la seva baixa estatura. Va succeir el seu pare com a majordom de palau dels [[dinastia Merovíngia|merovingis]] amb domini sobre la [[Borgonya]], la [[Provença]] i [[Nèustria]], mentre que el seu germà [[Carloman (fill de Carles Martell)|Carloman]] va rebre [[Austràsia]], [[Suàbia]] i [[Turíngia]]. Ambdós germans van lluitar contra un tercer germà, [[Gripó]], que havia obtingut del pare un petit territori i que fouva ser fet presoner, però va fugir i es va refugiar amb els [[Saxònia|saxons]]. Revoltat a [[Baviera]], va tornar a ser capturat i posteriorment alliberat. Pipí li va donar [[Le Mans]] i dotze comtats a Nèustria. El [[751]] Gripó va renunciar i es va retirar al [[ducat d'Aquitània]].
El [[747]], Carloman va elegir la vida monàstica i va entregar el govern d'Austràsia al seu germà. El [[752]] el rei merovingi [[Khilderic III]] fou deposat i Pipí proclamat rei dels francs a [[Soissons]] amb la benedicció del Papa. El [[753]] va aconseguir la submissió de la [[Septimània]], on el got Ansemund li va entregar [[Nimes]], [[Besiers]], [[Agde]] i [[Magalona]] ([[Melguelh]]), i a més va ser consagrat rei pel papa [[papaEsteve II (papa)|Esteve II]] junt amb la seva muller Berta i els seus dos fills, Carles ([[Carlemany]]) i [[Carloman I]]. Pipí va prometre ajuda al Papapapa contra els [[Llombardia|llombards]]. El rei dels llombards, Astolf, fou assetjat a [[Pavia]], i el [[755]] va haver de cedir al Papapapa [[Ravenna]] i el seu territori (l'Exarcat de Ravenna). Després va combatre amb èxit els saxons. El [[759]] va obtenir [[Narbona]], on la població local se li va sotmetre després d'expulsar els àrabs. Els nous dominis s'estenien fins a l'[[serra de l'Albera|Albera]], al [[Rosselló]]. A partir del [[760]] va combatre a [[Aquitània]] fins alque el [[768]], en què, sentintsentir-se malalt, va anar de pelegrinatge i va morir a [[Saint-Denis (Sena Saint-Denis)|Saint-Denis]]. ElLi van succeir els seus dos fills.
== Família ==
| 