Patuès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 8:
==Cas francès==
{{AP|Política lingüística francesa}}{{VT|País d'imposició}}
Segons el Diccionari de l'Acadèmia Francesa, el ''patois'' és "una varietat d'un dialecte, idioma propi d'una localitat rural o d'un grup de localitat rurals"<ref>''Patois: Variété d'un dialecte, idiome propre à une localité rurale ou à un groupe de localités rurales'', Diccionari de l'Acadèmia Francesa, 8a edició.</ref> o "una varietat d'un dialecte que només és parlada en una contrada poc estesa, habitualment rural".<ref>''Patois: Variété d’un dialecte qui n’est parlée que dans une contrée de faible étendue, le plus souvent rurale.'' Diccionari de l'Acadèmia Francesa, Volum 2, 9a edició, 2005. ISBN 978-2-213-62143-2</ref><ref>Compareu amb la definició al Centre de Terminologia: "Parlar dialectal, especialment el privat de cultura literària i emprat només en l'àmbit familiar."</ref> Sol definir-se com a mot d'ús pejoratiu.<ref>Accepció IA: ''Parfois péj. Parler essentiellement oral, pratiqué dans une localité ou un groupe de localités, principalement rurales. '' (De vegades pejoratiu. Parla essencialment oral, practicada a una
Fins al segle XIX, es distingia entre la manera de parlar de la Cort reial, o de la burgesia, de tota la resta de llengües i parles de França, que rebien el nom de ''patois''. Després el francès
El terme ''patois'' és utilitzat especialment a [[França]] per a qualificar despectivament els "[[dialecte]]s" o "parles" "poc cultes" o "poc correctes" de parlar de les no considerades [[llengua|llengües]] parlades a l'Estat diferents del [[francès]], com ara el [[català]], el [[bretó]], el [[cors]] i l'[[occità]] o merament el francès parlat fora de la capital [[París]], on el concepte té marcades connotacions despectives (endarreriment, manca de rigor acadèmic, caràcter pagesívol, etc.). A França, el terme ''patois'' permet d'amagar la identitat dels diferents pobles, i més en particular l'occità, llevant-los el nom de la seva llengua i de la seva cultura, de manera que hom no en pugui parlar com a tals. Així, en una enquesta, un gran nombre de francesos no sabrà respondre, perquè no coneix el nom ni a què correspon, si parla ''provençal'', ''gascó'' ni ''occità''; ni gaire gent considerarà que allò que coneixen i parlen és una llengua, però en canvi si que estan segurs, si bé de vegades hi ha un cert pudor o vergonya a admetre-ho, que parlen ''patois''.<ref>''Identité régionale, laquelle?'', de Robert Marti, [[1997]], publicat a ''Camins d'Occitània'', Éditorial L'Harmattan, ISBN 2-7384-6057-7</ref>
| |||